dimecres, 23 de desembre del 2020

ZOOLOGIA POLÍTICA: FER D’ÓS EN LLOC DE LLOP


Quan un s’adona que qui ha perdut (per vies totalment democràtiques) el petit poder que té manegar una agrupació política i que malgrat la generositat dels guanyadors, en un moment donat anuncia que posarà tot el seu esforç en recuperar el càrrec en lloc de dialogar i acordar,  lamentablement et fa descobrir la pitjor manera de fer política local. Si a més un percep que l’estratègia serà fer servir els instruments més malèvols per aconseguir-ho (començant per avorrir al que ha estat elegit, objectiu hores d’ara ja assolit,  i engreixar la llista de militants amb “matutes” per tenir garantit el triomf en qualsevol hipotètica assemblea), i que la seva victòria no tindrà cap bri de generositat, et preguntes una i cent vegades qui i com s’ha equivocat pel camí.

Quan és més important un tuit que les raons que l’han desencadenat,  quan és el tuit el que erosiona les sigles i no determinats comportamentsquan al manifestar lliurament l’opinió et diuen que la roba bruta es renta a casa (fins i tot qui durant anys va fer safareig de la teva acció política, encara que fos de manera autoritzada),  quan tots els fets que denuncies com erronis tenen estrambòtica  justificació (i si no, només ha estat un problema de forma), quan et titllen de mentider i il·lusionista, quan t’has de sentir dir que se m’han berenat com una galeta i quan finalment dir el que penses d’una desafortunada actuació d’alguna persona amb el que no ens lliga cap pacte pot ser raó de que es perdin unes eleccions autonòmiques (vaja romanços!)... un té ganes de fer d’ós polític.

Quan un, que en la seva condició de vell i acabat, porta anys a la vida política, coneix perfectament les regles del joc. És el joc de les xinxetes. Quan sobre un mapa hi ha posada una xinxeta de color vermell (encara que es comparteixi la casella) l’objectiu suprem és conservar la xinxeta. Si algú gosa dir simplement que potser la xinxeta està mal posada o ves a veure si es podria situar millor, rep totes les ires dels déus.  Pot passar que després aquesta xinxeta es perdi per anys (el joc inclou una renovació del mapa cada 4 anys) però ningú atén a un argument de futur que hauria de ser concloent. Quants exemples de xinxetes mal posades podria citar, que van rebre suport “in extremis” i que mai més s’han pogut situar sobre el mapa!

Quan un, que no ha defugit mai de la confrontació política, odia les baralles amb companys. Per sort la vida política té una composant d’objectivitat: cada quatre anys s’ha de passar pel sedàs del vot. Si determinades maneres de fer política han estat errades i es produeix una davallada o una incapacitat de pacte pels cadàvers que s’han deixat pel camí, de res serviran les advertències fetes amb temps per a rectificar. Llavors, reduïts  un irrellevant oposició, serà l’hora de veure qui entoma la feina per recuperar el que s’ha perdut en els darrers anys. Tot pot acabar en una orquestra desafinada, sense cantant perquè perduda la veu se’n toni a casa. Tant de bo no passi, però si passa tingueu per segur que recordaré llavors aquestes paraules escrites a les acaballes del terrible any 2020

Només  es pot intentar ajudar a qui es vulgui deixar ajudar. Fer d’ós bru polític pot ser la solució.

dilluns, 21 de desembre del 2020

ELS REIS MAGS, TAN SAVIS COM SON, NO ENTENEN DE PROTOCOL?


Avui un servidor ha tingut una reflexió matinal que m’ha conduit a un estat ambivalent: d’una banda, molt content però per altra, embadalit. I tractaré d’explicar-me encara que no és segur que ho aconsegueixi, pel que demano perdó a la vegada que desitjo unes Bones Festes a tots els que seguiu aquest humil blog.

He vist un vídeo molt emocionant i molt ben fet, d’un missatge  dels Reis Mags on confirmen la seva arribada a Tiana, com cada any, la tarda-nit del dia 5 de gener tot demanant als nens i nenes del poble que enguany els contemplin a través de la finestra, sense baixar a peu de carrer. Els Reis també diuen que ha estat un any difícil (els punyeteros ho saben tot, per això son Mags!) però que ni així hem de perdre ni la il·lusió ni l’esperança. Francament m’he emocionat i entre sanglots he pensat que és una merda ésser vell i acabat (com diuen alguns) i tant de bo fos un infant per gaudir d’una nit màgica.

Aquesta és la part feliç de la meva breu reflexió matinal. Però el desconcert, l’estranyesa i l’estupefacció prové de comprovar que la receptora de la carta de Ses Majestats és la Sra. Alcaldessa. Al vídeo es veu que la troba com per sorpresa, oh!, una nit màgica.

Jo crec que aquí Els Reis Mags han tingut una errada ja que la Sra. Alcaldessa té delegades a un tinent d’Alcalde totes les competències  de relacions Institucionals i Protocol. I aquesta  carta és una relació institucional, entre la més alta instància tianenca i el Reis més importants de tots els reis del món; és a dir una relació institucional més gran àdhuc que la d'agermanament amb la Tiana de Sardenya per posar només un exemple. I també és un tema de protocol ja que es tracta de regular com serà la visita reial d’aquest any donat que la pandèmia ens ho ha complicat tot.

Res, que la carta del Reis Mags (per raons institucionals i de protocol) l’hagués d’haver rebut la tinença d’alcaldia en competències plenes en aquest tema, més que res per no portar a confusió als tianencs sobre qui és qui al cartipàs municipal. A veure si els Reis Mags, que son molt espavilats fins el punt d’anar des de les llunyanes terres d’Orient  fins a casa de cada nen i nena,  ara organitzen un conflicte de competències a un govern que és pau i tranquil·litat.

Potser els Reis Mags no disposen d’un cap de premsa particular que estigui al damunt d’aquests temes i alguna cosa ha fet fallida; necessiten un torrent de coneixements per fer les coses ben fetes...faltaria més!

dilluns, 14 de desembre del 2020

TIANA, UN PROCÉS DE PARTICIPACIÓ A “LA BÚLGARA”



L’expressió “a la búlgara” prové de l’època de la guerra freda i s’aplica a aquells estranys consensos, quasi unànimes, obtinguts de manera forçada, com per exemple l’elecció del secretari general del Partit Comunista búlgar amb més d’un 99 % dels vots. 

Doncs bé, feta la presentació per a justificar el títol, anem per feina. Resulta que a Tiana no tenim sort amb els processos participatius. El darrer, organitzat per l’alcaldessa Ester Pujol sobre Can Riera, va estar a punt de no servir per a res quan el govern va decidir que hi posaria els serveis socials (per cert, com està el tema que sempre s’havia dit que era tan urgent?). Ara, l’actual govern n’organitza un segon  procés per votar uns pressupostos participatius (el termini acaba demà, 15 de desembre) i en lloc de permetre que els ciutadans decideixin lliurament el que més gràcia els hi fa de les 12 propostes finalistes, intenten forçar els resultats. Veig que no entenen res i que l’essència d’un procés participatiu és escoltar lliurament a la ciutadania i no que aquesta decideixi el que el govern vol que faci. Per tant, han endegat un procés de participació “a la búlgara”.

A què ve tot això?. Doncs senzillament que al menys hi ha un membre del govern de Tiana que s’ha dedicat a enviar missatges a diferents grups de whatsapp intentant que la gent voti el que a ell li ve de gust. En aquesta entrada reprodueixo el missatge, degudament retallat per no identificar al regidor bandarra. Com es pot comprovar, el membre del govern de Tiana no només fa pressió per a una opció concreta (fer cinema a la sala Albéniz) sinó que demana dades personals sensibles (com el DNI), vulnerant totes les lleis sobre la protecció, per ésser ell mateix qui ompli la papereta, sense cap mena de garantia de que ho faci en el senti que vulgui el ciutadà si no és a favor del cinema.

Un escàndol que vulnera tots els principis de participació i de joc net per a part d’un equip e govern, que en teoria vol escoltar la opinió dels ciutadans. Per fer enrogir a qui cregui mínimament en la transparència municipal, vulnerant la norma de que els partits polítics no han de presentar propostes en els processos participatius. I planteja també moltes més preguntes: quans missatges s’han enviat d’oferiment per a votar en lloc dels ciutadans? D’on s’han tret les dades? Altres membres de l’equip de govern també ho han fet?

Aquest comportament impresentable d’aquest membre del Govern  l’hauria de portar, si no dimitir pel seu poc compromís democràtic, al menys  demanar públiques disculpes. I l’alcaldessa invalidar un procés de participació viciat ja que sigui quin sigui el resultat, sempre hi hura sospites d’una tupinada, d’un procés a la búlgara que servidor de tots vostès pensava innocentment que havia estat retirat de la praxis política a l’any 2020. Cap altre membre del Govern de cap altre partit té res  dir?

Molt em temo que aquest Govern de Tiana no reaccionarà, i un cop més farà la seva coneguda política de “puntada i endavant!” com en un partit de futbol que l’únic que es vol és que la pilot corri. Perquè per a damunt de tot, de qualsevol escàndol o incongruència, el principal objectiu d’aquest Govern es conservar la cadira (alguns esperant millors destins...)

 

dijous, 10 de desembre del 2020

LA VICTÒRIA TÉ CENT PARES I LA DERROTA ÉS ORFE


No em vull donar de profeta,però fa més d’un any (al 5 desembre de 2019,abans de la pandèmia i també de que els dos membres del Grup Municipal Socialista decidissin integrar-se al govern municipal amb ERC i JxCat) vaig escriure això en el meu bloc.

Ha de pagar l’Ajuntament de Tiana tot allò que no fan altres administracions. Ha de pagar l’ampliació de l’institut?.

I recordava el cas de que l’Ajuntament de Tiana va pagar l’any 1994 la compra de l’antiga Escola Clavé (avui dia, Escola Tiziana) però es va signar un conveni i la Generalitat va retornar puntualment any rere any la totalitat de la quantitat avançada.  I seguia

Ahir, l’equip de govern de Tiana (ERC i JxCat) no van aconseguir aprovar els pressuposts de 2020 per rebuig de l’oposició (JxTiana i PSC)...Va quedar clar per part de l’oposició que el rebuig no és pel tema de l’ampliació del institut, que s’hi està d’acord, i que en tot cas es treballarà per aconseguir que finalment sigui la Generalitat qui el pagui.

Després han passat moltes coses. El GM Socialista va canviar d’opinió, es va integrar al govern (arrambant amb tots els càrrecs que va poder) i poc després va votar a favor d’uns pressupostos idèntics als que havia rebutjat mesos abans (amb alguna petita concessió, com en quatre plaques solars). No va ésser un procés massa congruent però per alguns, política i congruència és un oximoron.

El projecte del nou institut de Tiana és una iniciativa del PSC, diguem-ho clar. Tot s’inicia amb un conveni signat per l’alcaldessa Ester Pujol en el que Tiana es compromet a pagar el projecte i la construcció. Més endavant el canvi de vot de l’actual GM Socialista fa possible que s’aprovin uns pressupostos absolutament necessaris per tirar endavant el projecte. I després (no sé si per coincidència en el que servidor de tots vostès vaig dir fa un any)  el GM Socialista i un membre de l’executiva mantenen una reunió amb el diputat (també socialista) Raúl Moreno i presenten una proposta d’acord al Parlament, que és aprovada amb el suport d’altres grups, perquè sigui  la Generalitat (a qui correspon) qui pagui finalment el nou institut. S’ha fet una bona feina,més enllà que el govern de la Generalitat pot  no fer cas a l’acord parlamentari, però el pas donat és molt important.

Servidor de tots vostès, reconec  la feina feta pels meus companys socialistes i n’estic molt cofoi. Soc socialista  i per tant, vet aquí que no només l'oposició  reconeix la feina sinó també el partit al que pertanyen els membres del GM Socialista.

Aquesta és la història de tot plegat. Però sembla que va ser Napoleó qui va dir “La victòria té cent pares i la derrota és orfe”. I ara que les coses de l’institut estan ben encarrilades, amb la seva segura construcció i amb una probabilitat de recuperar la inversió, aquests darrers dies he vist piulades de tots colors (algunes republicanes) fent seva la feina. És força patètic si un recorda la història, com jo he fet; com també ho és la facilitat amb la que altres es deixen perdre qualsevol visibilitat.

La política és com la física dels gasos: un gas ocupa tot l’espai que té disponible. Per tant, si no hi ets, un altre s’ho farà seu. 

 

dijous, 3 de desembre del 2020

EN RECORD PERSONAL D'EN JOSEP MASSÓ

 

La mort d’un company, amb el que has compartit moltes hores de feina, és sempre molt trista. El dimarts varem acomiadar al tanatori de Can Ruti a Josep Massó. Socialista de les primeres hores d’una transició esperançadora a Tiana (i arreu)  després de tants anys de foscor, que s’uneix a tants que ja ens han deixat com en Joan Bernis, Rafael Ballús, Jaume Domènech, Josean, Patxi, Emili Eced, Felip Alonso...Una llista d’absències que cada cop es fa més i massa llarga. Polítics que han treballat amb honradesa pel poble i no només dels rengles socialistes (en Josep París seria un altre cas). De tots ells he aprés.

En Josep Massó va ser regidor de l’Ajuntament a la primera legislatura i part de la segona (sis anys, entre 1979 i 1985). Va ser dels que va patir l’estrany pacte de 1980 entre convergents i comunistes, que va tenir una segona versió a l’any 2007. Durant molts anys va ser Primer Secretari de l’Agrupació de Tiana, i va aconseguir reanimar el socialisme al poble, recuperant vells militants o obrint el partit a una nova generació (com a la futura alcaldessa Ester Pujol). Va ser també candidat a unes eleccions al Parlament de Catalunya i va formar part de diverses candidatures durant els anys que servidor de tots vostès vaig encapçalar les llistes socialistes a les eleccions municipals de Tiana (entre 1991 i 2007). També va desenvolupar diverses tasques de Comissionat, en aquelles èpoques en que actuaven com a tals. Finalment, en Josep va participar en els òrgans de la Federació del Barcelonès Nord.

Més enllà del seu llarg currículum polític,el meu record d’en Josep serà sempre doble. Un, anecdòtic, no he conegut mai ningú tan bevedor de coca-cola com ell!.  L’altre, sempre va treballar per poble, lluny de qualsevol interès personal, amb una manera de fer que es va guanyar l’estima i respecte de molts tianencs com ha quedat palès amb el que s’ha escrit aquests dies a les xarxes socials.  

No sempre vàrem coincidir plenament en els nostres plantejaments polítics però per damunt de tot va estar el respecte i l’amistat. Molt es podria parlar de la història de l a petita història del socialisme tianenc els anys que ell era Primer Secretari i jo feia d’alcalde, però per qui no ho hagi viscut és molt difícil que pugui ser del seu interès. Per tant, fins aquí i destacar també que ens ha donat exemple de valentia al llarg de la seva malaltia .

En Josep Massó ben segur que ha deixat petjada en la petita història del poble, vivint a primera línia uns moments tan especials com va ser la transició (tan injuriada ara per alguns que ni tan sols hi van participar) i la recuperació de la democràcia en uns primers moments que tant hi havia que fer a Tiana. El seu comiat, en les condicions imposades per la pandèmia, encara han afegit tristor a tot plegat.

Que aquest escrit sigui un petit homenatge al company. Descansa en pau, Josep!


dijous, 26 de novembre del 2020

UN IMPORTANT GENERAL RUS REFUGIAT A TIANA?


S‘ha publicat recentment un tesis doctoral de Pedro Clarós amb el títol “Participación de familias catalanas en la salvación de la comunidad de la Cartuja de Montealegre (Tiana, 1936)”. El treball té 798 pàgines i la seva lectura és molt interessant. No obstant això, he trobat algunes errades que potser comunicaré a l’autor.  

En primer lloc, en vàries pàgines (283, 284), és diu que el 19 de juliol de 1936 era dissabte, quan en realitat va ser diumenge. En relació al reportatge de la “Estampa” (després en parlarem) diu que “El corresponsal a Barcelona  es va presentar a Montalegre al mes de febrer de 1936, acompanyat d’un fotògraf” (pág. 488); això és impossible ja que l’article va sortir publicat els dies 25 de gener i  1 de febrer com podeu comprovar a l’enllaç que us adjunto i no és possible que els periodistes anessin a la cartoixa després de publicar l’article. Per cert, a la tesis (pàg. 156) es confonen les dates de publicació: l’edició que diu del 25 de gener és la de l’u de febrer, i a l’inrevés. També es diu (pàgina 28) que els mitjans informatius no van sortir fins el dia 23-24 de juliol, quan al menys La Vanguardia es va publicar el dia 22 de juliol. També a la pàgina 707 es parla de fets ocorreguts al juliol de 1939 quan és evident que els fets van passar al juliol de 1936.

Alguns d’aquests errors semblen atribuïbles a les fonts, encara que la tesis no ho adverteix malgrat el seu “cum laude”.

No obstant, a banda d’aquests  detalls, el més interessant son els fets: els periodistes van mentir i van ensarronar als pobres monjos fent veure que a la cartoixa hi vivia retirat un important general rus (el general Nicolai), ajudant del darrer tsar .Per tant, a Tiana estava el darrer reducte del tsarisme a tot el món. Fins i tot, el suposat general Nicolai havia declarat que la filla gran del tsar Nicolas II (la gran duquessa Olga) havia fugit dels assassinats de Ekaterimburg i que coneixia on s’amagava.

La Estampa era una revista sensacionalista que es va publicar entre 1928 i 1938 (una mena de precedent del Interviú). Cal situar el context: aquests articles,publicats pocs dies abans de la victòria del Front Popular i mesos abans de la revolta militar del juliol del 1936 i en un context revolucionari, no va fer cap bé als pobres monjos. El suposat periodista, tergiversant unes declaracions del pare Fumet (un dels afusellats el dia 20 de juliol) i enganyant en els peus de fotografies (el suposat general Nicolai sempre surt d’esquenes)  ben segur que va induir (al menys en part) als fets ocorreguts mesos després amb l’assalt a la Cartoixa i l’assassinat de varis monjos. Mentre els conduïen a peu fins a Badalona.

Segurament també hi va contribuir el fet que a la Cartoixa hi haguessin armes amagades: 23 Winchester, 2 metralladores Maxim i 20.000 cartutxos. Aquestes armes s’havien adquirit per la defensa de la Cartoixa després dels fets viscuts durant la Setmana Tràgica de 1909, que a diferència de 1936 no es va produir cap assassinat. No obstant, el pare prior quan van ocórrer els tràgics fets de 1936 (pare J,B. Ciérco) va prohibir fer servir aquestes armes que van continuar amagades durant l’assalt. Però aquesta és ja una altre història

Aquests son els enllaços de la revista Estampa. Curiós tot plegat...

http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0003475172&search=&lang=es

http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0003475367&search=&lang=es


dimecres, 4 de novembre del 2020

CAN RIERA: EL CULEBRÓ INACABAT(II)

 

El Govern de Tiana va desfermar una petita tempesta política quan va manifestar la seva voluntat de destinar el primer pis de la masia a oficines municipals. Segons ells, era una qüestió urgent donada la situació de pandèmia i la necessitat d’ampliar l’espai destinat als serveis socials municipals. Aquest nou ús contravenia el resultat d’un procés de participació ciutadana fet a l’any 2018 i va provocar una reacció ciutadana el diumenge 4 d’octubre, on es van poder contemplar  escenes impensables fins llavors a Tiana.

A partir  d’aquest moment tot indica que el govern està pensant  com sortir del merder i sembla que ja res és urgent, ja que ahir mateix van rebutjar l’intent de JUNTS de que el tema es tractés al ple ordinari de novembre, quan aquest compromís s’havia adoptat al  ple extraordinari d’una setmana abans. Pel mig sembla que hi havia una proposta acord entre Isaac Salvaterra i l’alcaldessa (l’anomenat pacte del diumenge de Tots Sants) que entre d’altres coses deia:

-  Que la masia de Can Riera sigui un espai multifuncional de referència per a la promoció cultural, gastronòmica i vitivinícola (Punt 1)

- Adoptar el compromís que no hi haurà cap trasllat d’oficines a la masia de Can Riera, encara que sigui de manera provisional. (Punt 7)

-  Adoptar el compromís que qualsevol modificació als usos previstos l’any 2018 en el projecte ‘Can Riera és vida’ s’haurà de sotmetre a un procés de participació ciutadana ... (Punt 8)

Semblava que finalment s’havia assolit un acord que anava pel bon camí. Però vet aquí que poc després l’alcaldessa comunicar que calia que la proposta fos validada pels partits que donen suport a l’equip de govern, cosa que puc confirmar en primera persona ja que el portaveu del Grup Municipal socialista va demanar la convocatòria d’una executiva del PSC amb caràcter urgent per a parlar del tema (executiva que es va celebrar poques hores abans del ple d’ahir). I pel que diuen l’assemblea d’ERC (no tenim notícies de JxCat i l’executiva del PSC va ser “non nasciturus” per absència de la mare)  va rebutjar l’acord motiu pel qual el tema no va ser tractat al  Ple d’ahir. És a dir, segons paraules de la mateixa alcaldessa, ERC va rebutjar la proposta d’acord que ella mateixa havia arribat amb JUNTS. Ben curiós tot plegat...

Ara bé, el que més em va emocionar personalment (feia sanglots davant l’ordinador) és quan l’alcaldessa, per a justificar el seu canvi d’opinió, va afirmar que en cas d’ERC  “és el partit el que funciona i pren les decisions i que ella obeeix el que el partit decideix”. Que bonic, Déu meu!.I això només passa a ERC o també a tota la resta de partits que conformen l’actual govern de Tiana?. Tots creuen que son representants d’un partit i que han d’atendre el que el partit diu, en les qüestions importants al menys?. Si fos cert, quants merders s’evitarien!


dimarts, 20 d’octubre del 2020

ELS SÍMBOLS SON NOMÉS AIXÒ: SÍMBOLS


El tema dels símbols és complicat; per això son símbols. La bandera és sempre un símbol important; hi ha qui jura defensar-la fins la mort i sovint una bandera ha estat l’excusa per fer guerres.

Las banderes  que ondegen a un Ajuntament tenen un reglament molt concret i si s’altera, entrem a un terreny llefiscós on els límits no son clars. Si posem una bandera diferent a les autoritzades, com l’estelada, la republicana o la del moviment LGTBI, sempre cap preguntar: i per què no posem la bandera del club de futbol local, la pirata, la de Santa Eulàlia, la del Vaticà, la de Barbados o las nàutiques?.  Fins i tot algú proposaria ben segur posar la franquista... Per tant, quan ens apartem del que està legislat sempre s’incorre en un greuge comparatiu: per què unes sí i altres no?

Ho dic perquè el passat dia 15, el Govern de Tiana (del que forma part el Grup Municipal Socialista) va determinar que les banderes de l’edifici de l’ajuntament estesin a mig pal com homenatge a l’afusellament de Lluis Companys, després d’un judici sense cap mena de garantia legal. Res a dir. Ara bé, estic convençut que el Grup Socialista exigirà fer el mateix el proper dia 9 de novembre i que les banderes onejaran a mig pal pels 80 anys de l’assassinat de Julián Zugazagoitia.

Perquè veureu, son vides paral·leles: els dos van dirigir mitjans de comunicació (Companys La Humanitat i Zugazagoitia El Socialista), els dos van ser diputats del Parlament espanyol, els dos van ser ministres de la República (Companys de Marina y Zugazagoitia de Governació), el dos van fugir a França amb la desfeta de la república, els dos van ser capturats per la Gestapo i lliurats a Franco, els dos van ser torturats, els dos fan ser sotmesos a un consell de guerra injust , els dos van ser afusellats y d’això fa 80 anys, tant en el cas de Companys com de Zugazagoitia. Per tant, per ser equànimes, tant Companys como Zugazagoitia mereixen un homenatge semblant.

Donat que Zugazagoitia és un important personatge del socialisme durant els anys trenta del segle passat, el Grup Municipal Socialista no oblidarà una efemèrides com aquesta d’algú tan proper ideològicament i tant injustament tractat. Estaré amatent a com estan les banderes al meu poble el proper dia 9 de novembre però estic segur que els companys del Grup Municipal Socialista faran el que han de fer davant un cas calcat al del dia 15 d’octubre. Perquè o tots o cap...

Perquè aquí rau precisament el problema. Si ens apartem del reglament i fem servir les banderes per retre un homenatge a qui ha estat mort sense un judici just, ho hauríem de fer també el dia 21 de novembre (20 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch), o haver-ho fet al setembre (80 anys de la mort de Juilián Besteiro a una presó franquista), o als aniversaris dels afusellaments de Ignacio Seone, Vicente Mata, José González...i tants diputats socialistes assassinats per Franco a l’any 1936. I fora de la família socialista, ho hauríem de fer segurament el 9 d’abril (afusellament de Carrasco Formiguera), 8 de febrer (afusellament del general Escobar), 28 de març (mort de Miguel Hernández  a una presó franquista), 2 de març (garrot a Puig Antich), 27 de setembre (els darrers 5 afusellats per Franco), 6 d’agost (Josep Suñol, president del Barça afusellat pels falangistes al 36), etc...

