UN CONTE APÒCRIF DE NADAL

Quan jo era adolescent i corria per Montcada, hi havia una revista local dirigida per un fatxa descontrolat. Uns quants ens hi varem colar, publicant tota mena d’articles que provocaven prohibicions immediates però uns substituíem als altres i així mes rere mes. Una de les més sonades va ser un conte de Nadal segons un imaginari evangeli apòcrif, publicat pel nostre referent (cultural i agitador) de llavors, en Xavier Fàbregas, home  de teatre i sòlid intel·lectual (http://www.aprenderaaprender.org/xavierfabregas). Llavors vaig descubrir que hi ha nombrosos relats de la vida de Jesús escrits als dos primers segles de la nostra era, alguns tan curiosos com el Protoevangeli de Jaume en el que una tal Salomé s’encarrega de comprovar, amb tècniques rudimentàries però eficaces,  la virginitat de Maria després de donar a llum. I vet aquí que de tots aquests textos l’Església només ha reconegut als dels quatre evangelistes, ves a veure perquè, que son els anomenats canònics mentre tota la resta són els apòcrifs.

 

Avui, un conte apòcrif de Nadal segurament tindria com a protagonistes una parella desnonada (com la que ha estat víctima de la falta de caritat del bisbe de Ciudad Real), a punt de tenir un fill, i que la manca de recursos els fa refugiar a qualsevol portal. Segurament immigrants il·legals i que han perdut tot dret a l’assistència sanitària. La feina de donar escalfor del bou i de l’ase (que ja no són normatius, segons el Papa) la podria fer un caixer o una ventilació del metro. Segurament els primers en ajudar-los ja no serien els pastors sinó altres persones que també malviuen al carrer. I els Reis Mags, els Serveis Socials de l’Ajuntament o Càritas i el presents més que or, encens i mirra (mai he sabut que és això de la mirra!) serien bolquers, llet i potser una llauna de fabada asturiana. I la persecució d’Herodes seria substituïda per la policia municipal a instàncies dels propietaris del portal. I tampoc podrien fugir a Egipte, que cau lluny i a més estan agitats.

 

És a dir, una mateixa història d’injustícies amb un decorat diferent. I mentrestant que segueixi la festa!. Per això les festes de Nadal tenen per a mi aquell punt de tristor perquè cada cop estem més lluny de ser tots plegats congruents amb el que prediquem...

 

Proper Post: Dilluns 31 de desembre de 2012
Tema: LA SINDICATURA DE GREUGES DE TIANA

 

TIANA I EL MÓN ENCARA EXISTEIXEN!

He de confessar que aquest matí he obert la finestra amb una mica de basarda: encara existirà Tiana i el món?. Doncs sí, la part que he pogut comprovar amb aquesta primera ullada tot semblava igual que ahir. Científicament soc conscient de que totes aquestes profecies són una bajanada. Si més no,  mai a tot el món estem al mateix dia: a les 12 UTC d’aquí, a Nova Zelanda ja comencen el dia següent. Per tant, el món no es pot acabar tot el ell al mateix dia. D’altra banda, des dels maies fins avui ha canviat vàries vegades el sistema de comptar els dies (per exemple, la introducció del calendari Gregorià va suposar que uns quants dies no hagin existit mai, cosa que evidentment era imprevisible segles abans). Al món hi ha a més diferents tipus de calendari (el cristià, el musulmà, el jueu, el budista, el japonès, etc), tots ells amb un número diferent. És molt suposar que els maies només fessin la seva profecia pensant amb el calendari europeu...

 

Aquests profecies a una determinada data poden ser creïbles fins que s’arriba aquesta data; un cop superada, si no passa res, mai més se’n parlarà però de moment s’han fet pel·lícules, s’han venut llibres i s’han construït refugis de supervivència per part d’alguns sonats. Passa igual amb la política: pots prometre “brotes verdes”, reducció de l’atur i fins i tot, referèndums d’autodeterminació.... Ets creïble fins que arriba la data compromesa; si no passa res, s’ha acabat la teva credibilitat. Recordeu el ridícul d’un famós modista parisenc que s’ho va vendre tot convençut de que l’any 2000 s’acabava el món!. O les religions que prometen la vida eterna: quan estàs en condicions de comprovar si és veritat o no, ja no estàs viu; d’aquí l’èxit secular d’aquestes prediccions. Aquesta reflexió també es podria fer a l’àmbit personal però ho deixo per un altre dia...

 

De totes maneres, la profecia dels maies que més ens hauria de preocupar és la tercera, la que diu: “que una onada de calor augmentarà la temperatura del planeta, produint canvis climatològics, geològics i socials amb una magnitud sense precedents i a una velocitat sorprenent”.  Estaran parlant del canvi climàtic?.  Aquesta si que em fa por!!!

 

Proper Post: Dilluns 24 de desembre de 2012

Tema: CONTE APÒCRIF DE NADAL

PER FI EM PENGEN!

Durant els meus anys com Alcalde de Tiana i amb la col·laboració d’en Josep Maria Toffoli es va inaugurar l’anomenada “galeria d’alcaldes”, a l’entrada del Saló de Plens. Recull les fotografies dels alcaldes del poble, des de  començaments del Segle XX; a vegades va ser molt laboriós localitzar-la i per això em sembla que hi ha algun buit. És la petita història del poble i la cronologia dels mandats ressegueix les vicissituds dels nostre país: monarquies, repúbliques, dictadures, transició, democràcia.... La galeria és l’exponent dels homes que han estat responsables dels assumptes públics de Tiana i més enllà del posicionament polític de cadascú, sembla una petita mostra de reconeixement prou sensata.

 

Francament, després de dotze anys com alcalde de Tiana (1995-2007) pensava (potser d’una manera innocent) que m’havia guanyat el meu lloc en aquesta galeria. Però vet aquí que l’alcalde que em va seguir (el Sr. Muñoz) degut probablement a la seva brevetat al càrrec, no va tenir temps en quatre anys de posar-me a la galeria. I malgrat que no espero cap reconeixement per la tasca feta, més enllà de la satisfacció personal, considero més aviat sectari aquest comportament. Sectari i molt pobre d’esperit...

 

Vet aquí que aquest greuge es va solucionar el passat dissabte, quan finalment (més de cinc anys després d’haver acabat la meva etapa com alcalde) vaig ser penjat a la galeria. Bé, més aviat va ser quasi una mena de suïcidi ja que el protocol del acte va determinar que em pengés a mi mateix. Va ser un acte força emocionant, farcit de detalls que em van arribar a cor, i que no puc més que agrair molt sincerament tant a l’alcaldessa Ester Pujol com al Josep Maria Toffoli i també a tots els tianencs i tianenques que va assistir al acte.  

 

A destacar que en el mateix acte i a la vegada va ser penjat a la galeria el Sr. Muñoz (El Breu), en una posició topològica suficient pel cas de que això de la vida eterna sigui veritat em pugui ser suportable. Les diferents velocitats d’incorporació a la galeria dels dos darrers alcaldes de Tiana demostra clarament el tarannà del que governa en el moment que toca fer-ho... En fi, tot això ja és història!

 

Com és lògic, i va haver parlaments. A banda del historiador (amb tota mena de detalls sobre l’edifici de l’Ajuntament de Tiana, que compleix 125 anys)  i de l’alcaldessa (molt sentit) vaig escolar de boca de qui mai hagués imaginat, paraules com aquestes: “Tiana ha viscut a las darreres dècades un creixement equilibrat i de qualitat”. Déu meu, que feble és la memòria. Mira que vaig rebre tota mena de garrotades injustes pel tema del urbanisme, utilitzat com arma de desgast, per arribar reconèixer el que finalment es reconeix.

 

Bé doncs, ja estic penjat. I és una sensació agradable...

 

 

Proper Post: Dissabte 22  de desembre de 2012

Tema: TIANA I EL MÓN ENCARA EXISTEIXEN!

 

APUNTS D'UN TAFANER AL PLE DE DESEMBRE

El Ple Ordinari del mes de desembre va ser bastant de tràmit. A banda del tema dels preus públics del Complex Esportiu “Jordi Marí” (del que en parlaré un altre dia), dos qüestions mereixen ser comentades:

 
El Ministre WERT, persona “non grata” a Tiana

El Ple de Tiana es fa afanyar a presentar una moció en contra de la reforma educativa que pretén engegar el Sr. Wert i va aprofitar per declarar-lo “persona non grata”, amb els vots en contra del PP com era d’esperar. Tiana ha estat el primer municipi en manifestar el seu rebuig oficial contra un personatge que acabarà per enfangar encara més els problemes de la nostra escola ja que el que vol el ministre no més és un atemptat contra el català sinó també contra la qualitat del ensenyament. Aquesta declaració ha tingut ampli ressò als mitjans de comunicació “importants” ja que l’Ajuntament de Tiana ha estat el primer en fer-ho.

Com es veu, la història es repeteix. En efecte, el dia 6 de maig de 2003, essent alcalde de Tiana un servidor de tots vostès, el Ple va rebutjar la implicació d’Espanya en la Guerra d’Irak i el seu punt 13 de la moció deia: “Fer palesa la determinació de que el Ple de l’Ajuntament de Tiana declari al Sr. Aznar “persona non grata” en el cas que ni alteri el seu posicionament ni dimiteixi del seu càrrec donat que el nostre compromís amb la pau ens fa rebutjar institucionalment aquells que només creuen amb la guerra”.

A Tiana anem forts: ara el Ministre i fa nou anys, el President del Govern. Aquestes declaracions tenen l’efecte que tenen, perquè ni el Sr. Aznar va venir mai a Tiana ni crec que ara ho faci el Sr. Wert. En conseqüència, no tindrem l’oportunitat de manifestar-los els nostre desgrat. Però els impulsors de determinades polítiques, que atempten directament contra la pau i la convivència, es mereixen això i molt més.

 

Ah, però hi havia un regidor que es deia Graupera?

Tot escoltant el ple, em vaig assabentar que hi havia un regidor de CiU, el Sr. Graupera, que va presentar la seva dimissió.  Donat que ho ha fet per motius personals, res a dir en relació a la seva resolució però no em puc estar de fer algunes consideracions generals. Durant els meus llargs anys a la política local, he conegut diverses “esperances blanques” (sovint joves) que arriben a la política de sobte i amb la mateixa velocitat, la deixen. S’omplen la boca de paraules boniques sobre la seva dedicació al poble però més aviat el seu compromís és escadusser. Què hagués passat si CiU governés ara a Tiana?. També hagués plegat el Sr. Graupera?. O bé el que es vol és manar i la cadira de l’oposició aviat es fa incòmode?. O potser és difícil tenir com a cap de files al Sr. Nolis?. Al meu entendre, el cas del Sr. Graupera té moltes similituds amb el del Sr. Monturiol i tots recordem les seves dures paraules adreçades al Sr. Nolis el dia del seu comiat. Bé, ara Convergència es queda només amb dos regidors a l’Ajuntament de Tiana (el nou regidor és d’Unió). Com ha canviat tot des d’aquells set regidors que tenien amb el Sr. Escudé!. L tasca del Sr. Nolis és incommensurable... pel altres grups municipals, clar!

Finalment, una anècdota. La darrera (i potser la primera o poc més) intervenció del Sr. Graupera al Ple va ser la proposta per apel·lar a la objecció de consciència de la Policia Local quan hagi de participar en un desnonament!. El que ens perdem amb la dimissió del Sr, Graupera, perquè anunciava formes...

 

Proper Post: Dimarts 18 de desembre de 2012

Tema:  PER FI, EM PENGEN!

 

TIANA I EL PACTE D'ALCALDES I ALCALDESSES PER L'ENERGIA

El pacte d’Alcaldes i Alcaldesses és una iniciativa de la Unió Europea, de l’any, 2008, per a comprometre als governs locals en la lluita contra el canvi climàtic amb l’objectiu, a l’horitzó de l’any 2020, per reduir en un mínim  d’un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle a base d’un 20% d’energies renovables i un 20% de millora de l’eficiència energètica. És la famosa formula “20x20x20”. Avui dia, més de 4.500 municipis de tot Europa han signat el Pacte.

