Vàries coses m’han
sorprès dels resultats de les re-eleccions del 26 J a Tiana. En primer lloc el
fet que les eleccions fossin a la República de Tiana el mateix dia que al Reino
de España però ja se sap que algunes repúbliques tenen limitacions, sobretot al
començament. També assenyalar que en sis mesos la participació ha baixat 5,5
punts i s’ha produït canvi de guanyador: al desembre va ser EN COMÚ PODEM (ECP)
i ara ha estat ERC. Es curiós que dos partits que no estan representats a l’Ajuntament
(ECP i C’s) suposin pràcticament una tercera part del vot emès a Tiana i que a
la vegada un 27% dels vots a les municipals del maig de 2015 van anar a parar a
partits que no s’han presentat a aquestes eleccions (JPT i CUP). Per tant, el
nivell d’infidelitat (electoral) a Tiana és elevat imposada per uns partits que
ara hi son i ara no hi son; és a dir, com exemple, on han anat trobat aixopluc
ara els 725 votants de JPT?. Encara que faltin quasi tres anys per les properes
municipals, aquesta peculiar situació serà un factor a tenir en compte ja que
és evident que una part important del electorat es seduïda per més d’un partit
segons de quines eleccions siguin, si més no perquè no sempre estan d’oferta. D’altra
banda, el PP a Tiana ha passat d’una sisena posició al desembre a una quarta
ara; han sabut aprofitar la segon oportunitat que els hi ha donat PODEMOS i els
seus satèl·lits.
Finalment, dedico una
reflexió específica al PSC que finalment i després de tants anys hem aconseguit
ser el darrer partit a unes eleccions generals a Tiana (bé, PACMA encara està
al darrera nostre) quan no fa masses anys les havíem guanyat. Em conec els suposats
culpables de tot plegat: Alfonso Guerra, Susana Díaz, el PSOE, el Iceta, les
patums del PSC, Espanya, etc. Però aquests factors negatius ho son per tot
Catalunya i resulta ser que el PSC ha tret en el conjunt un 16,12% dels vots
mentre que a Tiana només un 9,15%. Aquesta diferència de 7 punts, pel que jo sé
d’estadística, indica l’existència de factors locals que ajuden a que el fracàs
sigui més elevat.
Com diu un company (i
suposo amic) en un escrit “Trobo a faltar el reconeixement que no anem be per
on anem, que cal canviar moltes coses”. Malgrat que ell ho diu en general, seria
bo aplicar també aquesta diagnosi a Tiana on haver guanyat les eleccions
municipals des de fa 20 anys no pot ser un miratge que ens amagui la realitat
en la que ens trobem els socialistes. Cal identificar les causes de desafecció
dels nostres militants i treballar de valent per superar-les, més allà de
declaracions majestàtiques. L’escenari de les eleccions de 2019 s’albira molt
complicat i si volem continuar essent la força transformadora i de progrés pel
nostre poble, cal arremangar-nos ja.
