ENTRADA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PSC AL GOVERN DE TIANA: BALANÇ DE GUANYS I PÈRDUES

(Fotografia de Ràdio Tiana)

A la darrera entrada a aquest blog vaig preveure moviments a la política tianenca. Ara que ja s’han produït, no estaria bé que passés per alt el tema i segurament que els meus lectors (molts o pocs) ho esperen. Intentaré fer-ho de la manera més objectiva i desapassionada que pugui, intentant no ferir susceptibilitats encara que sóc conscient que em poso en un merder. I ho faré sense aportar cap coneixement personal del procés

Amb l’entrada del Grup Municipal del PSC al Govern de Tiana, què ha guanyat i què ha perdut cadascun dels actors de l’escenari polític del poble? Faig un balanç:

·  OMNIUM i ANC locals ha perdut estrepitosament. Després de tantes reunions, de tants compromisos verbals i escrits i després de tantes manifestacions grandiloqüents, resulta que aquells empestats que ells anomenen “del 155” tornen a estar al Govern de Tiana i de manera potent. A més la seva entrada obeeix a que els partits sobiranistes (ERC i JxCAT) els hi han fet un forat.

· JUNTS PER TIANA han comprovat com per segona vegada unes negociacions amb el Grup Municipal del PSC no han portat a res i que els partits sobiranistes al Govern no han fet cap mena d’escarafalls a consolidar-se amb l’ajut dels que anomenaven “del 155”. En aquest sentit, els intents d’acords pre-electorals han servit per ben poc i malgrat ser el grup que va guanyar les eleccions, es queden de nou a l’oposició i sols aquesta vegada. Encara es pregunten si només han sigut moneda de canvi per encarir  la transacció.

·  JxCAT no han estat convidats a la taula de negociació ja que la signatura de l’acord és exclusivament entre ERC de Tiana i el Grup Municipal del PSC, tal com diu l’encapçalament del document. A banda de ser menystinguts, pel camí han perdut una tinença d’alcaldia (es queden amb la segona i el Sr Hernández malgrat ser cap de llista, surt del Govern Local), perd també les competències en Serveis Socials. No sembla tampoc que JxCAT hagin sortir ben parats en aquest pacte, més allà de conservar la seva presència en el govern tripartit.

· ERC es deixa moltes coses pel camí: la primera tinença d’alcaldia, les competències en Medi Ambient, Esports i Règim Intern i la representació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), altres qüestions que podríem dir menors (com els agermanaments). Déu n'hi do... això sí: conserva l’alcaldia, que vist com estan les coses sembla (i potser ho és) un bé suprem

· El Grup Municipal del PSC fa una bona collita en aquesta pacte: dues tinences d’alcaldia, la representació a l’AMB, un grapat de competències... D’entrada sembla el grup guanyador de tot plegat. En aquest cas el que cal valorar són els ponts trencats i les ferides creades en el que sembla un rocambolesc procés de negociació i a la vegada la dissensió provocada en el si de l’agrupació local, ja que l’assemblea es va declarar incompetent per donar suport a aquest pacte (per manca d’informació) i va deixar la decisió en mans del Grup Municipal (si hem de fer cas a la notícia apareguda al TOT de Badalona el dia 19 de febrer).

Aquesta és una primera anàlisi objectiva de la situació, amb llistat de guanys i pèrdues que jo identifico en els diferents actors. He intentat ser curós. En tot cas, segur que els que estan al Govern diran que ho han fet pel bé del poble i trobaran molts arguments per reblar que és el millor que es podia fer, malgrat tots els núvols que un observador pugui entrellucar a l’horitzó.. Ho veurem: només els fets donaran o llevaran la raó, En tot cas, aquest tafaner de la vida política de Tiana ho anirà explicant en aquest blog.

ALGUNA COSA ES MOU A LA POLÍTICA TIANENCA?

Com a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals del passat maig, a Tiana es va conformar un govern inestable, com ho demostra que l’equip de govern (ERC + JxCat) no ha aconseguit aprovar els pressupostos de l’any 2020. Aquest fet de moment ha passat sense pena ni glòria malgrat que la incapacitat d’aprovació d’uns pressupostos es sempre motiu de convulsos terratrèmols en qualsevol govern. Difícilment es pot governar si no hi ha capacitat per aprovar uns pressupostos.

Aquesta situació es deu a que els vots de PSC a la constitució de l’Ajuntament van ser exclusivament per fer alcaldessa a Marta Martorell d’ERC, sense cap altra compromís i sense integració al govern.

Ara ja han passat quasi 8 mesos d’aquella fita i ja hi ha prou experiència com per veure que les coses difícilment poden seguir com estan. I per aconseguir estabilitat només hi ha un camí: formar una coalició de govern amb 7 o més regidors. Hi ha quatre possibilitats bàsiques per fer-ho:

• Que ERC i Junt per Tiana pactin: 9 regidors
• Que JxCat pacti amb Junts per Tiana: 7 regidors
• Que el PSC s’incorpori al govern actual de (ERC + JxCat): 8 regidors
• Que el PSC pacti amb Junts per Tiana: 7 regidors

Els números son així de tossuts i objectius. En qualsevol cas, no em declino públicament per cap opció però penso que per qualsevol acord cal negociar i posar damunt de la taula els condicionants que se suposa son el millor pel poble: sona força ingenu però hauria de ser així. Però ja que aquest valor a les negociacions es dóna per suposat, crec que calen cinc condiciones bàsiques:

1. Autonomia. És a dir, que les motius per fer un cosa o l’altra siguin estrictament locals i no per obediència a directrius emanades de no ser on o com a contrapartida per altres jugades en un tauler complex, més quan les eleccions  al parlament de Catalunya estan anunciades.  En aquest punt Junts per Tiana és qui més fàcil ho té.
2. Tranquil·litat. Negociar amb pressa no és bon camí: quan més temps s’inverteixi ara, més fàcil serà evitar problemes de futur
3. Sinceritat. La negociació no pot ser un mercat de bestiar, on es tracta de veure qui dóna més per la vaca i comprovar després si hi ha algú interessat en igualar com a mínim  l’oferta.
4. Confiança. Sigui quin sigui el pacte d’estabilitat, serà entre forces molt desiguals, no només a l’eix “nacional” sinó també al “social”. El pacte ha d’estar basat en la confiança mútua; no té sentit iniciar aquest viatge amb recances, sigui pels companys o pels objectius.
5. Sense un bri de dubte. La situació de cada qual ha d’estar objectivament i contundentment lliure d’amenaces futures. No podem convertir la política municipal en un pim-pam d’acusacions

Al rellegir el que he escrit m’adono que he fet una petita carta als reis; tot i això, li penso donar publicitat amb la seguretat que hi haurà qui sabrà llegir entre línies. Sigui quin sigui el pacte, penso que ha de tenir les cinc condicions que he exposat. En tot cas, si les coses s’acaben fent de manera diferent i malauradament acabo tenint raó en les meves previsions més negatives, ho recordaré en aquest mateix blog. I no serà cofoi per la meva capacitat endevinatòria sinó lamentant l’oportunitat perduda

EL PI CENTENARI I LA DOBLE CORBA

El pi centenari de la placeta dels peixos ha estat sacrificat per raons de seguretat. Un element important del paisatge del centre del poble ha desaparegut. Era un arbre monumental, ignoro si estava catalogat en un catàleg que es va elaborar fa molts anys quan servidor de tots vostès feia d’alcalde. En el cas que així fos, ben segur que s’han seguit tots els protocols que determinava el catàleg.

En tot cas, sigui com sigui i si els tècnics han determinat el perill del pi en el seu estat actual sobretot en episodis de fortes ventades (que cada cop son més freqüents a Tiana),  em sembla bé que s’hagi eliminat. Res a dir.

També la doble corba, eliminada fa uns anys, estava situada al centre del poble, era un perill per a la circulació i els vianants. No estava catalogada ni era un ésser viu. I amb tot, quin sidral es va muntar quan van començar les obres...encara que després no he llegit ni escoltat cap protesta més ni tampoc ningú ha posat en el seu programa electoral refer la doble corba.

Vull entendre que tant una com l’altre han estat eliminats fonamentalment per raons de seguretat. Per què qui va protestar per la doble corba no ha protestat era pel sacrifici del pi de la placeta dels peixos? Tot plegat una mica contradictori, oi? Què ha canviat en aquests anys? La sensibilitat per a la conservació dels valors o potser l’alcaldessa?

No em feu massa cas; ja sabeu que a vegades faig preguntes ximpletes