PLE DE SETEMBRE. APUNTS D’UN TAFANER. AUTISME I CINISME

Les meves cròniques del Ple no pretenen ser exhaustives;  per això ja hi ha qui fa una transcripció de tot el que s’ha dit en forma d’acta (per cert, la de setembre serà sucosa!). Em limito a comentar algun aspecte que personalment crec interessant i pel que fa al ple  del passat dia 18 la meva tafaneria es centrarà en el tema de l’Ordenança dels preus públics de l’Escola Bressol que va ser aprovada amb els vots en contra de CiU i IC-GENT.
 

AUTISME. Dins l’auca general, aquest paper li va correspondre al Sr. Nolis. Primer, com sempre, una mica “gandulet”: malgrat no haver presentat cap mena d’al·legació a un tema tan important, va xuclar roda dels seu company d’oposició, el Sr. Hernández. Bé, doncs sense haver fet ni una engruna de feina (amb tot l’agost a la seva disposició) es va dedicar a pontificar del malament que actua  l’actual equip de govern. Però el seu autisme li ve del fet de que va quedar mut i sord davant d’una evidència no menor: que el govern de les retallades de CiU (partit que el sr. Nolis representa a Tiana, per desconsol de molts simpatitzants) ha reduït,  en poc més d’un any, la subvenció per plaça escolar de 1800 a 875 euros. Ohhhh....! Ho va oblidar! . Aquí rau el problema de l’encariment de l’escolarització de l’escola bressol i no en les decisions que pren el govern de la Sra. Pujol davant dels incompliments de la Generalitat.

CINISME. El que va practicar  el Sr. Hernández, que és el nou capitost de GENT.  No va dubtar en fer afirmacions falses, com que el preu de l’escola de Tiana és un dels més cars de tots els municipis quan es disposa d’un estudi que precisament  demostra tot el contrari. Va amagar el fet que per suposats rèdits electorals (i en plena crisi) el govern del Sr. Muñoz (El Breu) no va actualitzar les tarifes durant els dos darrers cursos, ni tan sols per l’IPC. Tampoc el fet de que per primer cop s’introdueixi una tarificació social en funció de la renda en un preu públic tan important com aquest i que l’Ajuntament de Tiana assumeixi una part del que deixar de pagar la Generalitat van fer trontollar  el seu vot preestablert. Va acusar falsament de manca de transparència, de poca informació a les famílies (quan s’ha parlar amb totes elles una per una), etc. Més enllà de votar que no a la proposta del govern, que pretén el sr. Hernández?. Simplement imitar allò que el Sr. Muñoz va fer durant vuit anys a l’oposició: tàctica de catastrofisme sense cap alternativa real. El que passa que treballa menys que el seu antecessor i els plens són l’únic foc d’artifici que encara li mereix una certa atenció.

 

Proper Post: Dimarts 2 d’octubre  de 2012

PARLEM DE LA FESTA MAJOR

 

 

 

EL PROGRESSISME D’ALGUNA GENT TÉ PREU

Un càrrec de confiança política és un una persona que té la confiança del qui l’anomena i, per tant, no cal sotmetre’s cap mena de procés de selecció u oposició. S’entén per tant que hi ha una bona sintonia política en el que anomena i el que és anomenat.

 

 

El Sr. Muñoz (el Breu) va ser durant quadre anys (2007-2011) un càrrec de confiança del govern de Mataró, com a Director de l’ Institut Municipal d’Educació. Llavors Mataró tenia un govern progressista (format per PSC, ERC i IC) i el superior directe del sr. Muñoz era el Regidor d’Educació, una persona d’esquerres i bon coneixedor dels temes de la seva competència.

 

 

Ara el Sr. Muñoz ha estat anomenat de nou Director de l’ Institut Municipal d’Educació de Mataró. El que passa és que ara a Mataró hi ha un partit que governa amb molta minoria (CiU, el de les retallades a Educació) que per aconseguir tirar endavant determinats temes al Ple necessita no només el suport del PP (el de les retallades a Madrid) sinó també el vot dels xenòfobs de PxC!. O sigui, que després del seu fugisser pas per l’alcaldia de Tiana el Sr. Muñoz torna a tenir el mateix càrrec: ser un home de la confiança política del govern de Mataró, però d’un govern que es pot qualificar de moltes maneres però difícilment es pot titllar de progressista.

En aquest comentari en cap moment dubto de les capacitats professionals del Sr. Muñoz, que a l’àmbit de l’Educació són moltes. El tema és senzillament polític: un progressista difícilment pot ser un càrrec de confiança d’un govern de CiU que necessita les cireretes de PP i PxC. D’aquí el títol d’aquest post: EL PROGRESSISME D’ALGUNA GENT TÉ PREU

 

Proper Post: Dmartss 25 de setembre de 2012

Títol: PLE DE SETEMBRE. APUNTS D’UN TAFANER

 

EL SUPOSAT CAS GRANELL: ALGUNS AMB UN PARELL!