És a dir, que ens passaríem els dies pujant i baixant banderes ja que, malauradament, ben segur que cada dia és l’aniversari d’alguna mort injusta. S’ha fet en el cas del morts tianencs per culpa de la pandèmia, que també son morts injustos?. Per això més val pensar en altre mena d’homenatges en lloc de les banderes. I en tot cas, si penseu que estic errat, si demano una acció decidida per part del Grup Municipal Socialista per retre el mateix homenatge a Julián Zugazagoitia.

dimarts, 6 d’octubre del 2020

F. VALLESPINÓS RIERA PARLA DE CAN RIERA

 

(Fotografia de Gemma Liñán)

Per a mi, Can Riera sempre estarà lligat al record del Sr. Llongueras. Sovint, quan passava per davant ell tenia la porta oberta i estava de tertúlia amb els seus amics, suposo que vigilant de prop la fermentació i maduració del vi. Em cridava i petàvem la xerrada una estona. I malgrat de pensar políticament de manera força diferent, sempre ens vàrem entendre prou bé.

Ara Can Riera està al centre de la polèmica política a Tiana, fins el punt que el passat diumenge va ser motiu d’un acte insòlit al poble, que va reunir per un mateix objectiu persones que mai hagués cregut que podrien participar d’un objectiu comú: alcalde i alcaldessa del passat, alcaldessa i equip de govern del present, antics regidors de cultura, gent de la cultura,  representants de partits polítics, etc.

Tot el sidral obeeix que l’actual Equip de Govern, així de sobte, vol canviar els uso previstos per a Can Riera durant el mandat d’Ester Pujol i dedicar el segon pis a oficines municipals. Crec que han comés un greu error: el projecte inicial era fruit d’un procés de participació ciutadana i si s’han produït raons sobrevingudes que aconsellen canviar els usos del segon pis, s’hauria de sotmetre a la participació ciutadana també, a una consulta popular sota la modalitat que es vulgui. Sembla lògic; no es tema de usos, es tema de democràcia. Si no es fa així hi ha el problema de desencisar per molts anys la participació dels ciutadans en decisions importants del poble, més enllà de votar cada quatre anys.

D’altra banda, dir ara per poder canviar el projecte que va participar poca gent, és un argument molt pobre: si va ser vàlida la participació per emetre i cobrar una factura per la feina feta també ho ha de ser per respectar els resultats. Tenim un exemple ben proper: el percentatge de ciutadans de Sant Adrià que van participar per decidir el futur de les Tres Xemeneies  va ser també molt baix (de l’ordre de Can Riera) i en canvi sí han respectat la decisió de la gent.

No s’entén que  l’equip de govern vagi tan a correcuita  i que ja hagin encarregat el projecte de la modificació. Aquest fet es correspon ben poc en la voluntat de diàleg que va parlar l’alcaldessa actual en el seu discurs. Caldria aturar-ho tot i tornar a començar el partir, amb diàleg. Son ja masses improvisacions, com la de les voreres de l’avinguda Albéniz que es van suspendre les obres el mateix dies que els treballadors posaven les tanques . Cal aturar-ho i dialogar en el marc de les diferents opcions per situar noves oficines municipals.

Finalment, el mutis de l’equip de govern i deixar a l’arquitecte contractat sol defensant el projecte,  és també un mal procediment ja que no es tema de pedres sino de cultura i sensibilitat democràtica.

Una de les coses que menys entenc en tot aquest guirigall és el posicionament del Grup Municipal Socialista. Ep, ho dic a títol personal i com un militant que no té cap càrrec ni orgànic ni inorgànic. S’han emmerdat en aquest sidral quan és un tema de cultura i serveis socials, res a veure amb les seves amplíssimes competències al govern. Mantenen a més una postura que fins on jo sé no ha estat ni discutida ni acordada en el sí de l’organització política. Potser estic equivocat, però tot porta a pensar que és una decisió personal per acceptar el martiri ni tan sols buscant el recolzament dels companys. A més, sense despentinar-se ni una mica (mai millor dit!) adopten un posicionament totalment enfrontat a la feina que una companya va fer durant vuit anys com alcaldessa. Sembla com a mínim contradictori, i si fos en Ortega y Gasset i fóssim als anys trenta del segle passat, diria allò tan conegut de “no es eso, no es eso”. Però com que sóc un Riera i parlo de Can Riera, dic: Companys, fer-vos ho mirar!. I a la estranya pregunta de la revista municipal: “No creies en nosaltres?”. Molt però m’esteu fent incrèdul...

dijous, 13 d’agost del 2020

QUIN PAPEROT!

 

Vagi per endavant la meva admiració y felicitació a l’alcaldessa de Tiana: en poc més de cinc mesos ha aconseguit domesticar al Grup Municipal formalment Socialista de l’Ajuntament de Tiana. Ara ja sap que una regidora del seu equip de govern pot acusar injustament i greument a dos antics alcaldes socialistes del municipi, sense que el Grup Municipal formalment Socialista faci res més que una nota descafeïnada. Ara també sap que pot fer decrets en contra de resolucions del Govern d’Espanya (amb un president socialista) sense que el Grup Municipal formalment Socialista mostri cap mena de disconformitat pública. Si segueix per aquest camí, crec malauradament que no passaran gaires mesos perquè l’entrega del Grup Municipal formalment Socialista sigui total. Temps al temps...

Altres governs amb alcaldes/esses indepes, han estat resolucions de Ple les que han dit nones al tema del romanent de tresoreria. A Tiana es va estar a punt de convocar un Ple pel tema però potser hi havia amenaça de que el Grup Municipal formalment Socialista recuperés el senderi i votès en contra. I la solució ha estat un decret (via poc democràtica per a governar un poble) i així segons qui no s’ha hagut de mullar.

Potser hi haurà qui em digui: “no es pot evitar que l’alcaldessa faci un decret”. I jo li diria: “es pot dir o decret o nosaltres”. Ja m’enteneu oi?

He llegit el decret i hi ha una frase que francament m’ha fet molta gràcia i no puc menys que comentar.

La Sra. Alcaldessa diu en to majestàtic: “Els romanents i el superàvit pertanyen a la vila de Tiana. Els romanents són fruit del treball, l’esforç i la gestió de la ciutadania”. Bé, un romanent de tresoreria, per fer-ho fàcil, és més o menys la diferència entre  els recursos que s’aconsegueixen i les despeses. En el recursos hi ha taxes i impostos municipals (l’esforç de la ciutadania) però també quasi 1,7 milions d’euros “de res” que aquest any l’Estat (el pèrfid i dolent estat espanyol) ingressarà a l’Ajuntament de Tiana per la participació als tributs de l’Estat. Senyora alcaldessa: sense aquests 1,7 milions, quin seria el romanent a Tiana a l’any 2020? Sembla lògic tocar el que no sona a qui ens fa l’aportació més important al pressupost municipal?.

Només és una pregunta que potser hagués hagut de fer el Grup Municipal formalment Socialista però com més aviat tenen un paper tristot, de submissió, que tant els hi fa acusin injustament a anteriors companys com que es vagi en contra de decrets del govern socialista d’Espanya, la faig un servidor de tots vostè. No han rebut cap indicació de que cal donar suport al RDL o només fan cas de determinades indicacions?

dilluns, 27 de juliol del 2020

TRES EX-ALCALDES DE TIANA SIGNEN UN COMUNICAT CONJUNT


COMUNICAT
DE L’ALCALDESSA I ALCALDES DE TIANA (1995-2019)

EN RELACIÓ A LES MANIFESTACIONS DE LA REGIDORA MARTA GUÀRDIA


La Regidora Marta Guàrdia (JuntsxCat) va manifestar dimarts passat al Ple, sense que hores d’ara hagi estat represa per l’Alcaldessa ni la resta del Govern de Tiana, que cal buscar culpables del drama humà viscut a la Residència Municipal de Gent Gran en els anteriors alcaldes de Tiana. Es una acusació gratuïta per amagar les seves responsabilitats sobre els fets ocorreguts durant el mes de març de 2020, catorze anys després de la creació del servei: majoria de persones contagiades de les quals 31 han mort.
Els sotasignats ens declarem plenament  responsables de la creació, posada en funcionament i consolidació d’un servei àmpliament reclamat pel poble, entre 2006 i 2019.  Les condicions signades en el contracte de la concessió i en la seva alta com a servei aprovat per la Generalitat contenen totes les exigències per assegurar un servei de qualitat i totes les garanties pel seu control directe per l’Ajuntament.
L’epidèmia del COVID19 ha estat difícil de gestionar sobretot en la seva fase inicial. Els serveis de Salut i de Benestar Social de la Generalitat van intervenir tard en el suport a les residències, però el drama de víctimes a Tiana es singular a Catalunya i cal establir quines han estat les causes per evitar que es repeteixi. El Govern de Tiana tenia en el mes de març de 2020 tots els instruments legals per inspeccionar, controlar i donar suport complementari si hagués calgut.
Exigim que s’esclareixin els fets en els quals la Sra. Guardia té responsabilitat com a gestora de la titularitat municipal de la residència. Els fets son prou greus com perquè sigui cessada immediatament del càrrec.
Els ex-alcaldes signants manifestem la nostra disponibilitat a col·laborar per aclarir les causes de la crisi i aportar suggeriments per a la millora dels mecanismes de control municipal del servei.

Tiana, 26 de juliol de 2020



Ferran Vallespinós Riera
Emili Muñoz Martínez
Esther Pujol Martí
(1995-2007)
(2007-2011)
(2011-2019)


dimecres, 22 de juliol del 2020

DE AQUELLOS POLVOS, ESTOS LODOS


Aquesta frase, tan “castiza”, és del senyor Darbra, portaveu d’ERC, al Ple d’ahir, extraordinari i telemàtic (amb dificultats tècniques al inici) , de l’Ajuntament de Tiana. La va deixar anar en relació a la enèsima topada entre govern i oposició en relació a la residència de Gent Gran de Tiana.
Quan l’oposició li va qüestionar la manca de transparència en relació a la situació viscuda, quan era incapaç de donar una resposta congruent a perquè la Fundació Terra abandona les tasques que recentment li va encomanar l’Ajuntament, quan aquest finalment contracta una persona del perfil que JuntsxTiana va reclamar fa uns mesos (adduint llavors que no hi havia diners; el pressupost de 2018 no va tenir romanents?) i quan el Sr. Salvatierra posava en dubte la capacitat de la Sra. Guàrdia com interventora tècnica de la residència... vaig entendre que el senyor Darbra va fer un tir per elevació (i això que la Sra. Alcaldessa va manifestar que ells no condueixen mirant el retrovisor; menys mal...) i va donar a entendre que els problemes que ha tingut la residència (amb 31 morts durant la pandèmia) no tenen resa veure amb els gestors actuals de l’ajuntament (“los lodos”) sinó aquells que en el passat vàrem gestionar l’equipament (los polvos”). És a dir, la culpa no és meva sinó dels altres, vell paradigma  de polítics de poca volada quan no tenen arguments pel debat.
Ja que la residència és un projecte de quan servidor de tots vostès feia d’alcalde, vull informar al Sr. Darbra dels següents punts.
  1. El model obeeix a uns plecs de bases tècniques i econòmiques que es van sotmetre a tots els procediments administratius preceptius
  2. En aquell moment ERC formava part del govern de Tiana (en pacte amb el PSC) i els grans projectes no eren unipersonals sinó de tot l’equip de govern. No recordo cap queixa d’ERC en relació a aquest tema
  3. Tampoc recordo cap posicionament contrari de ningú del poble, per un model que ha funcionat i que ha donat sortida als problemes de les famílies de Tiana en relació a les seves persones grans. Fins que la pandèmia va esclatar...
  4. Finalment, sembla que tot està en mans de jutges. Esperaré amatent per saber si identifiquen alguna culpa en la tragèdia que ha passat i si la culpa és de los “lodos” d’ara o de los “polvos” d’abans.

Per si el Sr. Darbra no s’havia expressat prou bé o jo tinc reduïdes les meves capacitats de comprensió, la Sra. Guàrdia ho va deixar clar quan va dir: “Nosaltres hem heretat el problema. Vagi i pregunti als tres alcaldes anteriors”. . El “tres alcaldes anteriors”, per ordre cronològic són Ferran Vallespinós, Emili Muñoz i Esther Pujol. Jo ja he dit la meva; en tot cas, no puc parlar per boca dels altres dos però tinc la sensació que fins la pandèmia (en època de l’actual alcaldessa),  la residència no havia tingut grans problemes de gestió, cap “polvos” que justifiquin los “lodos” de hoy
Per cert, dos d’aquests alcaldes són socialistes. És per això que no puc amagar la meva satisfacció, immens agraïment i emoció amb sanglots per la defensa que va fer l’actual Grup Municipal del PSC. Els dos regidors socialistes pugnant per veure qui feia una defensa més abraonada. Company Sales: encara em tremola el cos i soc incapaç de decidir fins a quin punt mereixo tant suport per part teva. Quan vas dir “que eres home de pau i el que calia era buscar solucions”, sense cap defensa del companys citats en un injust atac dels teus socis de govern i d’un passat que en principi compartim, vaig saltar de la cadira i dempeus, plorant, amb el puny esquerra aixecat, vaig començar:

Arriba los pobres del mundo
en pie los esclavos sin pan
alcémonos todos al grito
¡Viva la Internacional!
Removamos todas las trabas
Que oprimen al proletario
Cambiemos al mundo de base
Hundiendo al imperio burgués...

dimecres, 1 de juliol del 2020

EL LLAC DE CAN ROCA: TERCERA PROMESA INCOMPLERTA DEL SR. MATEU?


