EN RECORD PERSONAL D'EN JOSEP MASSÓ

 

La mort d’un company, amb el que has compartit moltes hores de feina, és sempre molt trista. El dimarts varem acomiadar al tanatori de Can Ruti a Josep Massó. Socialista de les primeres hores d’una transició esperançadora a Tiana (i arreu)  després de tants anys de foscor, que s’uneix a tants que ja ens han deixat com en Joan Bernis, Rafael Ballús, Jaume Domènech, Josean, Patxi, Emili Eced, Felip Alonso...Una llista d’absències que cada cop es fa més i massa llarga. Polítics que han treballat amb honradesa pel poble i no només dels rengles socialistes (en Josep París seria un altre cas). De tots ells he aprés.

En Josep Massó va ser regidor de l’Ajuntament a la primera legislatura i part de la segona (sis anys, entre 1979 i 1985). Va ser dels que va patir l’estrany pacte de 1980 entre convergents i comunistes, que va tenir una segona versió a l’any 2007. Durant molts anys va ser Primer Secretari de l’Agrupació de Tiana, i va aconseguir reanimar el socialisme al poble, recuperant vells militants o obrint el partit a una nova generació (com a la futura alcaldessa Ester Pujol). Va ser també candidat a unes eleccions al Parlament de Catalunya i va formar part de diverses candidatures durant els anys que servidor de tots vostès vaig encapçalar les llistes socialistes a les eleccions municipals de Tiana (entre 1991 i 2007). També va desenvolupar diverses tasques de Comissionat, en aquelles èpoques en que actuaven com a tals. Finalment, en Josep va participar en els òrgans de la Federació del Barcelonès Nord.

Més enllà del seu llarg currículum polític,el meu record d’en Josep serà sempre doble. Un, anecdòtic, no he conegut mai ningú tan bevedor de coca-cola com ell!.  L’altre, sempre va treballar per poble, lluny de qualsevol interès personal, amb una manera de fer que es va guanyar l’estima i respecte de molts tianencs com ha quedat palès amb el que s’ha escrit aquests dies a les xarxes socials.  

No sempre vàrem coincidir plenament en els nostres plantejaments polítics però per damunt de tot va estar el respecte i l’amistat. Molt es podria parlar de la història de l a petita història del socialisme tianenc els anys que ell era Primer Secretari i jo feia d’alcalde, però per qui no ho hagi viscut és molt difícil que pugui ser del seu interès. Per tant, fins aquí i destacar també que ens ha donat exemple de valentia al llarg de la seva malaltia .

En Josep Massó ben segur que ha deixat petjada en la petita història del poble, vivint a primera línia uns moments tan especials com va ser la transició (tan injuriada ara per alguns que ni tan sols hi van participar) i la recuperació de la democràcia en uns primers moments que tant hi havia que fer a Tiana. El seu comiat, en les condicions imposades per la pandèmia, encara han afegit tristor a tot plegat.

Que aquest escrit sigui un petit homenatge al company. Descansa en pau, Josep!