dimecres, 16 de juny del 2021

OCELLS I “PAJARUS” DE TIANA


 Just avui, 16 de juny, fa exactament  14 anys que em van fer deixar l’alcaldia de Tiana. Malgrat haver guanyat les eleccions i haver aconseguit la llista del PSC que encapçalava més regidors que tots els alcaldes/alcaldesses que m’han seguit, un pacte absolutament democràtic entre GENT i CiU (sí, fa tants anys que encara existia CiU!) va fer que Emili Muñoz fos el nou alcalde i a mi em van situar durant quatre anys més a l’oposició.  

El més fàcil personalment, després de dotze anys d’alcalde, hagués estat  anar-se’n a casa però el meu compromís amb els meus votants i el meu partit em va fer seguir. Havia arribar a la política local l’any 1991 i sempre vaig tenir clar que era una situació transitòria  i molts menys transcendent del que alguns pensen. En tot aquests anys mai vaig percebre un sou de l’Ajuntament i un cop acabada la meva etapa com alcalde, vaig seguir amb la meva activitat professional, que mai havia deixat. No dic que s’hagi de fer així; simplement recordo que jo ho vaig fer així.

Van ser anys de transformació a Tiana a molts àmbits (habitatge de protecció, parcs, biblioteca, residència i casal de persones grans, observatori, piscina coberta, ràdio, pavelló poliesportiu, transport, el primer poble que va implantar el porta a porta a tot Espanya, etc) com queda recollit a un llibret fet per en Toffoli. És evident que no només va ser una tasca personal: l’alcalde estava al comandament del vaixell però un grup de regidors (alguns lamentablement traspassats), tècnics i personal  van fer possible una nova Tiana a cavall de los mil·lennis.

La política municipal al poble sempre m’ha interessat. Com a conseqüència, a l’any 2011 vaig inaugurar un senzill blog (anomenat 20anyxTiana) en el que he fet, incansablement i al llarg de és de 10 anys, de tafaner de la vida política a Tiana. Sempre amb una visió personal i crítica però penso que objectiva encara que punyent. He fet un total de 324 entrades, amb èxit desigual però si el valor d’una acció es demostra per la seva perseverança, s’ha de reconèixer que és l’únic blog del molts que s’han fet i desfet a Tiana, que ha aguantat el pas del temps. Fins ara he rebut molts milers de visites, xifra que ara per ara per la guardo per a mi.

Doncs bé, el socialisme no viu bons moments a Tiana, com es fàcil de veure només que s’hi posi una mica d’interès. El passat dimarts, dos “companys” en varen dir, ben convençuts, que tots els problemes del PSC a Tiana els provoca el meu blog. Ho varen dir amb èmfasi, malgrat que no tenen ni idea quants seguidors tinc d’un univers d’uns 6000 votants del poble. Sense aquesta dada, només la inspiració divina (o de la Verge de l’Alegria, pel cas) pot fer dir el que van dir aquests dos “companys”, basat en allò de tan valor estadístic de que “tothom em diu” (sovint, “tothom” son mitja dotzena de coneguts).

I malgrat que la ignorància és agosarada, jo vaig reflexionar molt. I si a les properes eleccions municipals de nou el PSC s’estavella (que s’estavellarà si no canviem el rumb), en tindré tota la culpa servidor per fer aquest blog?. Manda güevos...que diria algú. Però prefereixo no corre el risc... Dedueixo que sense el meu blog, l’èxit del PSC a les properes municipals serà espectacular, oi “companys”? .  Mort el gos, morta la ràbia...vaig concloure.

Per ajudar al grup municipal, per seguir “l’amable” consell dels “companys” de dimarts, perquè el PSC assoleixi un gran resultat electoral, per a contribuir a superar l’emergència climàtica i per no criticar més a qui tan bé ho fa tot...aquest blog deixarà (momentàniament) a parlar de política municipal a Tiana!

A partir d’avui mateix, aquest blog en lloc de fer de tafaner a la vida política, es dedicarà als “ocells i pajarus” de Tiana. Serà un blog de zoologia nostrada...fins a les 00 hores i 01 minut del dia 29 de maig de 2023. Nit electoral. Llavors, aquest blog tornarà a parlar de la política a Tiana, amb la tranquil·litat de consciència d’haver contribuït, amb el seu silenci, a la gran victòria a les properes municipals. O com a mínim, ningú podrà dir que res haurà estat culpa meva.

Gràcies “companys” del dimarts 8 de juny (dels que no poso cap fotografia per a respectar la seva privacitat), per haver-me obert els ulls! Estava encegat...gràcies, gràcies, gràcies.

dimecres, 2 de juny del 2021

EL GOVERN DE TIANA: JOC DE TRILERS O LA CABINA DELS GERMANS MARX?


