dimecres, 23 de desembre del 2020

ZOOLOGIA POLÍTICA: FER D’ÓS EN LLOC DE LLOP


Quan un s’adona que qui ha perdut (per vies totalment democràtiques) el petit poder que té manegar una agrupació política i que malgrat la generositat dels guanyadors, en un moment donat anuncia que posarà tot el seu esforç en recuperar el càrrec en lloc de dialogar i acordar,  lamentablement et fa descobrir la pitjor manera de fer política local. Si a més un percep que l’estratègia serà fer servir els instruments més malèvols per aconseguir-ho (començant per avorrir al que ha estat elegit, objectiu hores d’ara ja assolit,  i engreixar la llista de militants amb “matutes” per tenir garantit el triomf en qualsevol hipotètica assemblea), i que la seva victòria no tindrà cap bri de generositat, et preguntes una i cent vegades qui i com s’ha equivocat pel camí.

Quan és més important un tuit que les raons que l’han desencadenat,  quan és el tuit el que erosiona les sigles i no determinats comportamentsquan al manifestar lliurament l’opinió et diuen que la roba bruta es renta a casa (fins i tot qui durant anys va fer safareig de la teva acció política, encara que fos de manera autoritzada),  quan tots els fets que denuncies com erronis tenen estrambòtica  justificació (i si no, només ha estat un problema de forma), quan et titllen de mentider i il·lusionista, quan t’has de sentir dir que se m’han berenat com una galeta i quan finalment dir el que penses d’una desafortunada actuació d’alguna persona amb el que no ens lliga cap pacte pot ser raó de que es perdin unes eleccions autonòmiques (vaja romanços!)... un té ganes de fer d’ós polític.

Quan un, que en la seva condició de vell i acabat, porta anys a la vida política, coneix perfectament les regles del joc. És el joc de les xinxetes. Quan sobre un mapa hi ha posada una xinxeta de color vermell (encara que es comparteixi la casella) l’objectiu suprem és conservar la xinxeta. Si algú gosa dir simplement que potser la xinxeta està mal posada o ves a veure si es podria situar millor, rep totes les ires dels déus.  Pot passar que després aquesta xinxeta es perdi per anys (el joc inclou una renovació del mapa cada 4 anys) però ningú atén a un argument de futur que hauria de ser concloent. Quants exemples de xinxetes mal posades podria citar, que van rebre suport “in extremis” i que mai més s’han pogut situar sobre el mapa!

Quan un, que no ha defugit mai de la confrontació política, odia les baralles amb companys. Per sort la vida política té una composant d’objectivitat: cada quatre anys s’ha de passar pel sedàs del vot. Si determinades maneres de fer política han estat errades i es produeix una davallada o una incapacitat de pacte pels cadàvers que s’han deixat pel camí, de res serviran les advertències fetes amb temps per a rectificar. Llavors, reduïts  un irrellevant oposició, serà l’hora de veure qui entoma la feina per recuperar el que s’ha perdut en els darrers anys. Tot pot acabar en una orquestra desafinada, sense cantant perquè perduda la veu se’n toni a casa. Tant de bo no passi, però si passa tingueu per segur que recordaré llavors aquestes paraules escrites a les acaballes del terrible any 2020

Només  es pot intentar ajudar a qui es vulgui deixar ajudar. Fer d’ós bru polític pot ser la solució.

dilluns, 21 de desembre del 2020

ELS REIS MAGS, TAN SAVIS COM SON, NO ENTENEN DE PROTOCOL?


Avui un servidor ha tingut una reflexió matinal que m’ha conduit a un estat ambivalent: d’una banda, molt content però per altra, embadalit. I tractaré d’explicar-me encara que no és segur que ho aconsegueixi, pel que demano perdó a la vegada que desitjo unes Bones Festes a tots els que seguiu aquest humil blog.

