AVINGUDA ALBÉNIZ: ARA SÍ, ARA NO

Avui la meva entrada al blog serà condicional. A veure, m’explico: no condicionada per ningú sinó en temps condicional ja que aquest tafaner de la vida política de Tiana no sempre té fonts de primera mà, degudament contrastades.

Pel que sembla,

1. L’Equip de Govern (format pels grups municipals d’ERC, PSC i JxCat) estaven estudiant convertir el tram central de l’avinguda Isaac Albéniz  en una sola direcció alternativa de circulació, amb regulació semafòrica als extrems.
2. No queda clar si es tractava d’una mesura provisional per la situació provocada per la pandèmia,  per poder facilitar el distanciament social, o definitiva
3. Sembla que l’Equip de Govern havia fet alguna cosa més que estudiar ja que hi havia aprovat un expedient de comprar de tot el material necessari
4. Vet aquí que la recent visita d’un grup de ciutadans de pes (allò que a EUA en dirien un “lobby”) a un equip de govern amb absències (hi faltava algun tinent d’alcalde) ha tombat la seva voluntat inicial
5. Ara tot són bones paraules del tipus: ho revisarem, farem participació ciutadana, parlarem amb els comerciants...

Si els punts anteriors són exactes, més enllà de la seva condicionalitat, aquest tafaner fa les següents preguntes:

1. Els objectius del projecte tenien a veure amb la situació de la pandèmia o cercaven també compromisos a l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic i el pacte verd i sostenible?. En el primer cas entenc que son objectius provisionals i transitoris però en el segon, definitius i atemporals, oi?
2. Tiana té o no té Pla de Mobilitat, degudament aprovat? Que jo recordi va costar molt aconseguir els fons necessaris de la Diputació però finalment es va elaborar i que recordi també,  es va aprovar per Ple. Què diu el Pla de Mobilitat de Tiana en relació a l’avinguda Isaac Albéniz? No és el Pla de Mobilitat el marc on s’han de decidir aquesta mena d’actuacions?. O el Pla de Mobilitat només és paperassa per quedar bé?
3. Si és cert que el projecte estava a punt de ser executat, totes les bones intencions d’ara de fer participar  la gent i preguntar als comerciants, no haurien d’haver estat prèvies a qualsevol expedient?
4. El canvi manifest d’opinió per part de l’Equip de Govern de fer-se enrere d’un projecte que semblava madur, no dóna la impressió d’una certa improvisació i a la vegada però sensibilitat davant de l’opinió ciutadana de nivell?
5. La intervenció d’influencers qualificats, està dins dels mecanismes de participació establerts a l’Ajuntament de Tiana?.

Estaré amatent, com sempre, a veure com evoluciona el tema: si avança o cau a l’oblit, quan una nova ocurrència ens porti a parlar d’altres temes. En toc cas, sí que vull manifestar que l’Avinguda Albéniz de Tiana porta molts anys que està on està, i sempre que hi hagut avinguda també hi havia ajuntament. I som molts els que hem plantejat i hem reflexionat sobre aquest tema i ens hem adonat que és un problema complex, amb moltes arestes,i que no n’hi ha prou en improvisar. Dit tot amb el màxim respecte.

UN POTI-POTI: VERD, SOSTENIBLE I AQÜEDUCTES

Quan els conceptes s’aprenen al marge de l’acadèmia, sol ser perillós. Us posaré un exemple: aquests dies he llegit molt sobre virus, pandèmia, transmissió, taxa de reproducció, corbes...i encara que em sembla que he entès el fons de la qüestió i malgrat haver cursat una assignatura de virologia durant la carrera, no gosaria pontificar sobre aquest tema.

El conceptes mal apresos tenen perill. I passa en tots els àmbits de la ciència. Per exemple, la sostenibilitat és un concepte científic, nascut de l’ecologia i que després se ha aplicat amb poca fortuna a altres àmbits (com l’economia). És un concepte molt intuïtiu, que admet moltes definicions que un dia va recollir en un article Ramon Folch. La sostenibilitat en ecologia suposa el manteniment dels cicles naturals, l’ús preferent dels recursos renovables,  la no creació de situacions de distròfia als ecosistemes, de no malmetre el capital natural...en definitiva, una relació assenyada de l’home amb el seu entorn, del que forma part com una espècie més malgrat la seva capacitat de forçar-lo degut sobretot al control de l’energia.

El verd és un color. Verd és l’uniforme de la guàrdia civil, verds son els caramels de menta i l’enciam, verds són molts insectes. En canvi, el linx i el panda no són verds i són dignes de protecció. Per tant, confondre “verd” i “sostenible” és un error, perquè hi ha moltes coses verdes (el gasoil) que no són gens sostenibles; i també hi ha coses sostenibles (disminuir l’aportació de nutrients a un riu) que no tenen color verd. O fem un discurs en termes “verds” (tipus flower power) o si anem seriosament per  millorar les nostres relacions amb el planeta, llavors parlem de “sostenibilitat”

Aquesta llarga entrada ve arran de que el Ple de Tiana va aprovar per unanimitat, dimarts passat, un “Pacte Local Verd i Sostenible”. És una idea que podria ser bona però abans d’entrar al fons de la qüestió, demanaria humilment que es canviés el nom pel de “Pacte Local per la Sostenibilitat” ja que el que ha de ser sostenible no és el pacte si no el poble; la sintaxi té aquestes coses. Però com que em temo predicar en va ja que la força dels nous conversos és sempre temible, posaré les meves energies en aportar el que pugui de positiu, reconfortat pel convenciment de que el nom no fa les coses.

La idea nuclear es més o menys aquesta: la pandèmia produirà estralls en molts àmbits, i també en l’economia. Per què no plantejar una recuperació econòmica basada en unes millors condicions de sostenibilitat i fer de la necessitat una virtut?.  Fins aquí poc a dir més enllà que el plantejament oblida el tema de l’escala: quan un mesura sobre un plànol, si no té en compte l’escala pot cometre errors brutals. Haver de recorre 1 cm d’un plànol a peu no és el mateix si l’escala és 1:1.000 o 1:10.000.000. Amb els problemes passa el mateix: tots tenen la seva escala de resolució i en un món globalitzat, l’escala municipal és totalment insuficient per a resoldre segons què. I si ara algú vol treure allò de la “papallona i el terratrèmol”, no cal que ja ho conec. Conec la frase però no que hagi passat mai...

Tiana potser és un territori massa petit, amb poca activitat comercial i cap industrial perquè calgui una Agenda 21 Local, un PAEs, una Emergència Climàtica i ara un anomenat Pacte Local Verd específic. Potser valdria més optimitzar esforços i encarregar a comissions que ja existeixen i que han treballat prou bé (com la de Medi Ambient) per elaborar un document que no ha de ser gens complicat tenint en compte la nostra experiència i també els escenaris comparatius ja que la voluntat de sortir de la crisi amb un major compromís ambiental sembla força comú a la gran majoria d’administracions. Per tant, potser per damunt de tot és un acord institucional perquè algú marqui paquet; en tot cas, ho valorarem amb els resultats.

A la llarga introducció vaig escoltar coses curioses per les que ara per ara no hi trobo ni explicació ni justificació. N’hi ha moltes però n’hi ha una que em va cridar l’atenció per damunt de tot, quan es va dir si  “seriem capaços de distribuir aigua potable per tot el continent, amb aqüeductes”. Què vol dir? A quin continent es refereix? A Europa?. No té aigua potable tot el continent? Quan es parla d’aqüeductes, a què es refereix?. En enginyeria hidràulica moderna aqüeducte és qualsevol sistema de transport d’aigua. Potser es referix als aqüeductes romans, on no calia altre energia que la gravetat pel transport d’aigua però ja fa anys que es va inventar el sifó gràcies els experiments de Pascal al ja llunyà segle XVII. Més endavant es va dir que “la distribució d’aigua potable pel continent  generaria empreses i llocs de treball locals?. De nou: de quin continent parla? A Tiana no tenim garantida la distribució d’aigua potable? A casa, quan obrim l’aixeta, en surt.

Doncs bé, anant a la part dispositiva de l’acord, els resultats esperats són: la convocatòria dels grups municipals, la constitució d’una Taula, la creació d’un fòrum de participació, la identificació dels eixos i línies de treball, l’elaboració d’un Pacte Local Verd i Sostenible (si no canvien el nom, clar), la creació d’ un instrument de seguiment i la cerca de suports externs. Espectacular!. Estaré amatent als resultats de tot plegat, que comentaré per aquí com no podria ser menys.

Per cert, si els meus coneixements en medi ambient i ecologia no fossin tan curts, ben segur que el promotor hauria pensat en mi per ajudar al que calgui ja que estic segur que una acció tant important es farà al marge de les simpaties polítiques i personals. I m’hagués agradat molt poder col·laborar, fins al punt que si torno a néixer en lloc de estudiar filologia de l’arameu m’agradaria doctorar-me en ecologia....