Les meves cròniques del Ple no pretenen ser exhaustives; per això ja hi ha qui fa una transcripció de
tot el que s’ha dit en forma d’acta (per cert, la de setembre serà sucosa!). Em
limito a comentar algun aspecte que personalment crec interessant i pel que fa
al ple del passat dia 18 la meva
tafaneria es centrarà en el tema de l’Ordenança dels preus públics de l’Escola
Bressol que va ser aprovada amb els vots en contra de CiU i IC-GENT.
AUTISME. Dins l’auca general, aquest paper li va correspondre al Sr. Nolis.
Primer, com sempre, una mica “gandulet”: malgrat no haver presentat cap mena d’al·legació
a un tema tan important, va xuclar roda dels seu company d’oposició, el Sr.
Hernández. Bé, doncs sense haver fet ni una engruna de feina (amb tot l’agost a
la seva disposició) es va dedicar a pontificar del malament que actua l’actual equip de govern. Però el seu autisme
li ve del fet de que va quedar mut i sord davant d’una evidència no menor: que
el govern de les retallades de CiU (partit que el sr. Nolis representa a Tiana,
per desconsol de molts simpatitzants) ha reduït, en poc més d’un any, la subvenció per plaça
escolar de 1800 a 875 euros. Ohhhh....! Ho va oblidar! . Aquí rau el problema
de l’encariment de l’escolarització de l’escola bressol i no en les decisions
que pren el govern de la Sra. Pujol davant dels incompliments de la
Generalitat.
CINISME. El que va practicar el Sr. Hernández, que és el nou capitost de GENT. No va dubtar en fer afirmacions falses, com
que el preu de l’escola de Tiana és un dels més cars de tots els municipis quan
es disposa d’un estudi que precisament demostra
tot el contrari. Va amagar el fet que per suposats rèdits electorals (i en
plena crisi) el govern del Sr. Muñoz (El Breu) no va actualitzar les tarifes
durant els dos darrers cursos, ni tan sols per l’IPC. Tampoc el fet de que per
primer cop s’introdueixi una tarificació social en funció de la renda en un
preu públic tan important com aquest i que l’Ajuntament de Tiana assumeixi una
part del que deixar de pagar la Generalitat van fer trontollar el seu vot preestablert. Va acusar falsament
de manca de transparència, de poca informació a les famílies (quan s’ha parlar
amb totes elles una per una), etc. Més enllà de votar que no a la proposta del
govern, que pretén el sr. Hernández?. Simplement imitar allò que el Sr. Muñoz
va fer durant vuit anys a l’oposició: tàctica de catastrofisme sense cap
alternativa real. El que passa que treballa menys que el seu antecessor i els
plens són l’únic foc d’artifici que encara li mereix una certa atenció.
Proper Post: Dimarts 2 d’octubre de 2012
PARLEM
DE LA FESTA MAJOR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada