EL PIN PARENTAL I EL PIN DE L’ALCALDESSA DE TIANA

 

L’anomenat “pin parental” és una dèria dels de la ultradreta de VOX que pretenen que els pares puguin decidir quines coses poden els seus fills estudiar a l’escola i quines no. Doncs bé, sembla que a Tiana hem patit un cas molt similar.

Jo no en sabia res però una entrada al facebook d’Emili Muñoz, que ha estat alcalde de Tiana, m’ha cridat l’atenció. He intentar esbrinar alguna cosa i el cas sembla prou greu (amb el silenci del que queda de l’equip de govern, com sempre que hi ha algun cas greu) i aquí comento fins on he arribat. Convençut de que més endavant podré tenir una visió més àmplia perquè ben segur que el tema sortirà en el proper Ple,

Emili Muñoz diu, ni més ni menys: A Tiana una exposició sobre les dones del poble, elaborada per una agrupació independent d’electors local, va ser instal·lada a una escola publica com a recurs pedagògic amb motiu del 8 de Març. Ha estat retirada després que la mateixa Alcaldesa Marta Martorell (ERC) va comunicar l’escola que no va seguir el protocol per poder fer una exposició que “polititzava l’educació i segueix El protocol és inexistent senzillament perquè l’Ajuntament és del tot incompetent per autoritzar ni opinar sobre activitats pedagògiques en un centre educatiu, cosa que correspon a l’equip de mestres i en darrera instància a la Conselleria d’Ensenyament. Aquest aclariment de l’Emili sembla sòlid en la seva doble condició de pedagog i alcalde.

El fet li sembla prou greu a l’Emili fins arribar a demanar la dimissió de l’alcaldessa: Si es confirmessin els fets algú hauria de dimitir, possiblement l’Alcaldesa, per acumulació d’actuacions arbitràries del seu govern. A mi també personalment em sembla molt greu i per això he esbrinat fins on he pogut el tema, amb el resultat que comento a continuació.

Es veu que JUNTSxTIANA (els guanyadors de les darreres eleccions municipals i que estan a l’oposició, sembla que ara acompanyats per JUNTSXCAT que han estat expulsats del govern) fa un any que van fer uns cartells d’homenatge a les dones de Tiana. L’exposició es titula “Estimada tia Anna” i m’ha fet recordar el pregó que en Pau Riba va fer a la Festa Major de 1994, crec. Els cartells no porten cap mena de logo polític ni distintiu i recullen el paper històric de les dones al nostre poble.

L’exposició va ser oferta als centre educatius i l’escola TIZIANA (suposo que amb l’acceptació de l’AMPA i de la Direcció) la va acollir per celebrar el 8M d’enguany. Malgrat això, poc després la Sra. alcaldessa va ordenar retirar-la dient que “no es pot fer política a l’escola”.  A partir d’aquí, les notícies son confuses ja que ningú ha dit públicament com va anar tot i el que queda d’equip de govern no ha estat transparent, encara que finalment ho sabrem. I com passa sovint, els polítics porucs amagats darrera dels tècnics.

El que és cert és que l’exposició estava a l’escola Tiziana (com demostra la fotografia que  acompanya l’entrada) i que va ser retirada per ordre de l’alcaldessa. I les paraules de l’Emili son prou aclaridores: No cal prohibir per avortar una activitat, n’hi ha prou amb intimidar una escola sobre qui l’Ajuntament no té competències pedagògiques però sí poder de decisió sobre subvencions i manteniment de l’edifici.

Fins aquí el que ha passat. He intentat ser objectiu. Ara, aquest lamentable fet em fa plantejar una pregunta: es poden acceptar aportacions culturals de persones que pertanyen a un partit polític però que estan fetes al marge de la política?. Penso que sí. Si algun ximplet o ximpleta  creu que no, creu que això es polititzar, correm el perill que algun dia facin retirar les pintures l’Àlvar Suñol de la Sala de Plens o les estàtues del Jardí Lola Anglada ja que aquestes aportacions (i donacions) culturals les va fer l’Àlvar quan era regidor de CiU i servidor de tots vostès alcalde del poble.

Aquest tafaner de la vida política de Tiana creu que el que queda de govern municipal és una mena d’oca sense cap que encara camina a trompades i ho va esquitxant tot. I sobretot trobo a faltar una transparència per part del que queda de govern per informar del cas i dir clarament fins on va arribar la intervenció política, el pin de l’alcaldessa. Estic segur que ens queda molt per veure.

I una pregunta final: l’escola Tiziana tornarà a posar l’exposició de les dones de Tiana?

EL QUE QUEDA DEL GOVERN DE TIANA ES GASTA MÉS DE 17.000 € EN UN PLA DE COMUNICACIÖ

 Ben segur que avui els meus immerescuts lectors esperen de mi, si faig una entrada al blog, que parli del fet que JUNTSxCAT (segons el comunicat que han fet) abandonin el govern de Tiana i passin a l’oposició. El govern tianenc queda de nou en minoria, format només per ERC i el G.M. Socialista. El fet es prou important i ben segur que anuncia moviments a la inestable política tianenca des de les eleccions de 2019. No hem d’oblidar que si l’alcaldessa refà el cartipàs serà a el tercer govern en dos anys: primer ERC i JUNTSxCAT, després ERC, JUNTSxCAT i G.M. Socialista i ara ERC i G.M. Socialista. Déu n’hi do!

Doncs no parlaré, de moment, d’aquest tema perquè encara tinc alguna informació pendent de contrastar i perquè espero reaccions de totes les parts implicades. Per tant, aquest tafaner tardarà una mica però no patiu que ben aviat parlaré del tema d’aquesta crisi, que ben bé es podria titular “El cas del cinema Paradiso” o “Quan el Sr. Mateu el van fer servir de cap de turc”.

Avui el meu article va d’una pregunta: cal que l’Ajuntament de Tiana es gasti més de 17.000 euros (exactament 17.545 ja que cal pagar l’IVA) per encarregar un Pla de Comunicació a una empresa (expedient 715/21)? A veure, en ple segle XXI  una bona comunicació és desitjable en un Ajuntament, fins i tot es podria demanar un bon funcionament de l’emissora municipal com a eina de la comunicació local, però penso que és més important la transparència i la voluntat d’informar per part del govern que un majestàtic pla de comunicació, que serà l’enèsim que té Tiana en els darrers anys.

Realment la comunicació del govern en temes com ampliar voreres a l’avinguda Albéniz, el de Can Riera (on van posar el carro abans dels bous, amb arrancada de cavall i aturada d’ase), o en el tema de la introducció de vots fraudulents (per dir-ho suau) al procés de pressupostos participatius, o tenir amagat durant 10 dies el decret de despullar de funcions al Sr. Mateu o tot el sidral de les obres de la Sala Albéniz per fer cinema, o fins i tot la retirada a l’escola de l’exposició sobre les dones de Tiana... no ha estat massa transparent. Només a cops de plens extraordinaris i preguntes per part de l’oposició hem anat coneixent (sempre amb retard) les lluites fratricides dins del govern de Tiana.

De res serveix un Pla de Comunicació de més de 17.000 euros si per part del govern no hi ha cap voluntat de fer una comunicació transparent i veraç. Ni tampoc serveixen per res més de 17,000 euros si no s’està disposat a que els professionals facin lliurament la seva feina. En el tema de la comunicació han creat una estructura complexa (jo diria que no menys de quatre persones treballen en la comunicació institucional) que personalment em sembla excessiva per un municipi com el nostre. Clar que és la meva opinió, potser record melancòlic d’un temps on la voluntarietat d’en Josep Maria Toffoli era l’única eina de comunicació institucional mitjançant una humil revisteta...

Veurem en què acaba tot. Perquè un Pla de Comunicació ha de ser finalment aprovat pel ple i pinta malament si el govern està en minoria (també pel cas dels pressupostos). Sembla que el lema és: “de moment ho fem i després ja veurem”.

I la darrera pregunta: un Pla de Comunicació (d’utilitat dubtosa veient els esdeveniments) és la millor cosa a la que un govern local pot destinar més de 17.000 euros en plena situació de pandèmia, en la que molts ciutadans i petites empreses estan patint de valent?.

EL GOVERN DE TIANA JUGA A CANVIAR CROMOS

 

No sé vosaltres, però jo de petit jugava a canviar cromos.  Si feia alguna col·lecció (m’agradaven molt les d’equips de futbol de primera divisió) podia passar que tingués quatre cromos repetits de Garay o d’en Kubala i em faltés en Ramallets. Llavors, al pati de l’escola ens reuníem els que fèiem la mateixa col·lecció i canviaves un Kubala per un Ramallets; a vegades la relació no era 1:1; segons quins cromos calia donar-ne més. Anàvem repassant el pilot de cromos amb la cantarella de “tengui” o “falti” segons el jugador que apareixia. Fins i tot alguna vegada el meu pare em va portar al mercat de Sant Antoni, la catedral del intercanvi de cromos.

A què ve això?. Doncs que el ple de març de Tiana, els punts 8, 9 i 12 de l’ordre del dia va ser un canvi de cromos, curiosament entre partits del que se’n diu equip de govern. I primer una curiositat: una “proposta d’acord” és allò que el govern porta al Ple perquè sigui aprovat, oi?. És una proposta d’acord del Govern. Doncs bé: als punts 8 i 9, un dels partits del govern, el GM del PSC,  va votar en contra o es va abstenir (respectivament). Poc acord veig jo en aquestes propostes d’acord. Els membres del GM del PSC van fer allò que ara se’n diu “un Podemos” o “un Pablo (Manuell) Iglesias” que consisteix en no estar d’acord amb allò que el govern (del que formes part) decideix.

Curiós tot plegat i més quan la moció socialista (punt 12 de l’ordre del dia) no es va presentar com a proposta d’acord sinó com a moció del G.M. Socialista. I vet aquí que va ser votada per unanimitat per tot l’Equip de Govern. No em direu que no és estrambòtic...La congruència no sembla la principal virtut del govern de Tiana.

I per què parlo de canvi de cromos? Abans de resoldre la pregunta, permeteu-me dir que van votar uns i altres a aquests punts.

·   1) El GM del PSC es va abstenir (és a dir, no es va posicionar en contra) d’una moció en que entre d’altres coses deia:  “demanar la immediata posada en llibertat de les preses i presos polítics”, ” fer una crida a la societat catalana i al teixit associatiu municipal a mobilitzar-se i donar suport a una amnistia que permeti l'alliberament de les preses i presos polítics, el retorn dels exiliats”, “reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya”, “la solució a la repressió no vindrà del sistema judicial espanyol”... Tot just son uns exemples, però jo diria que la postura del GM Socialista a Tiana està poc arrenglerada amb el que defensa el PSC i que tot plegat era digne de votar en contra. Ep, només m’ho sembla...

·   2) Uns punts més enllà, ERC i JxCat van votar a favor una moció que deia:  “exigir rectificacions a les formacions polítiques que, amb les seves declaracions públiques, afavoreixen i emparen la impunitat de les actuacions violentes”, “demanar al futur govern de Catalunya... que defensin la tasca i el compromís de servei públic del cos de mossos d’esquadra, les policies locals, la nostra guàrdia urbana i la resta de cossos i forces de seguretat(és a dir, Policia Nacional i Guàrdia Civil)”, “ Mostrar tot el suport als mossos d’esquadra, a la policia local i a tots els efectius dels cossos policials (és a dir, Policia Nacional i Guàrdia Civil) per la seva imprescindible tasca”.

No  em direu que això no és un intercanvi de cromos!. El GM PSC no votant en contra d’una moció on es parla de dret d’autodeterminació, repressió  i  de presos polítics i a la vegada ERC i JxCat donant recolzament a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil. Jo imagino a la Sra. Alcaldessa i al Sr. Primer Tinent d’alcalde, de nit,  reunits a una taula rodona, posant els cromos damunt, tots dos dient “tengui” i “falti” i al final canviant un dret d’autodeterminació per un guàrdia civil.

La imatge pot fer riure però a mi sincerament em fa pena molta pena...perquè la política hauria de ser una cosa de conviccions i no de jocs, de defensar allò que legítimament creus i no de canviar cromos.

AMB LA JUBILACIÓ DE PAU SANZ, RES SERÀ IGUAL A L’AJUNTAMENT DE TIANA

Dimarts passat es va celebrar el Ple Ordinari de març. En el seu decurs, es van produir significatius intercanvis de cromos entre grups municipals, hi va haver qui va votar de manera sorprenent i demencial, vàrem conèixer noves dades del culebrot de la Sala Albéniz i fins i tot algú va plorar en públic. Però tot això son qüestions menors (que per suposat seran objecte d’una altra entrada) davant d’un fet històric:  en Pau Sanz, el Secretari de l’Ajuntament de Tiana, complia 65 anys el mateix dia  i es va acomiadar per jubilació, després de 34 anys  de feina i més de 500 plens.

En Pau, al llarg de la seva vida com a secretari de Tiana, ha patit (en menor o major grau, mai ens ho dirà) a cinc alcaldes (alcaldes i alcaldesses, tinguem la festa també en pau). Servidor de tots vostès és l’alcalde en vida (al menys fins ara) que més anys hem conviscut, tant en el càrrec suprem municipal (dotze) com a regidor (vuit més, en total 20). Vint anys donen per molt i si el frec es motiu d’odi o amor, quan més temps més possibilitats de tot. Em conec prou bé i per tant lluny de la meva intenció intentar esbrinar què en pensa en Pau d’aquesta llarga convivència;  per tant, em limitaré a dir que en penso jo. Desitjo per damunt de tot que les meves paraules (sense llàgrimes de caiman) siguin un petit homenatge a aquesta vivència seva que se’n diu jubilació.

En Pau i jo compartim un mateix origen, que no tothom sap: som nascuts a Montcada i Reixac, una mena de Francesc Ubach però a l’inrevés. En un balanç de la contribució montcadenca al poble de Tiana, ben segur ell és la part positiva i jo em situo més aviat en un clarobscur (l’enveja és així).  Ho comento perquè a l’any 1995, després de les eleccions, quan estava a punt de florir un pacte de progrés a Tiana (amb PSC, ERC i IC), abans de comprometre’m a acceptar l’alcaldia, vaig tenir un dinar a soles amb en Pau al restaurant Ca la Roser de Santa Maria.  Recordaré sempre aquella conversa que va ser clau per decidir-me a fer d’alcalde de Tiana. Pau, ho sento: sé que ara t’has guanyat uns quants enemics amb la meva confessió històrica de que tu em vas fer decidir, però he callat fins ara i no crec que ja t’afecti. Els secrets sempre es revelen al cap d’uns anys...

Primer vaig conèixer al Pau com a regidor de l’oposició; aquí he de dir que dins de la seva més estricte fidelitat al Govern de torn, ha sabut sempre mantenir un exquisit equilibri , no maltractant mai a l’oposició. Sempre ens ha donat el seu suport dins dels límits de la funció d’un secretari municipal, que lluny de ser un venut a l’alcalde ha de ser l’assessor legal de tota la Corporació. Sobretot dels que manen clar, que son els que més compromesos estan, però no únicament.

A partir de 1995 vàrem treballar durant dotze anys, colze a colze, ell com a secretari i servidor com alcalde. Van ser anys d’una feina il·lusionant, on es a canviar el poble cap a bé, dotant a Tiana de tots aquells serveis i infraestructures que li mancaven. Es va fer una tasca ingent, un salt qualitatiu i quantitatiu, des de petits detalls a grans actuacions, que ara no cal recordar. No diré noms perquè sempre s’és injust, però res  hagués estat possible sense la feina i suport de la resta de regidors del govern (del PSC, d’ERC i també durant un curt termini d’IC, alguns ja lamentablement morts i als que trobo a faltar), d’algun grup de l’oposició  i de la majoria de funcionaris i treballadors municipals. Pensar que els èxits son sempre d’un mateix i els fracassos s’han de socialitzar, crec que és un error que mai he comés.

En Pau sempre va ajudar (en la seva doble condició de Secretari i Interventor, cal recordar-ho) a que els projectes dels tres mandats successius tiressin endavant, buscant solucions sovint a plantejaments complexes de l’alclde i una mica esbojarrats potser.  Sempre va ser part de la solució, no del problema. Van ser anys de treball intens; no recordo cap crit fora de lloc, ni baralles absurdes,  ni tampoc cap imposició de l’autoritat, ni trucades inútils de telèfon que sempre s’agraeixen.  L’ambient de treball sempre va ser bo; Pau va aprofitar l’oportunitat que va tenir per fer un bon equip,  fent sortir a l’ajuntament d’una estructura obsoleta. Mai  s’han fet tants canvis a una organització municipal de un poble petit en tan poc temps i en Pau va ser clau per assolir-ho.

Em va dir un cop que “secretari ve de secret” i per sempre més ho he recordat. En Pau va ser durant tots aquests anys un col·laborador fidel (a la institució, no a mi), discret, treballador, capaç, amb coneixements, positiu, educat en les formes, tossut si calia, resolutiu i que en un moment personalment molt dur (i que no cal desvelar per ara) es va comprometre amb mi molt més del que demanava el seu paper de secretari, fins i tot el que demanava en Cristóbal.  Mai hem parlat d’això i si ara ho trec és perquè en aquest moment dels adéus tingui clar que ho recordo i ho agraeixo.

Els homes i les dones passem però el llegat queda, per la petita història dels pobles petits. És igual que no es recordi o s’intenti fer malbé; els fets tossudament sempre son els fets. I per tancar aquest escrit, que he fet amb gust i sentiment, faré servir les paraules d’en Pau al final del ple del passat dimarts, com a recomanació pel futur de qui coneix a fons l’Ajuntament de Tiana. Siguin quin siguin els responsables , dos precs: un respecte pels treballadors públics i que mai es vulgui jutjar el passat amb els paràmetres del present.