 Estic segur que coneixeu de que va el joc de trilers (nomenat també de la closca). Es juga amb tres gobelets i una boleta. L'objectiu del joc és que la víctima o jugador endevini sota quin gobelet es troba la boleta, que són manejades pel estafador, també conegut com a «triler». Mai s’encerta , més per estafa que per habilitat de qui remena els cubilets. Doncs bé, ahir el ple de l’Ajuntament de Tiana del mes de juny va ser més aviat un joc de trilers. Us explico el perquè...si teniu ganes i paciència per a llegir-me.

Al ple hi ha dos grups municipals al Govern (ERC i PSC) i altres dos grups a l’oposició (JuntsxCat i JuntsxTiana). Donat que el govern té 6 vots i l’oposició en té 7, les matemàtiques (que son molt tossudes) demostren inequívocament que si el Govern vol aprovar alguna cosa ha de ser amb el suport d’algú de l’oposició. Aquesta situació fa un parell mesos que dura, des de que JuntsXCat) va ser foragitat del govern per culpa de les obres del cinema a la Sala Albèniz. I cada cop s’escalfa més i crec que a llarg termini és insostenible.

El joc de trilers als plens consisteix a veure on està la majoria (la boleta) després de remenar els cubilets amunt i avall. Al Ple d’ahir vam viure grans moments que no fan més que anunciar un futur incert. Ver aquí el que va passar:

  • El Govern, que se suposa que hauria al menys esta d’acord entre ells, van votar de manera diferent a diverses qüestions: tema “permís per menstruació” (ERC a favor i PSC s’absté) i “tema Agència Tributària Catalana” (ERC a favor i PSC en contra).
  • Curiosament a més, els partits de Govern presenten al Ple propostes per separat (ERC la del “permís per menstruació” i PSC, la del “programa VIOPET”). No seria lògic que els grups que formen part del govern anessin a una a les propostes del Ple?
  • ERC, per aprovar segons què necessita els vots o l’abstenció d’algun grup de l’oposició quan el PSC es posa de perfil ( va passar en el “permís per menstruació”, “tema Agència Tributària Catalana” i també en el tema “comissió investigació cas Sala Albéniz”, que no es va aprovar per l’estrambòtica  abstenció de JuntsxCat, que son els principals interessats en aclarir la situació. Caram, quines coses!
  • Finalment, el Govern (ERC i PSC) va perdre per primer cop una moció ja que en el cas de la “masia de Can Riera”, els vots de l’oposició  (que sumen majoria) els hi van fer un “trágala” d’aquells que fan mal. Ara ens trobem en la curiosa situació que hi ha un acord de Ple (que obliga a tothom) per fer unes determinades actuacions a la masia de Can Riera, dins d’un termini determinat, que el Govern no està disposat a fer. Què passarà? No ho sé però una situació així mai s’havia donat a Tiana des de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Aquest tafaner estarà atents i us ho explicarà.

Així està la situació. La gran debilitat del govern actual és evident, no sols perquè perd mocions sinó sobretot perquè ha de buscar estranyes aliances amb grups de l’oposició quan resulta que els dos socis de govern (ERC i PSC) no estan d’acord en algun tema i l’alcaldessa ho vol aprovar. Un autèntic joc de trilers. La gran pregunta és fins on pot arribar aquesta situació. Ara per ara, el govern disposa del vot responsable del Sr. Hernández (com va passar ahir en el tema de la comissió d’investigació) però cal veure fins quan ja que no paren de castigar-lo i de dir-li mentider. El Sr, Hernández demostra una gran capacitat d’encaix dels cops (com Cassius Clay  en el seu mític combat amb Liston a l’any 1964, on va aguantar tota mena de cops fins que va noquejar al rival al darrer assalt) o potser el seu posicionament forma part d’una estratègia que més aviat que tard s’acabarà coneixent.  Esperarem. Però això no va bé, gens bé, pel govern actual i no crec que d’aquesta manera es pugui resistit els dos anys que queden de legislatura.

Crec que el ple d’ahir es pot resumir en aquestes dues frases: joc de trilers o cabina dels germans Marx (el que heu vist la pel·lícula m’entendreu).

I un darrer comentari: el Sr. Darbra té la gràcia al cul (per dir-ho suau) quan va fer el comentari que va fer, a micròfon obert i en plena sessió, en relació a la pròstata. Sr. Darbra, simpatiquíssim (i amb les risses de fons de la Sra. alcaldessa), els que per desgràcia han (hem) patit un tumor de pròstata, la seva brometa ens va permetre comprovar quins valors morals l’adornen. Espero, en nom de tots, una pública disculpa. I fins i tot que sigui exigida per algun grup que em representa, que curiosament sol callar en aquests cassos.