dimecres, 27 de juny del 2012

ELS PROBLEMES DE L'ESCOLA DE MÚSICA I DANSA DE TIANA



Des de fa molts anys, Tiana ha gaudit d’ensenyaments de música i dansa gràcies a la iniciativa privada. De fet, fa quasi 30 anys, les meves filles assistien a les classes que es feien al damunt del “sindicat” i recordo els festivals, amb massiva assistència, celebrats a la catequística.

Més endavant, quan un servidor de vostès va ser alcalde de Tiana, vàrem donar suport econòmic a successives iniciatives, sempre privades, en el marc del programa de cultura endegat per la regidora Maria de Gàdor. Quan es va produir una certa crisis econòmica per part de la iniciativa privada (pels voltants de 2005), l’ajuntament va llogar i condicionar un magnífica local, a tocar de la Sala Albèniz, posat a disposició dels responsables de l’ensenyament, sense cost. D’aquesta manera, un elevat número de nens i nenes de Tiana van tenir accés al ensenyament de música i dansa, a un cost econòmic models per l’Ajuntament. El model va demostrat que funcionava i ho feia a gust de tothom.

I vet aquí que quant al Sr. Muñoz (el breu) el fan  alcalde de Tiana (amb els vots de CiU), dins dels seus projectes faraònics, està la creació de l’Escola Municipal de Música i Dansa. És a dir, allò que havia funcionat ho reconverteix en una escola de titularitat municipal, el que exigeix costoses inversions en el local (com l’escala al mig del carrer) i un contracte de gestió que va externalitzar (malgrat que ell  sempre s’havia declarat partidari de la gestió directe), contracte molt car i del que algun dia en parlarem. Quan des de l’oposició vàrem preguntar el per què de tot plegat, el seu gran (i únic argument) va ser que d’aquesta manera s’aconseguiria una subvenció de 72.000 euros de la Generalitat. En tot cas, res d'això li va servir per guanyar les darreres eleccions municipals.

Però ara arribem al curs 2012-13 i la Generalitat, en el seu programa inacabable de retallades, deixa d’aportar una part (de moment) dels diners a les escoles municipals de música i dansa. És a dir, que la principal raó del canvi fet al seu dia pel Sr. Muñoz ha deixat d’existir i ara l’Ajuntament es troba davant del repte d’haver de decidir si assumeix o en quina part repercuteix als pares la fallida de la Generalitat. Això porta una crisi a l’escola que esperem que es pugui superar, crisi mai viscuda al llarg dels més de 30 anys de funcionament sota iniciativa privada.

A tot això, IC-GENT al seu bloc (molt poc visitat, per cert) a banda de felicitar-se de la tasca feta pel govern del Sr. Muñoz (de fet, són una mica narcisistes) diuen  que les despeses que es deixin d’aportar per part de la Generalitat es poden cobrir  “per l’estalvi del lloguer que es va  deixar de pagar en traslladar l’escola a l’edifici municipal de la Ciutadella, projecte, pressupost i obra  del qual  va planificar  i  aprovar també el govern presidit per GENT”. El que no diuen, clar, és que aquest trasllat el tenien pressupostat en uns 150.000 euros (això després d’haver gastat  molts diners al local de l’Avda. Albéniz, ara abandonat) i que no hi havia consignació pressupostària, de forma i manera que aquests costos han anat a parar a la pila de les factures pendents de pagar. Vaja negoci van fer en un  moment de crisi: la despesa dels trasllat ha suposat  al menys 5 anys de lloguer del local!

L’Escola de Música i Dansa és un exemple  més de la manera de fer del govern de IC-GENT i CiU: es canviava allò que funcionava simplement perquè ells no n’eren els autors. Tiana disposava d’ensenyaments de música i dansa sense cap cost important per part de l’Ajuntament. El nou model del Sr. Muñoz, megalòman, depenia de la subvenció de la Generalitat. Un cop retallada aquesta, i un moment en el que les famílies pateixen, tot entre en crisi. Però estic segur que el nou govern d’Ester Pujol trobarà la manera de resoldre aquest nou repte, que respon també a la inconsciència del govern de IC-GENT i CiU.


Proper Post: Proper Post: Dilluns 2 de juliol de 2012

Tema: EL VALOR DEL MESTRE

dijous, 21 de juny del 2012

BALANÇ DEL PRIMER ANY DEL GOVERN D'ESTER PUJOL

El temps passa volant i vet aquí que ja fa un any de tota la història que he anat explicant en aquest bloc: campanya electoral de les municipals de 2011 a Tiana, negociació i formació del nou govern d’Ester Pujol. Ha transcorregut ja una quarta part de la legislatura i és moment de fer-ne una valoració, amb una mica de retard i  evidentment des d’un punt de vista estrictament personal.
1.       El nou govern ha hagut d’afrontar un problema inesperat  que ben segur li ha trastocat tots els seus plans inicials:  el fort dèficit econòmic, herència del govern del Sr. Muñoz (sortosament el breu) amb més de 1,5 milions d’euros de factures de proveïdors no consignades. Aquesta situació, que va fer de Tiana un dels ajuntaments més endeutats de tot Catalunya, fou provocada per  les alegries de despesa  del Sr. Muñoz a la batuta (de l’orquestra formada pel Sr. Nolis, la Sra. Rué i un càrrec de confiança) que va contractar a tort i a dret nou personal i nous serveis, amb una  previsió onírica d’ingressos que mai es van materialitzar. Ester Pujol ha elaborat un veritable Pla de Sanejament (no els successius esborranys no tramitats del govern anterior), amb l’ajut de la Diputació de Barcelona,  full de ruta que haurà de permetre sortir del forat al que ens van portar. D’altra banda, el préstec per pagament de proveïdors (autoritzat per govern de l’Estat però pagat per l’Ajuntament de Tiana, a un interès que certament no és baix)  alleugerà la situació. Per tant, gran part dels esforços de la nova alcaldessa i el seu equip s’han centrat en aquest important tema i, sens dubte, ha suposat durant els primers mesos una limitació d’energies per altres assumptes. No obstant això, s’ha aconseguit també aprovar un pressupost que ha hagut d’esperar conèixer el Pla de Sanejament, que lògicament el condiciona.

2.       El nou govern ha treballat en el Pla d’Actuació Municipal, ha aconseguit l’acord amb Montgat pel tema dels aparcaments,  ha gestionat sota circumstàncies de crisi reduint despeses, ha mantingut un calendari dens de manifestacions culturals i cíviques, ha potenciat el cicle nadalenc, ha canviat el format de la revista municipal, etc. Com no podia ser d’altra manera, alguns actes tradicionals s’han perdut (com la passada dels Tres Tombs i el concert de sardanes del Dia de la Dona Treballadora) i altres s’han mantingut (com el cercle de Música Antiga). Aquesta diferent situació demostra que no sempre les persones que hi ha darrera impulsant determinades accions són capaces de mantenir la continuïtat si el taló de l’Ajuntament es redueix.

3.       Per fer el balanç d’aquest any s’ha de parlar també de l’oposició. Hi ha una part de l’oposició que està instal·lada en un posat purament destructiu. Em refereixo a CiU i IC-GENT, que malgrat que han estat l’origen del problema ara no volen formar part de la solució. No han donat el seu vot favorable a cap dels instruments que el govern d’Ester Pujol  ha posat damunt de la taula per superar el problema econòmic: ni a les taxes, ni al pressupost, ni al Pla de Sanejament, ni a la petició de crèdit per pagar proveïdors, etc. Aquells que durant quatre anys han estat incapaços de governar bé , ara no saben fer una oposició responsable; estic convençut que la seva manera de fer les coses i la manca de dedicació i feina que hi ha al darrera, els allunyarà cada vegada més del vot dels tianencs i tianenques.  En canvi, el Sr. Gonzalo com a representant del PP, exerceix de manera constructiva el seu paper, recolzant tot allò que creu que és bo per Tiana, més enllà dels posicionaments ideològics de cadascú.

Això  acaba de començar; s’ha jugat només una petita part d’un partit que és a quatre anys, però el govern d’Ester Pujol està en condicions i té la il·lusió per aconseguir que Tiana avanci malgrat totes les dificultats que està creant la crisi i l’abandó del Govern de Catalunya de determinades polítiques que hauran d’assumir, en allò que puguin, els Ajuntaments.

Proper Post: Proper Post: Dilluns 25 de juny de 2012
Tema: ELS PROBLEMES DE L’ESCOLA DE MÚSICA I DANSA DE TIANA


dilluns, 11 de juny del 2012

HISTÒRIA D'UNA NEGOCIACIÓ




Els resultats de les eleccions municipals del dia 22 de maig de 2011, donat que cap partit va obtenir majoria absoluta, possibilitava diferents escenaris:
  1. Govern majoritari a dos. En aquest cas hi havia dues opcions, i en tot cas era necessària la presència del PSC, guanyador de les eleccions. PSC + CiU o PSC + IC-GENT.
  2.  
     
  3. Govern majoritari a tres. Les possibilitats eren: PSC + ERC + CiU, PSC + ERC + IC-GENT, ERC + CiU + IC-GENT. A més, el regidor del PP, teòricament es podia afegir a un minoritari a dos: PSC+ERC o CiU+IC-GENT.

Com es veu, el PSC era necessari en 5 de les 7 possibilitats teòriques existents, algunes “a priori” a contra natura però que en principi hem de considerar. I en aquest context van començar les negociacions ara fa justament un any.