La Diputació de Barcelona va impulsar, durant el mandat del president Fogué, l’adhesió dels municipis de la província al pacte, amb una gran èxit. Tiana podria haver estat un del primers municipis en formar-ne part i en aquest sentit, el Grup Municipal Socialista, llavors a l’oposició, va presentar al juliol de 2008 una moció que va ser rebutjada per l’alcalde de llavors (Muñoz, El Breu).  No obstant això, un parell de mesos més tard van presentar ells la mateixa moció, que evidentment va rebre un suport unànime. Aquest és un bon exemple (dels molts que hi ha) de sectarisme visceral del govern oblidable de IC-GENT i CiU.

 
A partir de llavors, es van anar executant els compromisos del pacte. El més important, redactar un Pla d’Acció d’Energia Sostenible amb la identificació de totes les mesures encaminades a aconseguir els objectius del pacte.  Entre ells, la millora de l’enllumenat públic i de l’eficiència energètica dels edificis és la més important, que pot suposar un considerable estalvi econòmic sense cost per les malmeses arques municipals. També el Grup Municipal del PSC, llavors a l’oposició, va presentar en aquest sentit una proposta al Sr. Nolis a principis de l’any 2011, que també va ser solemnement menystenida. És a dir, mentre escanyaven l’economia de l’Ajuntament eren incapaços d’implementar mesures positives d’estalvi.

 

Ara és el moment de posar en marxa aquest projecte!. Serem sostenibles i estalviarem diners...

 

Proper Post: Dimarts 11 de desembre de 2012

 Tema: APUNTS D’UN TAFANER AL PLE DE DESEMBRE

EL RESULTAT DE LES ELECCIONS D'AQUEST DIUMENGE

A Catalunya

 

CiU ha patit una forta patacada i amb només 50 escons ha quedat molt lluny de la “majoria extraordinària” reclamada per Mas, qui per tapar les greus mancances dels seus dos anys de govern, es va embolicar de la bandera el independentisme i va convocar unes eleccions inoportunes que li han passat factura. I ara no val dir que es volia la manifestació explícita del poble català per disposar d’una majoria sobiranista al Parlament, donat que ja existia amb els mateixos números si fa o no fa. Mas  va convocar aquestes eleccions per aprofitar-se de la manifestació del 11 de setembre i n’ha sortit ben escaldat, amb 12 escons menys. El motiu és que els electors no s’han refiat de Mas i han preferit el model a la imitació. Ara està davant d’un greu problema i no té una sortida fàcil per governar aquest país. Veurem què fa ara

ERC és el partit que més escons ha guanyat respecte al parlament anterior, encara que per sota dels 23 aconseguits a l’any 2003. És a dir, ha tornat nou anys després a on estava després de fer oblidar el seu pas pel tripartits i un cop Junqueras sembla que ha apaivagat les dissidències internes. Els votants independentistes han identificat en ERC l’alternativa sòlida pel procés de separació que ambicionen i tot fa pensar que han aplegat el vot de tots aquells que no han cregut en la recent conversió dels convergents al veure-la  més com una tàctica que com un ideal.

El PSC ha obtingut el pitjor resultats de la seva història, passant a ser el tercer partit en nombre d’escons. Un exemple paradigmàtic és la ciutat de Barcelona, on ha estat la quarta força en vots, amb només un 12% de suport. Malgrat que hi ha qui vol veure símptomes d’esperança pel fet que la realitat ha estat lleugerament millor que els auguris de les enquestes, al meu parer passar de 52 escons (any 1999) a 20 en només 13 anys es pot qualificar de moltes maneres menys com a “resultat suportable”. És més difícil explicar  el destí dels vots que el PSC ha perdut que les causes de la desfeta, que al meu entendre són evidents: ens hem quedat sense territori propi. No crec que les teories federalistes ens aportin res significatiu, cal estar a prop de les persones i els seus problemes i massa sovint ho hem oblidat. Els socialistes tenim una dura tasca per endavant; veurem si els dirigents saben reaccionar en front del repte, més enllà de la seva permanència a la poltrona,  encara que tinc la sensació de que una vegada més aplaçarem qualsevol debat en profunditat, buscant tota mena d’excuses. Tot plegat em sap molt greu, sobretot per les persones fidels a les sigles passi el que passi, i tant de bo m’equivoqui!