He vist un vídeo molt emocionant i molt ben fet, d’un missatge  dels Reis Mags on confirmen la seva arribada a Tiana, com cada any, la tarda-nit del dia 5 de gener tot demanant als nens i nenes del poble que enguany els contemplin a través de la finestra, sense baixar a peu de carrer. Els Reis també diuen que ha estat un any difícil (els punyeteros ho saben tot, per això son Mags!) però que ni així hem de perdre ni la il·lusió ni l’esperança. Francament m’he emocionat i entre sanglots he pensat que és una merda ésser vell i acabat (com diuen alguns) i tant de bo fos un infant per gaudir d’una nit màgica.

Aquesta és la part feliç de la meva breu reflexió matinal. Però el desconcert, l’estranyesa i l’estupefacció prové de comprovar que la receptora de la carta de Ses Majestats és la Sra. Alcaldessa. Al vídeo es veu que la troba com per sorpresa, oh!, una nit màgica.

Jo crec que aquí Els Reis Mags han tingut una errada ja que la Sra. Alcaldessa té delegades a un tinent d’Alcalde totes les competències  de relacions Institucionals i Protocol. I aquesta  carta és una relació institucional, entre la més alta instància tianenca i el Reis més importants de tots els reis del món; és a dir una relació institucional més gran àdhuc que la d'agermanament amb la Tiana de Sardenya per posar només un exemple. I també és un tema de protocol ja que es tracta de regular com serà la visita reial d’aquest any donat que la pandèmia ens ho ha complicat tot.

Res, que la carta del Reis Mags (per raons institucionals i de protocol) l’hagués d’haver rebut la tinença d’alcaldia en competències plenes en aquest tema, més que res per no portar a confusió als tianencs sobre qui és qui al cartipàs municipal. A veure si els Reis Mags, que son molt espavilats fins el punt d’anar des de les llunyanes terres d’Orient  fins a casa de cada nen i nena,  ara organitzen un conflicte de competències a un govern que és pau i tranquil·litat.

Potser els Reis Mags no disposen d’un cap de premsa particular que estigui al damunt d’aquests temes i alguna cosa ha fet fallida; necessiten un torrent de coneixements per fer les coses ben fetes...faltaria més!

dilluns, 14 de desembre del 2020

TIANA, UN PROCÉS DE PARTICIPACIÓ A “LA BÚLGARA”



L’expressió “a la búlgara” prové de l’època de la guerra freda i s’aplica a aquells estranys consensos, quasi unànimes, obtinguts de manera forçada, com per exemple l’elecció del secretari general del Partit Comunista búlgar amb més d’un 99 % dels vots. 

Doncs bé, feta la presentació per a justificar el títol, anem per feina. Resulta que a Tiana no tenim sort amb els processos participatius. El darrer, organitzat per l’alcaldessa Ester Pujol sobre Can Riera, va estar a punt de no servir per a res quan el govern va decidir que hi posaria els serveis socials (per cert, com està el tema que sempre s’havia dit que era tan urgent?). Ara, l’actual govern n’organitza un segon  procés per votar uns pressupostos participatius (el termini acaba demà, 15 de desembre) i en lloc de permetre que els ciutadans decideixin lliurament el que més gràcia els hi fa de les 12 propostes finalistes, intenten forçar els resultats. Veig que no entenen res i que l’essència d’un procés participatiu és escoltar lliurament a la ciutadania i no que aquesta decideixi el que el govern vol que faci. Per tant, han endegat un procés de participació “a la búlgara”.

A què ve tot això?. Doncs senzillament que al menys hi ha un membre del govern de Tiana que s’ha dedicat a enviar missatges a diferents grups de whatsapp intentant que la gent voti el que a ell li ve de gust. En aquesta entrada reprodueixo el missatge, degudament retallat per no identificar al regidor bandarra. Com es pot comprovar, el membre del govern de Tiana no només fa pressió per a una opció concreta (fer cinema a la sala Albéniz) sinó que demana dades personals sensibles (com el DNI), vulnerant totes les lleis sobre la protecció, per ésser ell mateix qui ompli la papereta, sense cap mena de garantia de que ho faci en el senti que vulgui el ciutadà si no és a favor del cinema.

Un escàndol que vulnera tots els principis de participació i de joc net per a part d’un equip e govern, que en teoria vol escoltar la opinió dels ciutadans. Per fer enrogir a qui cregui mínimament en la transparència municipal, vulnerant la norma de que els partits polítics no han de presentar propostes en els processos participatius. I planteja també moltes més preguntes: quans missatges s’han enviat d’oferiment per a votar en lloc dels ciutadans? D’on s’han tret les dades? Altres membres de l’equip de govern també ho han fet?

Aquest comportament impresentable d’aquest membre del Govern  l’hauria de portar, si no dimitir pel seu poc compromís democràtic, al menys  demanar públiques disculpes. I l’alcaldessa invalidar un procés de participació viciat ja que sigui quin sigui el resultat, sempre hi hura sospites d’una tupinada, d’un procés a la búlgara que servidor de tots vostès pensava innocentment que havia estat retirat de la praxis política a l’any 2020. Cap altre membre del Govern de cap altre partit té res  dir?

Molt em temo que aquest Govern de Tiana no reaccionarà, i un cop més farà la seva coneguda política de “puntada i endavant!” com en un partit de futbol que l’únic que es vol és que la pilot corri. Perquè per a damunt de tot, de qualsevol escàndol o incongruència, el principal objectiu d’aquest Govern es conservar la cadira (alguns esperant millors destins...)

 

dijous, 10 de desembre del 2020

LA VICTÒRIA TÉ CENT PARES I LA DERROTA ÉS ORFE


No em vull donar de profeta,però fa més d’un any (al 5 desembre de 2019,abans de la pandèmia i també de que els dos membres del Grup Municipal Socialista decidissin integrar-se al govern municipal amb ERC i JxCat) vaig escriure això en el meu bloc.

Ha de pagar l’Ajuntament de Tiana tot allò que no fan altres administracions. Ha de pagar l’ampliació de l’institut?.

I recordava el cas de que l’Ajuntament de Tiana va pagar l’any 1994 la compra de l’antiga Escola Clavé (avui dia, Escola Tiziana) però es va signar un conveni i la Generalitat va retornar puntualment any rere any la totalitat de la quantitat avançada.  I seguia

Ahir, l’equip de govern de Tiana (ERC i JxCat) no van aconseguir aprovar els pressuposts de 2020 per rebuig de l’oposició (JxTiana i PSC)...Va quedar clar per part de l’oposició que el rebuig no és pel tema de l’ampliació del institut, que s’hi està d’acord, i que en tot cas es treballarà per aconseguir que finalment sigui la Generalitat qui el pagui.

Després han passat moltes coses. El GM Socialista va canviar d’opinió, es va integrar al govern (arrambant amb tots els càrrecs que va poder) i poc després va votar a favor d’uns pressupostos idèntics als que havia rebutjat mesos abans (amb alguna petita concessió, com en quatre plaques solars). No va ésser un procés massa congruent però per alguns, política i congruència és un oximoron.

El projecte del nou institut de Tiana és una iniciativa del PSC, diguem-ho clar. Tot s’inicia amb un conveni signat per l’alcaldessa Ester Pujol en el que Tiana es compromet a pagar el projecte i la construcció. Més endavant el canvi de vot de l’actual GM Socialista fa possible que s’aprovin uns pressupostos absolutament necessaris per tirar endavant el projecte. I després (no sé si per coincidència en el que servidor de tots vostès vaig dir fa un any)  el GM Socialista i un membre de l’executiva mantenen una reunió amb el diputat (també socialista) Raúl Moreno i presenten una proposta d’acord al Parlament, que és aprovada amb el suport d’altres grups, perquè sigui  la Generalitat (a qui correspon) qui pagui finalment el nou institut. S’ha fet una bona feina,més enllà que el govern de la Generalitat pot  no fer cas a l’acord parlamentari, però el pas donat és molt important.

Servidor de tots vostès, reconec  la feina feta pels meus companys socialistes i n’estic molt cofoi. Soc socialista  i per tant, vet aquí que no només l'oposició  reconeix la feina sinó també el partit al que pertanyen els membres del GM Socialista.

Aquesta és la història de tot plegat. Però sembla que va ser Napoleó qui va dir “La victòria té cent pares i la derrota és orfe”. I ara que les coses de l’institut estan ben encarrilades, amb la seva segura construcció i amb una probabilitat de recuperar la inversió, aquests darrers dies he vist piulades de tots colors (algunes republicanes) fent seva la feina. És força patètic si un recorda la història, com jo he fet; com també ho és la facilitat amb la que altres es deixen perdre qualsevol visibilitat.

La política és com la física dels gasos: un gas ocupa tot l’espai que té disponible. Per tant, si no hi ets, un altre s’ho farà seu. 

 

dijous, 3 de desembre del 2020

EN RECORD PERSONAL D'EN JOSEP MASSÓ

 

La mort d’un company, amb el que has compartit moltes hores de feina, és sempre molt trista. El dimarts varem acomiadar al tanatori de Can Ruti a Josep Massó. Socialista de les primeres hores d’una transició esperançadora a Tiana (i arreu)  després de tants anys de foscor, que s’uneix a tants que ja ens han deixat com en Joan Bernis, Rafael Ballús, Jaume Domènech, Josean, Patxi, Emili Eced, Felip Alonso...Una llista d’absències que cada cop es fa més i massa llarga. Polítics que han treballat amb honradesa pel poble i no només dels rengles socialistes (en Josep París seria un altre cas). De tots ells he aprés.

En Josep Massó va ser regidor de l’Ajuntament a la primera legislatura i part de la segona (sis anys, entre 1979 i 1985). Va ser dels que va patir l’estrany pacte de 1980 entre convergents i comunistes, que va tenir una segona versió a l’any 2007. Durant molts anys va ser Primer Secretari de l’Agrupació de Tiana, i va aconseguir reanimar el socialisme al poble, recuperant vells militants o obrint el partit a una nova generació (com a la futura alcaldessa Ester Pujol). Va ser també candidat a unes eleccions al Parlament de Catalunya i va formar part de diverses candidatures durant els anys que servidor de tots vostès vaig encapçalar les llistes socialistes a les eleccions municipals de Tiana (entre 1991 i 2007). També va desenvolupar diverses tasques de Comissionat, en aquelles èpoques en que actuaven com a tals. Finalment, en Josep va participar en els òrgans de la Federació del Barcelonès Nord.

Més enllà del seu llarg currículum polític,el meu record d’en Josep serà sempre doble. Un, anecdòtic, no he conegut mai ningú tan bevedor de coca-cola com ell!.  L’altre, sempre va treballar per poble, lluny de qualsevol interès personal, amb una manera de fer que es va guanyar l’estima i respecte de molts tianencs com ha quedat palès amb el que s’ha escrit aquests dies a les xarxes socials.  

No sempre vàrem coincidir plenament en els nostres plantejaments polítics però per damunt de tot va estar el respecte i l’amistat. Molt es podria parlar de la història de l a petita història del socialisme tianenc els anys que ell era Primer Secretari i jo feia d’alcalde, però per qui no ho hagi viscut és molt difícil que pugui ser del seu interès. Per tant, fins aquí i destacar també que ens ha donat exemple de valentia al llarg de la seva malaltia .

En Josep Massó ben segur que ha deixat petjada en la petita història del poble, vivint a primera línia uns moments tan especials com va ser la transició (tan injuriada ara per alguns que ni tan sols hi van participar) i la recuperació de la democràcia en uns primers moments que tant hi havia que fer a Tiana. El seu comiat, en les condicions imposades per la pandèmia, encara han afegit tristor a tot plegat.

Que aquest escrit sigui un petit homenatge al company. Descansa en pau, Josep!