ZOOLOGIA POLÍTICA: FER D’ÓS EN LLOC DE LLOP

Quan un s’adona que qui ha perdut (per vies totalment democràtiques) el petit poder que té manegar una agrupació política i que malgrat la generositat dels guanyadors, en un moment donat anuncia que posarà tot el seu esforç en recuperar el càrrec en lloc de dialogar i acordar,  lamentablement et fa descobrir la pitjor manera de fer política local. Si a més un percep que l’estratègia serà fer servir els instruments més malèvols per aconseguir-ho (començant per avorrir al que ha estat elegit, objectiu hores d’ara ja assolit,  i engreixar la llista de militants amb “matutes” per tenir garantit el triomf en qualsevol hipotètica assemblea), i que la seva victòria no tindrà cap bri de generositat, et preguntes una i cent vegades qui i com s’ha equivocat pel camí.

Quan és més important un tuit que les raons que l’han desencadenat,  quan és el tuit el que erosiona les sigles i no determinats comportamentsquan al manifestar lliurament l’opinió et diuen que la roba bruta es renta a casa (fins i tot qui durant anys va fer safareig de la teva acció política, encara que fos de manera autoritzada),  quan tots els fets que denuncies com erronis tenen estrambòtica  justificació (i si no, només ha estat un problema de forma), quan et titllen de mentider i il·lusionista, quan t’has de sentir dir que se m’han berenat com una galeta i quan finalment dir el que penses d’una desafortunada actuació d’alguna persona amb el que no ens lliga cap pacte pot ser raó de que es perdin unes eleccions autonòmiques (vaja romanços!)... un té ganes de fer d’ós polític.

Quan un, que en la seva condició de vell i acabat, porta anys a la vida política, coneix perfectament les regles del joc. És el joc de les xinxetes. Quan sobre un mapa hi ha posada una xinxeta de color vermell (encara que es comparteixi la casella) l’objectiu suprem és conservar la xinxeta. Si algú gosa dir simplement que potser la xinxeta està mal posada o ves a veure si es podria situar millor, rep totes les ires dels déus.  Pot passar que després aquesta xinxeta es perdi per anys (el joc inclou una renovació del mapa cada 4 anys) però ningú atén a un argument de futur que hauria de ser concloent. Quants exemples de xinxetes mal posades podria citar, que van rebre suport “in extremis” i que mai més s’han pogut situar sobre el mapa!

Quan un, que no ha defugit mai de la confrontació política, odia les baralles amb companys. Per sort la vida política té una composant d’objectivitat: cada quatre anys s’ha de passar pel sedàs del vot. Si determinades maneres de fer política han estat errades i es produeix una davallada o una incapacitat de pacte pels cadàvers que s’han deixat pel camí, de res serviran les advertències fetes amb temps per a rectificar. Llavors, reduïts  un irrellevant oposició, serà l’hora de veure qui entoma la feina per recuperar el que s’ha perdut en els darrers anys. Tot pot acabar en una orquestra desafinada, sense cantant perquè perduda la veu se’n toni a casa. Tant de bo no passi, però si passa tingueu per segur que recordaré llavors aquestes paraules escrites a les acaballes del terrible any 2020

Només  es pot intentar ajudar a qui es vulgui deixar ajudar. Fer d’ós bru polític pot ser la solució.