M’han dit fonts generalment ben informades, que el Sr. Hernández (regidor d’allò que per ara s’anomena JxCat) i nouvingut a la política tianenca, havia fet tres promeses solemnes en reunions prèvies a les passades eleccions municipals: 1) que deixaria governar a la llista més votada, 2) que mai mai pactaria amb els socialistes (els sociates som mala gent, nyordos i espanyolistes) i que construiria el llac de Can Roca.
Després de més d’un any (és a dir consumit un 25% de la legislatura) ja veiem que molt complidor de promeses no és el senyor Mateu: a Tiana no governa la llista més votada i ell és regidor d’urbanisme gràcies a un pacte amb el PSC. Ens queda doncs veure quin grau de confiança podem tenir en que compleixi la tercera: construir un llac a la zona de Can Roca, integrat en un espectacular parc fluvial, que seria un dels llacs més grans del mon mundial.
Aquest humil tafaner de la vida política a Tiana té un seguit de preguntes a fer al promotor de l’embassament de Can Roca, més que res per veure quines possibilitats reals hi ha de que el Sr. Mateu compleixi al menys la seva tercera promesa. Perquè dic jo: després d’un any alguna cosa haurà fet. Per això, sense ànims de polèmica, formulo les següents preguntes:
1.    Ha mantingut alguna reunió amb l’Agència Catalana de l’Aigua, autoritat hídrica a Catalunya? Què han opinat?
2.    Ha parlar amb els propietaris dels terrenys en els que es situarà la faraònica obra del Sr, Mateu?
3.    Té alguna valoració del cost dels terrenys? Els comprarà o ho farà per expropiació?
4.    Té avançats els estudis de la capacitat portant del sòl i de la seva qualitat per garantir que l’aigua no s’escapi per roques fracturades?
5.    Com té els estudis d’inundabilitat?
6.    Ha estudiat les sèries pluviomètriques per a determinar quin volum d’aigua anual es podria retenir i quants anys tardaria en omplir-se el llac?
7.    Quina informació ha recopilat en relació a la qualitat de les aigües i si es produirà o no eutròfia?
8.    Ha valorat ja la capacitat hidràulica de les mines que també hi aportaran aigua?
9.    Té avançada alguna cosa del projecte d’urbanització dels entorns?
10. Ha estudiat la qualitat de la paret de la pressa per a minimitzar el previsible impacte paisatgístic?
11. Aquest magnífic projecte contribuirà a la lluita contra l’emergència climàtica i al pacte verd i sostenible de la nostra vila?
12. Té previst si els ferrys que portaran d’una vora a l’altre, seran elèctrics?
13. El port esportiu, quina eslora màxima de iot admetrà?
14. S’hi podrà pescar al llac?
15. S’introduiran silurs que son un atractiu pel turisme de qualitat?
16. Caldrà instal·lar alguna mena de fars? Ho dic perquè la llum no deixi dormir als veïns
17. Ha valorat el cost econòmic de tot plegat i d’on sortiran les virolles?
18. Se sap si la regidoria d’esports organitzarà anualment una travessa nedant al llac, de l’estil de creuar el canal de la Manega.
19. Serà un projecte com el de l’Avda. Albèniz, sense consulta prèvia als veïns i que s’ha convertit en un “projecte interruptus”?
20. De veritat encara creu que és viable aquest projecte? O només era una promesa enlluernadora que va enlluernar poc als votants
Tinc moltes més preguntes però no el voldria angoixar, enfeinat com està amb el tema de pancartes. Dono per endavant les gràcies al Sr. Mateu per les seves respostes, tot lamentant la feina que li pugui haver donat.


dilluns, 15 de juny del 2020

AVINGUDA ALBÉNIZ: ARA SÍ, ARA NO


Avui la meva entrada al blog serà condicional. A veure, m’explico: no condicionada per ningú sinó en temps condicional ja que aquest tafaner de la vida política de Tiana no sempre té fonts de primera mà, degudament contrastades.
Pel que sembla,
  1. L’Equip de Govern (format pels grups municipals d’ERC, PSC i JxCat) estaven estudiant convertir el tram central de l’avinguda Isaac Albéniz  en una sola direcció alternativa de circulació, amb regulació semafòrica als extrems.
  2. No queda clar si es tractava d’una mesura provisional per la situació provocada per la pandèmia,  per poder facilitar el distanciament social, o definitiva
  3. Sembla que l’Equip de Govern havia fet alguna cosa més que estudiar ja que hi havia aprovat un expedient de comprar de tot el material necessari
  4. Vet aquí que la recent visita d’un grup de ciutadans de pes (allò que a EUA en dirien un “lobby”) a un equip de govern amb absències (hi faltava algun tinent d’alcalde) ha tombat la seva voluntat inicial
  5. Ara tot són bones paraules del tipus: ho revisarem, farem participació ciutadana, parlarem amb els comerciants...

Si els punts anteriors són exactes, més enllà de la seva condicionalitat, aquest tafaner fa les següents preguntes:
  1. Els objectius del projecte tenien a veure amb la situació de la pandèmia o cercaven també compromisos a l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic i el pacte verd i sostenible?. En el primer cas entenc que son objectius provisionals i transitoris però en el segon, definitius i atemporals, oi?
  2. Tiana té o no té Pla de Mobilitat, degudament aprovat? Que jo recordi va costar molt aconseguir els fons necessaris de la Diputació però finalment es va elaborar i que recordi també,  es va aprovar per Ple. Què diu el Pla de Mobilitat de Tiana en relació a l’avinguda Isaac Albéniz? No és el Pla de Mobilitat el marc on s’han de decidir aquesta mena d’actuacions?. O el Pla de Mobilitat només és paperassa per quedar bé?
  3. Si és cert que el projecte estava a punt de ser executat, totes les bones intencions d’ara de fer participar  la gent i preguntar als comerciants, no haurien d’haver estat prèvies a qualsevol expedient?
  4. El canvi manifest d’opinió per part de l’Equip de Govern de fer-se enrere d’un projecte que semblava madur, no dóna la impressió d’una certa improvisació i a la vegada però sensibilitat davant de l’opinió ciutadana de nivell?
  5. La intervenció d’influencers qualificats, està dins dels mecanismes de participació establerts a l’Ajuntament de Tiana?.