Pau, gaudeix de la jubilació. Pots estar content de la feina que has fet a Tiana durant 34 anys. Molts vàrem tenir l’oportunitat de dir-t’ho al petit acte d’homenatge ,sota criteris covid, del passat dimarts. Estic convençut que les meves paraules les farien seves  la majoria dels que hem treballat al teu costat durant tants anys; alguns ja no ho podran fer i goso fer-ho per ells. Has deixat el llistó molt alt i no esperis tampoc molts agraïments però si et serveix el meu consell, n’hi ha prou que tu n’estiguis satisfet. Comences una nova vida, que espero sigui molt llarga. Procura omplir-la tan aviat com puguis de moltes coses, que la feina sempre la fan els cansats. Però sigues assenyat: no vulguis ara jugar en el primer equip de l’Espanyol, de nou a primera!.

Em queda un record inesborrable dels anys que hem estat junts treballant per Tiana i quan tornem a la normalitat, per nova que sigui, espero tenir l’oportunitat de reunir-nos en un bon àpat (com tantes vegades hem fet) per anar traient les coses que han quedat de moment en el record. Que com deia Borges, els records son esquerdes de l’oblit. 

 

AL NOU CINEMA PARADISO DE TIANA, NOMÉS FARAN PEL•LÍCULES MUDES?

 

El culebrot del nou Cinema Paradiso de Tiana ultrapassa qualsevol imaginació i vet aquí que s’ha convertit en un veritable espectacle de circ. Avui l’ajuntament ha publicat una nota informativa (molts dies després de la reunió de la comissió de garanties)  que no té desaprofitament: els resultats del buti-procés participatiu pels pressupostos:. L'ampliació de l'espai social de la Llar de Persones Grans l'Esplai de Tiana ha estat la proposta més votada, del que me’n alegro. Però el més divertit és el tema del Cinema Paradiso (és a dir, fer cinema a la sala Albéniz que li ha costat al regidor Sr. Hernández quedar despullat de qualsevol competència).

Doncs bé, l’Equip de Govern s’ha tret un nou conill de la cistella (com el full de word) i ara resulta que “La proposta de creació d'un cinema a la sala Albéniz, que tenia un cost de 50.000 €, s'ha retirat del llistat de projectes degut a la informació rebuda per l’equip de govern coincidint amb el tancament del procés i donat que el projecte tirarà endavant gràcies al cofinançament la subvenció del Programa de Foment del Patrimoni Cultural de l’AMB, finançada a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea”

És a dir, faig una primera pregunta innocent: si era possible finançar el projecte per una altra via (de la que no se’n havia parlat mai), per què es va incloure al llistat dels 100.000 euros  a distribuir pel procés participatiu?.

Una curiositat: curiosament el projecte de Cinema de la Sala Albéniz té 9 vots més que la “Prova Pilot de la il·luminació sensorial als carrers de Tiana”  i 30 més que les “Bandes reductores de velocitat al Passeig de la Vilesa”. Sabem que com a mínim els vots introduïts de “matute” van ser 21 (els del full Word), vots que alteren tots els resultats ja que els projectes seleccionats ben segur que haguessin estat altres.

I el culebrot no acaba aquí. Ara resulta que amb la retirada del projecte de Cinema (que de cop i miraculosament han trobat finançament per una altra banda) puja un sisè projecte que no ha estat escollit pels tianencs: comprar un piano per 20.000 euros!. Pel poc que hi entenc i m’he informat, un piano d’aquest preu no és aptae per a pianistes professionals i segurament és molt millor llogar-ho les poques vegades que faci falta. Tampoc serà fàcil guardar el piano a la sala.

Tot això em fa pensar que potser soc un mal pensat i que el tipus de pel·lícules que volen fer al nou cinema Paradiso, seran mudes i caldrà un piano per anar tocant la musiqueta (“toca la cançó, Sam”, com a Casablanca). Seria molt bonic i entranyable; faig sanglots d’emoció mentre escrit.

Estimats lectors, aquest culebrot té encara molt recorregut. Però que el llegir no us faci perdre l’escriure. Que ara pagui el cinema l’AMB no canvia que s’hagin executat les obres sense adjudicació com cal per la Junta de Govern i no sabem res de les donacions del regidor ara despullat (de competències) ni tampoc de l’expedient informatiu obert. Però aquest tafaner estarà amatent i us ho explicaré per aquí (si es que hi ha transparència, clar).