LA "TIANA ROJA"

El passat diumenge els socialistes de Tiana vàrem celebrar primàries per elegir al Secretari o Secretària  General del PSOE. Ha estat un procés molt complex però un veritable exercici democràtic, perllongat en el temps des de que Pedro Sánchez al 1 d’octubre va està apartat de la Secretaria per maniobres tèrboles. El veritable motor de tot plegat, amb l’ús impecable de les xarxes socials, van ser els militants de base aplegats a l’entorn de les Plataformes, primer per exigir primàries i congrés i després per donar suport a Pedro Sánchez.  

El procés s’ha viscut a Tiana amb intensitat. Van participar quasi tots els militants que figuren en el cens i Tiana ha estat l’únic municipi de tota la província de Barcelona on el 100% dels vots han estat per Pedro Sánchez. Tiana estem donats a aquest tipus de coses. Segur que pocs ho recordaran però quan es van celebrar les primàries Borrell/Almúnia, també el 100% dels vots de Tiana van ser per Borrell: aporto la dada per la petita història del poble.

El procés (aquest, no l’altre) també ha servit per connectar amb tots els militants, conèixer la seva opinió sobre el socialisme (d’aquí i d’allà), copsar les esperances per a un nou temps en el que superem personalismes equivocats i errors de la socialdemocràcia a tot Europa i, sobretot, per obrir un nou període de treball amb la nova executiva que tanta feina té per endavant.

Personalment estic molt satisfet del que ha passat: els militants, quan tenim la veu, som capaços lliurament de tot perquè ben mirat el triomf de Pedro Sánchez ha estat en contra de tots els mitjans de comunicació de la dreta (El País i La Sexta inclosos), els dinosaures del partit (Rubalcaba, Bono, Felipe, etc) i els barons que creien que manaven. Pedro només ha tingut als militants i s’ha demostrat que el seu vot val molt més.

QUÈ HA PASSAT AMB EL SÍNDIC DE GREUGES DE TIANA?

L’Ajuntament de Tiana ha estat capdavanter en alguns fets importants i significatius. A les acaballes del franquisme, va ser el primer municipi de tot Catalunya en aprovar una moció de suport a la triple demanda de “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. També va ser el primer municipi de tot l’estat, a l’any 2000, en implantar la recollida selectiva porta a porta. I a l’any 1997 va crear la figura del Síndic de Greuges, quan un servidor de tots vostès feia d’alcalde. Tiana va ser també un dels primers municipis a disposar d’un Síndic i va promoure la iniciativa Ferran Almeida, dada que convé quedi reflectida a la nostra petita història. El primer Síndic va ser Rafa Armenteros que hi va posar molta il·lusió i va cobrir una etapa que recordo amb simpatia ja que va ajudar a salvaguardar en moltes ocasions i pràcticament sense mitjans, els drets dels ciutadans en relació amb l’Administració municipal.

El que sorprèn és que des del mes de desembre de 2010 que el darrer síndic Miquel Vilar, va presentar la seva renúncia al càrrec, aquesta feina està vacant, Han passat més de sis anys i mig, temps crec més que suficient per anomenar un nou Síndic que en realitat, després de la modificació del reglament feta, s’anomena oficialment "El/La Síndic/a Defensor/a de la Ciutadania"

Les condicions per ser Síndic són molt senzilles: ser major d’edat, ser veí de Tiana, no estar condemnat per inhabilitació i no presentar cap mena d’incompatibilitat. Em costa molt a creure que a Tiana, en sis anys i mig, no hagi estat possible trobar una dona o un home que compleixi aquests requisits i que, a la vegada, tingui interès per la cosa pública. Llavors què ha passat? Incapacitat dels regidors per aconseguir un consens com a mínim de 3/5 parts del Ple? Manca d’interès en la  promoció de mecanismes de democràcia participativa  així com un mecanisme de control de l’activitat de l’ajuntament de Tiana i en un apropament del ciutadà l’administració?. Per més que li doni voltes, no trobo cap justificació a aquest fet lamentable d’abandó d’una figura necessària i útil.

Sembla que per fi ara alguna cosa comença a canviar i fins el passat dia 15 d’abril l’Ajuntament ha tingut oberta una convocatòria per presentar la candidatura a aquest càrrec. Aquest tafaner seguirà amb atenció en què acaba tot plegat, però acabi com acabi, s’haurà arribat tard, molt tard.

ELS SOCIALISTES DE TIANA AMB PEDRO SÁNCHEZ

Segons dades de la responsable de la candidatura de Pedro Sánchez a Tiana, un cop acabada la fase de recollida d’avals, la totalitat dels emesos pels militants de l’Agrupació de Tiana han estat a favor de Pedro Sánchez, amb una participació de més d’un 90%. Encara que alguns militants han preferit, sorprenentment, lliurar el seu aval fora de la seva agrupació, s’ha viscut una intensa participació, amb trucades i visites porta a porta. Aquest procés també ha servit per copsar l’estat del socialisme a Tiana, no només el dels militants si no també ex-militants i simpatitzants. S’han detectat diversos problemes que ben segur la nova executiva superarà a només dos anys de les properes eleccions municipals. Del grau de desafecció i de les seves raons en parlarem un altre dia. Ara cal repetir la feina per aconseguir el vot d’aquests militants el dia 21 per aconseguir, per la força de la militància, tornar a situar a Pedro Sánchez com a Secretari General del PSOE, d’on va ser injustament apartat el dia 1 d’octubre per maniobres dels aparells. Aquesta il·lusió també l’hem de recuperar a Tiana

SALVATIERRA NO VA TENIR UNA BONA TARDA

El Ple de Tiana del passat dimarts va permetre veure en directe  (a uns pocs) i escoltar (a molts més) a un Isaac neguitós, cridaner, aspre i vociferant quan pretenia negar a Ferran Almeida el dret d’intervenir a l’apartat de participació ciutadana (cal recordar que té lloc un cop acabat el Ple, fora de l’ordre del dia i de l’acta) per la seva condició de membre de l’executiva local del PSC. Com si dins de l’imaginari de l’Isaac, participar en la política a aquest poble és una tasca que inhabilita per altres funcions. Posats a buscar incongruències, per mi té més grandària la de ser cap de premsa d’un partit a nivell nacional al que li fas oposició a nivell del poble. I per acabar de arrodonir el que amb tota seguretat hagués estat una mala tarda per un “torero”  (i també pel Isaac), parlar de que el PSC està dividit i citar els noms del que segons ell són  pastors de cada ramat,  és una barreja de mala educació i d’ignorància. Clar que hi ha problemes al PSC, no més que en altres partits amb els que vostè buscar germanar-se, amb la diferència que nosaltres arribarem forts i units al 2019 on probablement li tornarem a donar el mateix disgust que va patir ara fa dos anys.

Tot això en relació a un punt del Ple sobre el pacte nacional pel referèndum, en el que el Grup Municipal Socialista es va abstenir des de la reflexió, la serenitat, la racionalitat, la congruència  i, per damunt de tot, des de la defensa dels interessos de Catalunya. Malgrat no se’ns reconegui, els PSC és partidari de celebrar un referèndum però en un marc de legalitat i, per tant, negociat i acordat amb l’Estat. Per cert, sembla que aquesta és el posicionament de la majoria de catalans ja que en una de les darreres enquestes publicades (el 17 d’abril), si be un 75% manifesta estar d’acord en convocar un referèndum  un 66% creu que s’hauria de fer de manera acordada amb el Govern central (només un 28,8 de manera unilateral) i únicament un 41,9% votaria si a la independència, tot i que, curiosament, quan es pregunta quina és la millor solució per a l’encaix entre Catalunya i Espanya, un 47,7% creu que és reformar la constitució per reconèixer les demandes dels catalans. De ser certes aquestes dades (res ni ningú les contradiu) el posicionament que manté el PSC és el majoritari entre els catalans.

Aquest és el debat formal. Però aquesta mena de mocions presentades al Ple de Tiana tenen una altre derivada que no se m’amaga. Donat que el govern de Tiana està format per PSC i ERC, alguns miren de furgar en el tema per veure si aconsegueixen algun rèdit a curt termini. Mirem el paisatge dels que voten a favor de les mocions a favor de la independència al Ple de Tiana: ERC, sempre s’ha manifestat independentista i és congruent; la CUP també està per la independència però des d’uns posicionaments revolucionaris que arribada l’hora faria tremolar les cames als bons burgesos instal·lats en altres formacions; CiU (o com es digui ara) ha tingut una sobtada conversió al independentisme quan durant anys van ser peça clau de l’Espanya de les autonomies i mes aviat sembla que amb aquest soroll volen tapar la corrupció que els envolta; i JUNTS que diuen que treballen per Tiana i només per Tiana, sospito que si volen anar realment, junts una part dels seus votants dubto que siguin independentistes; ja sé que em direu que la independència del nostre país és també un tema que interessa al Ple de Tiana. Si clar, molt, però difícilment serà en el seu si on resoldrà el tema. Per tant, aquesta mena de declaracions poc aporten, més enllà de la picabaralla.

Un cop més és una operació per situar al PSC fora dels “bons catalans”, repetint aquella burda operació organitzada per l’ANC a Tiana, pocs dies abans de les eleccions del 2015, quan va decidir unilateralment quin partits eren o no mereixedors dels vots dels tianencs. amb un èxit més aviat pobre veient els resultats de les darreres municipals. El nostre respecte per a tots aquells que es declaren independentistes encara que trobem a faltar el mateix respecte vers els que ens manifestem en sentit contrari, igualment legítim i que em de suportar desqualificacions, quan no directament insults cada dia. En tot cas, qui li digui botifler al Ferran Almeida, caldria que a la vegada aportés el seu currículum de quantes hòsties ha rebut un 11 de setembre amb el “caudillo” viu. Molts dels que ara es manifesten d’una determinada manera, no han patit una dictadura o perquè encara no havien nascut  o perquè estaven ben acomodats en ella.