I ARA QUÈ?

Els resultats de les eleccions de diumenge passat deixen una cosa absolutament clara: és impossible repetit automàticament el pacte Iniciativa-GPT i CiU que tan malament ha governat Tiana els darrers quatre anys. Tancada definitivament aquesta opció, l’aritmètica dels números obtinguts per cada partit obre un ventall d’opcions molt ampli, amb dos eixos evidents: progressisme i nacionalisme. No entraré a valorar que és el millor ni quin pes han de tenir aquests eixos en un cas de política local. Això si, vull exposar el  que penso personalment han de ser les quatre idees bàsiques que com a votant demano als meus polítics:

1. Les persones han de ser la prioritat del nou govern. En una situació econòmica molt difícil (tant general com particular a Tiana a causa del mal govern d’aquests darrers anys) s’han de fer polítiques amb els escassos recursos disponibles que ajudin als ciutadans. Això passa per reduir despeses supèrflues, generar nous recursos, rebaixar la pressió fiscal brutal que s’ha fet, arbitrar ajuts socials, potenciar l’activitat econòmica, etc.

2. Cal modificar de soca-rel la manera de relacionar-se amb els ciutadans. Ha de ser un ajuntament obert i transparent (amb la modificació immediata de la manera de funcionar dels mitjans públics de comunicació), que fomenti la participació, amb atenció amable als ciutadans, amb una disposició absoluta de l’alcalde o alcaldessa per atendre les seves demandes i les queixes, la recuperació immediata també de la figura del Síndic de Greuges com garantia de les relacions amb l’ajuntament, etc.

3. És imprescindible actuar sobre l’organització mateixa de l’ajuntament, aprimant aquelles despeses corrents que s’han incrementat sense sentit en els darrers anys, buscant i generant nous recursos, reconduint el tema de l’endeutament, elaborant un organigrama coherent i congruent amb els recursos disponibles, replantejar a fons tot el tema de concessions i contractes, etc.

4. Tornar a fer de la cultura un dels motors principals del dinamisme de Tiana, recuperant tot allò que s’ha deixar perdre en aquests darrers quatre anys, cercant l’esponsorització necessària, obrir noves activitats, etc.