 

 

 

Tot fent el tafaner per la xarxa descobreixo que hi ha qui s’entesta a crear una polèmica arran del pregoner de la Festa Major d’aquest any. Parlant fort però sense arribar a cridar, es diu que l’alcaldessa ha vetat al Sr. Granell com a pregoner. Un servidor de tots vostès té dos records personals intensos del Sr. Granell: el primer, parlant d’economia molt aviat pel matí a un programa d’en Josep Cuní per la ràdio (fa molts anys, no recordo quin programa era però tant si val perquè si fa o no fa tots són iguals) i el segon, quan el principi de ser un servidor de vostès alcalde de Tiana, va venir a veurem per exposar-me que una de les prioritats del meu govern hauria de ser expropiar els terrenys de l’antic camp de fútbol per evitar que s’hi construïssin casses, com pretenia el propietari. És evident que li vaig fer cas  (no només a ell, clar!) i des de fa més de 10 anys aquest indret s’ha convertit en l’espai de trobada de tots els ciutadans del poble.

La polèmica la trobo absurda. En primer lloc, coneixent l’alcaldessa i sabent les relacions de tota mena que ha mantingut amb el Sr. Granell (des d’alumne seva a convidada a l’atorgament de la Creu de Sant Jordi, per només posar dos exemples) no m’encaixa com a promotora del veto. A més, davant d’una acció sempre cal buscar-hi les motivacions i en el cas teòric del veto, no ni veig cap raó perquè l’alcaldessa  manés que el Sr. Granell no fos el pregoner, a banda de que una reacció d’aquest estil no m’encaixa amb el seu caràcter.

Fa molts anys a  la premsa escrita  es parlava de les “serps d’estiu”. És a dir, a manca de notícies, els periodistes i assimilats, donaven cabuda a tota mena de fets insòlits, des del Yeti al monstre del llac Ness. Tota la polseguera provocada per aquesta suposada notícia en relació al pregó  (i que alguna Montse ja li fa dir que el govern no és progressista) és ben fàcil de sedimentar-la: que algú/alguna de la Comissió de festes expliqui com van anar els fets. I tractant-se de matèria tianenca, ara no em digueu que potser tindran por a parlar... per les represàlies!. Es podria demanar la versió dels fets a algú de la Comissió de prestigi provat i no sospitós de parcialitat. I apa, tema tancat!

 

Prou complicat està tot per encara complicar més les cosses en va, sobretot si no hi ha cap font de primera mà que permeti reconstruir tot el cas. Sovint el pregoner/a de la Festa Major ha estat objecte de polèmica (si més no, recordeu l’any d’en Pau Riba) però és molt fort parlar de vetos sense cap prova i embolica que fa fort!.

 

Permeteu-me un cinisme final: a Tiana sempre s’ha valorat més la faràndula que l’acadèmia. Ens han volgut identificar com un poble d’artistes i mai de científics. Per tant, en el futur pregoners d’aquesta darrera categoria serien benvinguts. Per exemple, un dels viròlegs amb més prestigi del món viu a Tiana des de fa molts anys i no crec que ningú hagi pensat amb ell com a pregoner ... Potser això també es vendrà com un veto de l’alcaldessa!

 

Proper Post: Dimecres 12 de setembre de 2012

Títol: EL PROGRESSISME D’ALGUNA GENT TÉ PREU

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

UN BUIT A LA CASA GRAN

 

 

Ja ha passat l’estiu i tornem-hi. A Tiana ha estat un estiu normal, sense grans canvis, mantenint bàsicament el cicle festiu que al llarg dels anys varen construir, de mica en mica, els diferents regidors de cultura de l’Ajuntament: Carreras, Mª de Gàdor i Francesc Riera. L’oferta de casals és àmplia i permet a la canalla (i als pares també) gaudir millor de l’estiu, aprofitant les magnífiques instal·lacions esportives del poble. El primer dia de setembre vàrem tenir un ensurt en forma de foc que ens va fer témer un altre 1994; si es confirma que va ser provocat, cal preguntar-nos que falla en aquesta societat perquè determinats individus posin en risc no només els valors ecològics d’un parc natural sinó també la vida i els bens dels ciutadans.

 

Ara ens enfrontem a un començament fort de l’any polític, amb la celebració de la Diada i també de la Festa Major. Penso que s’acosten moments molt durs i que la situació econòmica afectarà a la forma tradicional de fer política, també la municipal. Si a més hi afegim una crisi institucional i una crisi de país, veurem com ens en sortim de tot plegat. Penso fer el tafaner i poder comentar-ho en aquest bloc.

 

Aquest inici de cicle té una novetat importat a l’Ajuntament, com és el fet que la Montse  s’ha jubilat. La Montse ha estat un element clau de la feina de l’anomenada casa gran i personalment, en la meva condició de nouvingut, recordo els primers tràmits, fets amb ella,  tot just arribat a Tiana a començaments dels 80. Després vaig tenir la satisfacció de treballar dotze anys al seu costat i, sens dubte, que molts tianencs li tenim moltes coses a agrair. Espero que aquest senzill homenatge des d’aquest racó d’observació de l’actualitat del poble li agradi però penso que li devia. Només resta desitjar-li que gaudeixi plenament d’aquesta nova fase de la vida, que s’ho mereix.

 

Proper Post: Dimecres 12 de setembre de 2012

Títol: EL PROGRESSISME D’ALGUNA GENT TÉ PREU