EM DIC VALLESPINÓS, SÓC UN HOME, PORTO ULLERES I BIGOTI I TINC 63 ANYS...

Essent tot això (i moltes més coses, que no dic) vaig quedar de pasta de moniato al escoltar determinades afirmacions fetes als darrers plens de Tiana, dedicats a assumptes econòmics (pressupost i pla de sanejament). Això m’ha decidit a ressuscitar el bloc (espero que definitivament) després d’una temporada de profunds canvis polítics i de tota mena.

 L’Ajuntament de Tiana està patint una greu crisi econòmica, que té la seva manifestació en la necessària reducció de despeses. I tot està generat per un romanent negatiu (pèrdues en llenguatge planer) de quasi - 1.700.000 euros a finals de l’any 2010. No és cert, com va dir erròniament un regidor al Ple d’ahir, que aquesta situació sigui deguda a “governs anteriors”. I no ho és perquè al tancament de l’any 2006, el romanent era positiu (guanys en llenguatge planer) en quasi +700.000 euros. Per tant, a finals del darrer govern que vaig presidir, Tiana tenia beneficis i a finals del oblidable govern del Sr. Muñoz, Tiana tenia greus pèrdues. Per tant, ell solet (acompanyat pel Sr. Nolis) s’han cruspit en quatre anys el positiu que vàrem deixar a més de generar unes fortes pèrdues. En conseqüència, Sr. Regidor, la CULPA NOMÉS ÉS DEL GOVERN DELS SRS. MUÑOZ-NOLIS. I donat que no estem parlant d’inversions sinó de despesa corrent, res té a veure el tema del pavelló. Queda clar ara?

Puc entendre que el Govern no vulgui fer sang amb els d’abans. Ara bé, si ho fa per obtenir alguna col·laboració, ho té clar tal com hem vist per les darreres votacions.

Com s’han generat aquestes pèrdues, que des de l’oposició varem denunciar el Grup Municipal Socialista al llarg de 2007-2011?. Senzillament, per un desaforat increment de despeses corrents, per amagar factures sota la catifa i una demencial suposició d’ingressos (amb rendiments impossibles del IBI consignats al pressupost i taxes inventades, com la de la recollida de deixalles, mai posada en marxa). I tot això sota la benvolent mirada del que ho havia de controlar, que per cert va ser anomenat sense cap mena de procés de selecció i que pertany al mateix partit que el Sr. Muñoz. I per acabar d’adobar-ho, feien veure que elaboraven Plans de Sanejament que eren paper mullat ja que la Generalitat mai els va aprovar i ells mai van completar la informació requerida.

 I ara, quan l’actual govern intenta posar ordre d’una manera solvent i rigorosa, els culpables de la situació (IC-GENT i CiU) van i voten en contra de tot!. És com si tu provoques un accident de trànsit i en lloc d’ajudar als ferits que són conseqüència del teu comportament temerari, et creues de mà i votes en contra a que vingui l’ambulància!. Es necessita tenir morro!.

 Seguiré insistint en el desgavell econòmic del govern del Sr. Muñoz, que ens ha trasbalsat a tot el poble fins el punt que l’objectiu principal del mandat de l’alcaldessa Ester haurà de ser refer l’equilibri econòmic.

EL MEU RETIR VOLUNTARI

 

Aquest és un bloc de comentaris polítics i he assistit mut a alguns esdeveniments  dels darrers mesos: eleccions generals, congressos del PSC, PSOE, Federació Barcelonès Nord. Discursos i més discursos, invocacions al canvi i, la realitat, la lluita pel càrrec. Votacions amb resultats inesperables, llistes d’executives inversemblants, crítiques soterrades mai explicitades, companys i companyes de vàlua perduts pel camí, etc.

Vint d’anys de compromís públic amb el meu partit: vint anys de regidor a Tiana, dotze d’Alcalde, dotze anys de Conseller Metropolità, dotze anys de Conseller Nacional del PSC, deu anys de President de la Federació del Barcelonès Nord, vuit d’anys de President del Fòrum de Municipis, vuit anys membre de la Junta de Govern de l’AMB, vuit anys del Consell d’Alcaldes del Maresme, quatre anys del Consell d’Administració del Taxi, tres vegades candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya a més d’altres càrrecs menors de representació política.

 Tot això s’ha acabat el aquest divendres. Es tanca una etapa que no penso valorar públicament; ho deixo per la intimitat. I s’ha acabat sense que el President del partit o el Primer Secretari o el Secretari d’Organització o el President del Consell Nacional, o el Secretari de Política Municipal, o el President de la meva Federació, o el Primer Secretari, o el Secretari d’Organització o el conserge (si és que en tenim) m’hagi trucat o hagi enviat un escrit dient :”Ferran, una abraçada i que et vagi tot bé!”. A mi aquestes coses se me’n re-foten (com be saben el que em coneixen) però quants  companys que han lluitat i han deixat molts anys de la seva vida servint al nostre partit es veuen lamentablement abandonats quan arriba l’hora del pretès canvi?. El nostre és un partit que no cuida a la seva gent... i així ens va!

 Doncs bé, em declaro en RETIR VOLUNTARI i TOTALMENT LLIURE, i el meu retir (si més no intel·lectual) està en aquest recó de la fotografia (gràcies Judith i Marc!)