Un servidor de tots vostès va assistir a la majoria de les reunions i soc signant del pacte que finalment es va arribar; per tant, puc explicar la història de primera mà. El PSC va tenir sempre com a primera opció renovar el pacte a dos amb ERC, que havia donat resultats molt  bons durant 1995-1999 i 2003-2007. No obstant, ens vàrem reunir amb tota la resta de partits. Val la pena destacar molt resumidament els resultats amb el dos partits que teòricament permetin fer un govern a dos:

  • CiU: el Sr. Nolis no havia paït la derrota i feia el posat com si res hagués canviat. Al llarg de la successives reunions, a mida que es veia a fora del govern, va anar canviant una mica el seu posicionament. En el fons, estava disposat a acceptar coses que mai haguéssim imaginat (en relació a personal de confiança de l’anterior alcalde) però es va entestar a mantenir la regidoria d’Hisenda (déu ens en guardi, vist tot el que s’ha anat descobrint després!), no admetia cap canvia de competència i va posar sobre la taula una exigència tan peregrina com conservar el mateix despatx.
  •  
     
  • IC-GENT: desaparegut de l’escenari polític el Sr. Muñoz (el breu), va dirigir  la negociació el Sr. Hernández. El seu posat em va recordar les negociacions de 1999, 2003 i 2007: més enllà del pes decisori del partit, tot els temes del seu programa no eren negociables. I un tic típic dels dirigents d’aquesta formació: durant la reunió, que mereixia un clima distès, la Sra. Mallol (nouvinguda a la política) es va dedicar a renyir per la tasca feta pels socialistes en l’oposició en relació als ordinadors lliurats a l’escola. Valguem Déu!
En quant a les possibilitats d’un pacte a tres amb intervenció dels socialistes (PSC+ERC amb CiU o IC-GENT) entre tots vàrem arribar a la conclusió de que restava més que sumava. Vist tot el que ha passat posteriorment amb els temes econòmics, qualsevol govern que tingués en el seu sí algun dels partits responsables del desastre (CiU o IC-GENT) del govern 2007-2011, hagués nascut amb plom sota l’ala. Va ser per tant una decisió encertada.

Es va decidir doncs un govern minoritari (PSC i ERC) obert a possibles pactes posteriors. No obstant, vista la mena d’oposició que han exercit el partits del govern del sr. Muñoz, ells mateixos ho han fet impossible ara per ara.

 I així es va arribar a la investidura de Ester Pujol com alcaldessa, ara fa un any. El balanç d’aquest primer any serà l’objecte del proper post.

Proper Post: Proper Post: Dilluns 18 de juny de 2012
Tema: BALANÇ DEL PRIMER ANY DEL GOVERN D’ESTER PUJOL

divendres, 8 de juny del 2012

PLE DE JUNY: APUNTS D'UN TAFANER



Al Ple del mes de juns hi va haver-hi una mica de tot. Solemnes mocions (Pacte Fiscal, Salut Pública, Llei Hipotecària, Pagament Peatges) d’assumptes en els que el Ple de Tiana (com molt bé va dir el Sr. Gonzalo) no hi té competències i alguna perdua sorprenent de memòria, en la que vull furgar.

 Al meu modest entendre, un punt especialment important per tots els ciutadans de Tiana va ser el set, referent a CONVENI AMB L’AJUNTAMENT DE MONTGAT SOBRE COL·LABORACIÓ RECÍPOCRA APARCAMENT/PISCINA. La nova ordenació dels aparcaments per part de l’Ajuntament de Montgat ha fet impossible aparcar als tianencs que anem a agafar el tren sense exposar-se a una forta multa; també crear dificultats per anar a comprar o passejar. El govern d’Ester Pujol ha reaccionat com calia i ara tenim un instrument (això si, pagant) per poder aparcar a les zones verdes. Ara cal veure com es concreta tot ja que és un tema molt urgent, que no fa més que empitjora a mida que s’acosta l’estiu.

 Els grups d’oposició destructiva (és a dir, els del anterior govern format per IC-GENT i CiU) van fer el ridícul en el debat, intentant trobar defectes per acabar votant a favor, com no podia ser d’una altre manera. El Sr. Nolis treien el tema dels preus de la piscina Jordi Marí i les al·legacions que un servidor de vostès va fer inútilment durant quatre anys d’oposició en relació a com diferenciar als tianencs en el preu; no tenia sentit ja que ara per ara el complex esportiu de Tiana no forma part del conveni. I el Sr. Hernández buscant dificultats en greuges comparatius en relació a qui paga i qui no paga. L’alcaldessa va reconèixer que no és el conveni ideal però que de moment és un acord que suma. També té nassos que ara que el govern de Tiana aconsegueix allò que el Sr. Muñoz (el breu) va anunciar que faria i que mai ho va obtenir, els seus ho trobin malament. Al cap i a la fi, va ser una “postureta” més de les que el Sr. Hernández ens té acostumats, en el seu posat de fera sortida de la gàbia, però que és un foc d’encenalls.

 Per cert, el Sr. Graupera de CiU està molt verd i això de presentar mocions aigualides (en relació als peatges de l’autopista) en relació a altres aprovades al ple de maig per ERC demostra una manca de dedicació a la seva tasca.  



Proper Post: Proper Post: Dilluns  11 de juny de 2012

 Tema: HISTÒRIA D’UNA NEGOCIACIÓ

(Temes de feina em van impedir publicar en el seu moment aquest post)