(Fotografia de Ràdio Tiana)
A la darrera entrada a aquest
blog vaig preveure moviments a la política tianenca. Ara que ja s’han produït,
no estaria bé que passés per alt el tema i segurament que els meus lectors (molts
o pocs) ho esperen. Intentaré fer-ho de la manera més objectiva i
desapassionada que pugui, intentant no ferir susceptibilitats encara que sóc
conscient que em poso en un merder. I ho faré sense aportar cap coneixement
personal del procés
Amb l’entrada del Grup
Municipal del PSC al Govern de Tiana, què ha guanyat i què ha perdut cadascun dels
actors de l’escenari polític del poble? Faig un balanç:
· OMNIUM i ANC locals ha perdut
estrepitosament. Després de tantes reunions, de tants compromisos verbals i
escrits i després de tantes manifestacions grandiloqüents, resulta que aquells
empestats que ells anomenen “del 155” tornen a estar al Govern de Tiana i de
manera potent. A més la seva entrada obeeix a que els partits sobiranistes (ERC
i JxCAT) els hi han fet un forat.
· JUNTS PER TIANA han comprovat com
per segona vegada unes negociacions amb el Grup Municipal del PSC no han portat
a res i que els partits sobiranistes al Govern no han fet cap mena d’escarafalls
a consolidar-se amb l’ajut dels que anomenaven “del 155”. En aquest sentit, els
intents d’acords pre-electorals han servit per ben poc i malgrat ser el grup
que va guanyar les eleccions, es queden de nou a l’oposició i sols aquesta
vegada. Encara es pregunten si només han sigut moneda de canvi per encarir la transacció.
· JxCAT no han estat convidats a la
taula de negociació ja que la signatura de l’acord és exclusivament entre ERC de
Tiana i el Grup Municipal del PSC, tal com diu l’encapçalament del document. A
banda de ser menystinguts, pel camí han perdut una tinença d’alcaldia (es
queden amb la segona i el Sr Hernández malgrat ser cap de llista, surt del
Govern Local), perd també les competències en Serveis Socials. No sembla tampoc
que JxCAT hagin sortir ben parats en aquest pacte, més allà de conservar la
seva presència en el govern tripartit.
· ERC es deixa moltes coses pel
camí: la primera tinença d’alcaldia, les competències en Medi Ambient, Esports
i Règim Intern i la representació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB),
altres qüestions que podríem dir menors (com els agermanaments). Déu n'hi do... això sí: conserva l’alcaldia,
que vist com estan les coses sembla (i potser ho és) un bé suprem
· El Grup Municipal del PSC fa una
bona collita en aquesta pacte: dues tinences d’alcaldia, la representació a l’AMB,
un grapat de competències... D’entrada sembla el grup guanyador de tot plegat.
En aquest cas el que cal valorar són els ponts trencats i les ferides creades
en el que sembla un rocambolesc procés
de negociació i a la vegada la dissensió provocada en el si de l’agrupació
local, ja que l’assemblea es va declarar incompetent per donar suport a aquest pacte
(per manca d’informació) i va deixar la decisió en mans del Grup Municipal (si
hem de fer cas a la notícia apareguda al TOT de Badalona el dia 19 de febrer).
Aquesta és
una primera anàlisi objectiva de la situació, amb llistat de guanys i pèrdues
que jo identifico en els diferents actors. He intentat ser curós. En tot cas,
segur que els que estan al Govern diran que ho han fet pel bé del poble i
trobaran molts arguments per reblar que és el millor que es podia fer, malgrat
tots els núvols que un observador pugui entrellucar a l’horitzó.. Ho veurem: només
els fets donaran o llevaran la raó, En tot cas, aquest tafaner de la vida
política de Tiana ho anirà explicant en aquest blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada