EL COMERÇ LOCAL DE TIANA AMENAÇAT PEL NOU MERCAT DE MONTGAT?

El passat divendres es va inaugurar el  Mercadona de Montgat que incorpora algunes botigues que podríem anomenar de “mercat”. Si en relació a aquest esdeveniment féssim el  tradicional anàlisis DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) seria fàcil concloure que aquest nou equipament suposa una forta amenaça pel comerç tianenc, en una situació ja prou difícil abans de la introducció d’aquest nou actor al territori. La facilitat d’accés, dues hores d’aparcament gratuït, els preus, la diversitat de l’oferta concentrada en un únic punt, la novetat, la combinació d’una gran superfície amb un comerç minorista de qualitat (peix, carn, fruita, pa, bacallaneria, etc)..són alguns dels factors que reduiran la demanda al comerç tianenc. Voldria equivocar-me i que els efectes negatius fossin mínims però de fet avui he anat a fer el tafaner i m’he topat amb més d’un i més de dos ciutadans de Tiana amb els carros plens. Segurament no és estadísticament significatiu però si que és cert que els euros que hi han deixat no es quedaran a Tiana, al menys aquests no.

Tornant cap a casa he pensat que és urgent endegar (si és que encara no s’ha fet) un treball seriós d`’Ajuntament i comerciants per elaborar una diagnosi i buscar solucions a la situació del comerç tianenc si volem lluitar contra l’entreguisme lògic dels ciutadans a les avantatges de les grans superfícies, que fins ara teníem a Montigalà  (amb les dificultats que comporta) i que ara tenim a peu de porta. I el temes a tractar són polièdrics i no és el menys important la regulació dels aparcaments al centre del poble. Però aquest és tema per més endavant...

EL VIAL NO NAT DE LA VIRREINA

Mitjançant Ràdio Tiana m’he assabentat que l’estat del vial de connexió de la Virreina amb el centre del poble, per Can Roca i que creua la riera, es troba en mal estat i és objecte de queixa per part d’alguns veïns. Un d’aquests veïns, assegura que des dels anys 90 “pràcticament no s’hi ha fet cap millora”, cosa que no és certa. La resposta de la Regidoria de Medi Ambient afirma que l’Ajuntament no hi té competència perquè és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) qui n’ha de fer el manteniment de la riera

El tema d’aquest vial de connexió és com la cançó del enfadós i surt periòdicament a la palestra. M’agradaria aportar unes dades “històriques”, més aviat recordar fets de fa uns vint anys que poden ajudar a entendre què ha passat.

La urbanització de La Virreina, repartida entre Tiana i Montgat, té uns orígens diguem-ne “al·legals” als anys seixanta del segle passat i poc a poc es va anar desenvolupant amb moltes mancances: manca de clavegueram, sense voreres, pavimentació molt deficient, enllumenat públic pràcticament inexistent, etc. L’Equip que va aconseguir el govern de Tiana a l’any 1995 (format per PSC, ERC e ICV) portàvem en el nostre programa resoldre aquest problema i construir un vial en condicions, que superava la riera amb un petit viaducte. Vàrem anar per feina ràpidament i l’àrea Metropolitana de Barcelona va redactar un projecte i a l’any 1996 es va aconseguir un ajut de 80 milions de pessetes que permetia executar l’obra.

I per què no es va construir el vial? Perquè els veïns de La Virreina van proposar destinar aquests fons al PERI (Pla Especial de Reforma Interior), amb la construcció de clavegueres, construcció de voreres, nova pavimentació i enllumenat i substitució de part de l’arbrat. L’Equip de Govern va acceptar la proposta, que era assenyada i que a la vegada va suposar importants plusvàlues per tots els propietaris de la urbanització. Diguem-ho clar: si no es va construir el vial a l’any 1998 va ser perquè els veïns de La Virreina van decidir fer alguna cosa. I si algú ho dubta, segur que a l’arxiu de l’Ajuntament hi ha l’acord signat amb la Junta de Veïns.

Més endavant, a principis d’aquest segle, vàrem tornar a plantejar el projecte. Llavors qui va posar pals a les rodes va ser el partit del Sr. Muñoz (El Breu) amb arguments de vial faraònic, poc ecològic, discordant amb Tiana, etc. Però aquesta és una altre història que la deixo per un altre dia...

LES COSES, MILLOR CLARES ELS VALORS, MILLOR CONGRUENTS

No tinc clara quina seria la meva resposta a la pregunta de si soc o no partidari de la independència de Catalunya. El que sí sé amb tota seguretat que en absolut estic d’acord en el procés que han endegat ERC, CDC (o com es digui) i les CUP, un model que penso porta a la confrontació (també entre catalans) i que ara per ara no disposa del suport majoritari del vot dels ciutadans.

ERC no enganya i sempre ha dit el mateix; CDC (o com es digui) es un partit burgés reconvertit per necessitat degut a la corrupció i que ha abraçat la fe independentista que sempre havia negat (com Sant Pau camí de Damasc) amb el fanatisme dels conversos; les CUP són antisistema però a la vegada són el mal necessari i fan ballar als altres dos partits com volen, fins el punt d’haver demanat i obtingut el cap del hereu Mas. Molts paral·lelismes hi trobo en les situacions ja viscudes a 1931, 1934 i 1936 però ho deixem per un altre dia.

Jo sóc militant d’un partit, el PSC; que es declara federal. Penso que aquesta és la millor manera d’organitzar un estat plurinacional i de fet tots els estats més forts al món (EUA, Canadà, Alemanya, Rússia, Xina, Índia, Brasil, etc) són federals. El que no entenc és que el meu partit voti una cosa al Parlament de Catalunya i el Grup Municipal socialista a l’Ajuntament de Tiana voti sovint tot el contrari, picant l’esquer  que altres grups pengen de l’ham amb tota mena de paranys declaratius. Evidentment que el Grup Municipal Socialista pot votar el que cregui convenient però seria recomanable per aconseguir ser congruents que aquests posicionaments, que van molt més enllà del bon govern dels nostre poble, es poguessin debatre prèviament entre militants i votants, per respecte als que segurament pensen diferent. Si no hi ha el perill de crear una bretxa entre uns i els altres, estigui on estigui el sentiment majoritari. És moment pel debat i no per la improvisació i més quan aquesta té el tuf d’instint de conservació més que de convenciment ideològic.

EN RECORD DE JOSEP PARÍS, UN BON ALCALDE DE TIANA

Vull començar aquest escrit de record a Josep París amb una anècdota personal. L’única vegada que jo he sopat amb un Cardenal de l’Església, a mig sopar em va deixar anar: “Sr. Alcalde, m’he adonat que a un poble quan es mora el rector hi ha més dol que quan es mora l’alcalde. Per què serà?”. Jo vaig saltar ràpid: “S’entén fàcilment Sr. Cardenal: els alcaldes només prometem la felicitat dels ciutadans per quatre anys i els rectors ho fan per la vida eterna!”. Penso que aquesta anècdota s’escau i si el Sr. Cardenal hagués estat el dia de l’enterrament de Josep París podria haver comprovat l’església plena de gom a gom, manifestant un dol sincer del poble de Tiana, perquè en Josep París era (com ens va recordar la seva filla Anna en la cerimònia) un “bon home”.

Vaig arribar amb la meva família a viure a Tiana quan el Sr. París ja no era alcalde, l’assassí havia mort al llit (encara que torturat pel seu gendre) i ja s’havien celebrat les primeres eleccions municipals democràtiques. Per tant, tot el que sé de la seva tasca al front de l’ajuntament de Tiana en moments tan difícils com varen ser els darrers anys del franquisme i els primers de la transició, ho conec a través del que m’han explicat els companys del partit socialista que ho van viure. I malgrat la distància en les posicions ideològiques, sempre em van mostrar el seu respecte per la tasca desenvolupada pel alcalde París. No només en qüestions de començar a dotar al poble d’equipaments i infraestructures bàsiques (adquisició del Casal, clavegueram, escoles, etc) sinó també per saber entendre el moment que es vivia, acceptant un control democràtic de l’Ajuntament i també el compromís en la declaració “d’amnistia, llibertat i estatut d’autonomia”, primer poble de Catalunya que va gosar fer-ho. Totes aquestes coses quedaran per sempre a la memòria col·lectiva de Tiana, en un balanç en el que ben segur que les clarors superen en molt a les foscors i que és la contribució de Josep París a la història del nostre poble.

Anys més tard, quan em va tocar a mi ser alcalde de Tiana, ens veiem sovint pels diferents actes del poble. Sempre em feia la mateixa pregunta, amb una certa sorna: “com va això, Sr. Alcalde?”. Prou que sabia com anava perquè era coneixedor privilegiat dels meus “patiments” com jo  era conscient dels que havia sofert en el seu moment; una mena de germanor entre col·legues, si es pot dir així. Mai una crítica, mai un comentari polític partidista, mai una queixa...Josep París, a més de bon home, era un senyor. Recentment  he seguit les fases de la seva malaltia a través de la filla i un cop més t’adones que la mort associada a aquesta maleïda patologia és injusta i s’emporta als millors, com malauradament molts hem viscut de prop. I encara que el temps ens prepara, quan la mort arriba és un cop molt dur. El buit que ara ha deixat a familiars i amics s’anirà omplint amb els records d’una vida dedicada als seus i al poble.

Moltes persones podrien glosar amb més coneixements que jo la figura política i humana d’en Josep Paris però crec que es mereixia un petit homenatge en aquest humil blog dedicat a fer el tafaner a la vida de Tiana. Espero haver-ho fet amb la sensibilitat que el personatge es mereix. I per cert, no m’he pogut resistir a il·lustrar l’entrada amb una fotografia de dos bons alcaldes...