Estaré amatent, com sempre, a veure com evoluciona el tema: si avança o cau a l’oblit, quan una nova ocurrència ens porti a parlar d’altres temes. En toc cas, sí que vull manifestar que l’Avinguda Albéniz de Tiana porta molts anys que està on està, i sempre que hi hagut avinguda també hi havia ajuntament. I som molts els que hem plantejat i hem reflexionat sobre aquest tema i ens hem adonat que és un problema complex, amb moltes arestes,i que no n’hi ha prou en improvisar. Dit tot amb el màxim respecte.

dijous, 4 de juny del 2020

UN POTI-POTI: VERD, SOSTENIBLE I AQÜEDUCTES


Quan els conceptes s’aprenen al marge de l’acadèmia, sol ser perillós. Us posaré un exemple: aquests dies he llegit molt sobre virus, pandèmia, transmissió, taxa de reproducció, corbes...i encara que em sembla que he entès el fons de la qüestió i malgrat haver cursat una assignatura de virologia durant la carrera, no gosaria pontificar sobre aquest tema.
El conceptes mal apresos tenen perill. I passa en tots els àmbits de la ciència. Per exemple, la sostenibilitat és un concepte científic, nascut de l’ecologia i que després se ha aplicat amb poca fortuna a altres àmbits (com l’economia). És un concepte molt intuïtiu, que admet moltes definicions que un dia va recollir en un article Ramon Folch. La sostenibilitat en ecologia suposa el manteniment dels cicles naturals, l’ús preferent dels recursos renovables,  la no creació de situacions de distròfia als ecosistemes, de no malmetre el capital natural...en definitiva, una relació assenyada de l’home amb el seu entorn, del que forma part com una espècie més malgrat la seva capacitat de forçar-lo degut sobretot al control de l’energia.
El verd és un color. Verd és l’uniforme de la guàrdia civil, verds son els caramels de menta i l’enciam, verds són molts insectes. En canvi, el linx i el panda no són verds i són dignes de protecció. Per tant, confondre “verd” i “sostenible” és un error, perquè hi ha moltes coses verdes (el gasoil) que no són gens sostenibles; i també hi ha coses sostenibles (disminuir l’aportació de nutrients a un riu) que no tenen color verd. O fem un discurs en termes “verds” (tipus flower power) o si anem seriosament per  millorar les nostres relacions amb el planeta, llavors parlem de “sostenibilitat”
Aquesta llarga entrada ve arran de que el Ple de Tiana va aprovar per unanimitat, dimarts passat, un “Pacte Local Verd i Sostenible”. És una idea que podria ser bona però abans d’entrar al fons de la qüestió, demanaria humilment que es canviés el nom pel de “Pacte Local per la Sostenibilitat” ja que el que ha de ser sostenible no és el pacte si no el poble; la sintaxi té aquestes coses. Però com que em temo predicar en va ja que la força dels nous conversos és sempre temible, posaré les meves energies en aportar el que pugui de positiu, reconfortat pel convenciment de que el nom no fa les coses.
La idea nuclear es més o menys aquesta: la pandèmia produirà estralls en molts àmbits, i també en l’economia. Per què no plantejar una recuperació econòmica basada en unes millors condicions de sostenibilitat i fer de la necessitat una virtut?.  Fins aquí poc a dir més enllà que el plantejament oblida el tema de l’escala: quan un mesura sobre un plànol, si no té en compte l’escala pot cometre errors brutals. Haver de recorre 1 cm d’un plànol a peu no és el mateix si l’escala és 1:1.000 o 1:10.000.000. Amb els problemes passa el mateix: tots tenen la seva escala de resolució i en un món globalitzat, l’escala municipal és totalment insuficient per a resoldre segons què. I si ara algú vol treure allò de la “papallona i el terratrèmol”, no cal que ja ho conec. Conec la frase però no que hagi passat mai...
Tiana potser és un territori massa petit, amb poca activitat comercial i cap industrial perquè calgui una Agenda 21 Local, un PAEs, una Emergència Climàtica i ara un anomenat Pacte Local Verd específic. Potser valdria més optimitzar esforços i encarregar a comissions que ja existeixen i que han treballat prou bé (com la de Medi Ambient) per elaborar un document que no ha de ser gens complicat tenint en compte la nostra experiència i també els escenaris comparatius ja que la voluntat de sortir de la crisi amb un major compromís ambiental sembla força comú a la gran majoria d’administracions. Per tant, potser per damunt de tot és un acord institucional perquè algú marqui paquet; en tot cas, ho valorarem amb els resultats.
A la llarga introducció vaig escoltar coses curioses per les que ara per ara no hi trobo ni explicació ni justificació. N’hi ha moltes però n’hi ha una que em va cridar l’atenció per damunt de tot, quan es va dir si  “seriem capaços de distribuir aigua potable per tot el continent, amb aqüeductes”. Què vol dir? A quin continent es refereix? A Europa?. No té aigua potable tot el continent? Quan es parla d’aqüeductes, a què es refereix?. En enginyeria hidràulica moderna aqüeducte és qualsevol sistema de transport d’aigua. Potser es referix als aqüeductes romans, on no calia altre energia que la gravetat pel transport d’aigua però ja fa anys que es va inventar el sifó gràcies els experiments de Pascal al ja llunyà segle XVII. Més endavant es va dir que “la distribució d’aigua potable pel continent  generaria empreses i llocs de treball locals?. De nou: de quin continent parla? A Tiana no tenim garantida la distribució d’aigua potable? A casa, quan obrim l’aixeta, en surt.
Doncs bé, anant a la part dispositiva de l’acord, els resultats esperats són: la convocatòria dels grups municipals, la constitució d’una Taula, la creació d’un fòrum de participació, la identificació dels eixos i línies de treball, l’elaboració d’un Pacte Local Verd i Sostenible (si no canvien el nom, clar), la creació d’ un instrument de seguiment i la cerca de suports externs. Espectacular!. Estaré amatent als resultats de tot plegat, que comentaré per aquí com no podria ser menys.
Per cert, si els meus coneixements en medi ambient i ecologia no fossin tan curts, ben segur que el promotor hauria pensat en mi per ajudar al que calgui ja que estic segur que una acció tant important es farà al marge de les simpaties polítiques i personals. I m’hagués agradat molt poder col·laborar, fins al punt que si torno a néixer en lloc de estudiar filologia de l’arameu m’agradaria doctorar-me en ecologia....