 PP i ICV han millorat lleugerament els seus resultats anteriors, i Ciutadans han fet un avenç espectacular. L’aparició de les CUP, que venen a substituir la desfeta del Si, amb una mica menys de força. Aquest és un cas curiós: SI ha estat, des dels primer moment, el partit més compromès amb la independència i de més clar posicionament en el parlament. I vet aquí, en plena onada del independentisme, ha desaparegut del escenari parlamentari. Costa identificar-ne les causes però potser té a veure amb allò que qui dona el primer pas sol acabar fracassant (recordeu, amb totes les distàncies, a Kerenski).

 A Tiana

El primer que cal destacar és que Tiana va votar massivament el passat diumenge, amb una participació propera al 80%.  El poble sempre supera la mitja nacional però aquest cop ho ha fet amb més de 10 punts diferencials, el que manifesta l’alt grau de civisme i de compromís polític. Aquest fet no hauria de passar desapercebut.

 A Tiana CiU ha estat el partit clar guanyador de les eleccions, encara que amb un retrocés d’un 6% en relació a fa dos anys. De nou es repeteix que CiU només perd a Tiana quan el seu candidat és el Sr. Nolis, és a dir a les municipals. No sé què en pensaran els dirigents del carrer Còrsega ni quantes vegades més pensen aguantar els militants i simpatitzants del poble aquesta situació però per alguns ja ens va bé.

L’altre fet destacat és la desfeta sense pal·liatius del PSC, que hem tret els pitjors resultats de nostra història: hem retrocedit a la cinquena posició del rànquing de partits (els darrers d’aquells amb representació municipal) i per primer cop els nostre suport baixa del 10% del total de vots. Ben segur que les causes  no són estrictament locals (a Montgat ha passat alguna cosa molt semblant) però mai sabrem si una major implicació a la campanya hagués contribuït a millorar aquests resultats. El nostre sòl electoral ha passat a ser de poc més de 400 vots i desitjo que ben aviat tots siguem capaços d’identificar el que cal fer i fer-ho!

Tant ERC com PP i ICV han tret uns bons resultats al poble i han millorat posicions respecte a les eleccions anteriors. Dos fets que penso que són significatius: el increment de vots a Ciutadans i l’aparició en força de la CUP, encara que per sota dels resultats de SI de fa dos anys.

No soc tan ingenu com per pensar que aquests resultats siguin extrapolables a les municipals però si que cal tenir en compte alguns fets: la necessitat de recuperació d’un vot que ara per ara el PSC hem perdut, l’aparició de noves opcions polítiques (avui esperonades pels resultats) que poden alterar un panorama polític que fa molts anys que es manté, la influència de la qüestió nacional al moment de dipositar el vot, ensurts de difícil predicció, la situació política general de la que Tiana no es pot aïllar, etc.  En tot cas, cal obrir una reflexió serena sobre aquests i altres causes. Hi ha temps per endavant per governar amb intel·ligència el repte però cal la determinació personal i col·lectiva per fer-ho. I, sobretot, que les urgències del dia a dia no ens impedeixin avançar cap l’objectiu del horitzó del 2015.

 

Proper Post: Dimarts 4 de desembre de 2012

Tema: TIANA I EL PACTE D’ALCALDES I ALCALDESSES PER L’ENERGIA

 

SETMANA GASTRONÒMICA DE LA CUINA DEL BOLET

Vagi per endavant que no he tingut ni el temps, ni l’estomac ni tampoc la butxaca per recorre tots els restaurants (de Tiana i rodalies)  que han participat en la setmana gastronòmica de la cuina de tardor i del bolet. Dit això, només he fet un tastet de totes les seves possibilitats i he de manifestar que les que hem provat (amb la Mercè) ens han satisfet. L’estofat de bolets i la botifarra negre amb rossinyols de l’Avi Mingo (un clàssic de la seva carta, des del primer moment d’obrir el restaurant  l’any 1984) o la pasta de full amb bolets, figues i pernil o les mandonguilles amb castanyes i rovellons de Can Roca són exemples de cuina feta amb honradesa i a un preu just. També ha estat una idea molt bona el maridatge amb vins de la nostra denominació d’origen i les postres també pròpies (algunes força contundents). No estic en condicions de fer cap balanç global però aquesta mena d’iniciatives poden ajudar als nostres establiments de restauració  a sortir de l’atonia que ens ha dut aquesta estúpida crisi. Seria bo sovintejar aquesta iniciativa per cada una de les estacions de l’any. Per exemple, per què no una setmana de la cuina tradicional de Nadal: carn d’olla, canelons, pollastre farcit, etc... És fàcil d’organitzar ... De res!

Proper Post: Dilluns 26 de novembre de 2012

Tema: ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS D’AQUEST DIUMENGE

 

APUNTS D'UN TAFANER: PLE DE NOVEMBRE

El Ple del mes de novembre va viure un moment que el futur ens dirà si va ser “històric” o “anecdòtic”. Em refereixo a la moció conjunta (ERC+CiU+IC-GENT) sobre la independència de Catalunya. Va tenir una novetat, que va ser la lectura compartida. Cal reconèixer que el Sr. Nolis va llegir molt malament el seu trosset, amb molts entrebancs; segurament els nervis el van trair perquè els conversos al independentisme (després de tants anys de que CiU res havia fet en aquest sentit) fa que actuïn amb inseguretat. Tampoc s’acaba de comprendre  la nova fe abraçada pel Sr. Hernández, però como que no entenc res de IC-GENT, és probable que sigui  un acte d’obediència allò que ha decidit IC a nivell nacional. ERC congruent amb el que sempre ha defensat, des de l’any 1931, com també ho va ser l’abstenció del PSC i el vot en contra del PP.

La unanimitat  dels tres grups signants de la moció va durar ben poquet perquè en la major part de la resta de temes (com local passatge Moragues, crèdit de la paga de Nadal o ATLL) va ser un campi qui pugui!. Curiosa  l’esbotzada de IC-GENT contra les retallades del govern del seu company Sr. Nolis. És evident que el debat identitari propiciat del Sr, Mas pretén tapar les incapacitats d’un govern que es va presentar com el “dels millors”, amb la promesa de reduir l’atur a la meitat i en dos anys l’ha duplicat. En aquest doble eix de problemes reals (i urgents) i sobrevinguts (i de resolució complexa) és impossible que tots els signants de la moció es trobin a la mateixa renglera.

 No em puc estar de comentar una curiositat: la felicitació propiciada pel grup de CiU a l’empresa Parxet, que evidentment la mereix. Però resulta que un govern, presidit pel Sr. Muñoz (El Breu) i del que era primer tinent d’alcalde el mateix Sr. Nolis, va fer les condicions tan difícil que l’empresa (ara lloada) va haver d’anar-se a un altre municipi a fer una inversió de tres milions d’euros que tan bé haguessin anat a l’economia d’aquest poble (a l’Ajuntament i també a les famílies dels futurs treballadors). Mala consciència, Sr. Nolis?

Finalment, situació esperpèntica la del Sr. Graupera demanant ara, quasi 18 mesos després, el ROM. I mentrestant, com ha enfocat la seva activitat com a regidor? Improvisant? És com demanar les instruccions del mòbil després de mes d’un any d’haver-lo estrenat!. Aquest home ens té reservades moltes sorpreses!

 

 

Proper Post: Dimarts 20  de novembre de 2012

Tema: SETMANA GASTRONÒMICA DE LA CUINA DEL BOLET

COM POT AFECTAR LA SITUACIÓ POLÍTICA DEL PAÍS A LA DE TIANA?

 

Els grups polítics amb representació a l’Ajuntament de Tiana es poden classificar en tres categories:

 

1.      Els independentistes o partidaris de la creació d’un estat propi. Aquest grup staria format per ERC (que ho ha sigut sempre, des de la seva fundació a l’any 1932 i que no ho ha amagat mai), CiU (recent arribada a la creença, després de molts anys de governar sense fer res per avançar en aquest sentit i que s’ha pujat al carro de la manifestació del passat 11 de setembre) i IC-GENT (inqualificables i que estan sempre on creuen que poden treure algun rendiment electoral).

 

2.      Els federalistes del PSC, que a nivell nacional estan patint de valent amb la impressió d’haver quedat sense terreny propi i al bell mig de dues postures intransigents (la d’allà i la d’aquí).

 

3.      El PP,  conforme amb el model actual d’organització de l’estat i, que com a molt, estarien d’acord amb alguns retocs de no massa calat.

Curiosament, aquest repartiment de funcions a nivell nacional no coincideix amb la realitat política tianenca. PSC i ERC governen amb prou tranquil·litat donada la incapacitat de CiU i IC-GENT o per fer-se seu el PP o per atraure un dels dos grups del pacte de govern. Això ha de crear molta incomoditat als grups que durant quatre anys van manar a Tiana, fent i desfent a voluntat, sota la direcció del Sr. Muñoz, El Breu.

 

Aquesta situació no ha de produir cap mena d’estranyesa. El Pacte de Govern entre PSC i ERC determina les posicions de compromís dels dos partits en relació als temes locals i la llibertat de vot en altres qüestions, com poden ser les identitàries. D’altra banda, la raó principal de l’acord entre PSC i ERC rau en la necessitat de canviar radicalment el model i l’estil de manar que durant quatre anys (2007-2011) va imperar a Tiana, conduint al caos econòmic i a la desaparició de qualsevol complicitat entre govern i ciutadans. Aquest canvi només era possible si els dos partits responsables del desastre (IC-GENT i CiU) quedaven a l’oposició.

 

Això explica, al meu entendre el perquè les coses, ara per ara, funcionen a Tiana de manera pròpia. No obstant això, queda per veure què passarà després de les eleccions del 25 de novembre i durant el nou escenari que s’obra. Ho seguiré amb atenció i ho comentará en aquest bloc.

 

 

Proper Post: Dimarts 13 de novembre de 2012

Tema: APUNTS D’UN TAFANER AL PLE DE NOVEMBRE

 



SR. MUÑOZ: EL CONVIDO A FER UNA CERVESETA A CASA

Ho confesso: soc tafaner de mena!. I fa uns dies, visitant l’interessant bloc de la Gemma, vet ací que em trobo una vomitada escrita del Sr. Muñoz, que com alcalde va ser El Breu. I donat que la carn és feble, no puc estar-me de comentar-la sense cap ànim de polèmica.

 El Sr. Muñoz, en lloc de intentar justificar el seu atac al CCE Tiana i la desaparició del  post insultant  del seu mur, es limita a dir que ara un servidor de tots vostès “simulo que m’interessa el futbol de Tiana”. Home, si amb aquest limitat comentari vol dir que a mi el futbol no és l’esport que més m’agrada, és cert; ni el del Tiana ni el del Barça!. Però si vol insinuar que durant els meus anys com alcalde no he fet res pel CCE Tiana, és totalment fals. Vàrem donar tot el suport que la entitat es mereixia i només com a tall d’exemple: grades, nous vestidors, local social, renovació de l’enllumenat  i gespa artificial, millora de les subvencions. Els fets i no les paraules són la mesura d’un compromís.

 

Ara, el més divertit de tot es quan adopta el paper de policia i arriba a afirmar que un servidor de tots vostès “no he viscut mai a Tiana malgrat estar-hi censat”. Què bo!.  Ja que suposo que el Sr. Muñoz no es dedica a consultar il·legalment el cens, me’l imagino amb gavardina, darrera d’un plàtan del meu carrer, per veure si entro i surto de casa!.  És veritat que alguns dies he observat una ombra sospitosa, i trucades al intèrfon que quan les contesto no hi ha mai ningú, i també m’ha semblat que algú ha entrat al quartet de comptadors potser per comprovar el meu consum de gas i electricitat.  Quina feinada li estic donant a aquest pobre xicot per poder afirmar, públicament, que no visc a Tiana!

 

En el fons al Sr. Muñoz me’l aprecio pel que val i  ara que els dies es fan curts i freds, no m’agradaria que el pobre Sr. Muñoz passés fred i es mullés al carrer, anotant i fotografiant si entro i surto de casa.  Per això, molt sincerament el convido a fer una cerveseta a casa meva, amb olives i patatetes! I mentrestant podrà anar comprovant si les tovalloles estan humides, si la nevera està plena, si la casa està calenta per la calefacció, si les plantes estan regades, si hi ha llibres a mig llegir, si els llits estan posats, si el cistell de la roba bruta es fa servir, si el rentavaixelles està mig ple, podrá parlar també amb els veïns, ... En fi, entre cereveseta i cerveseta podrà comprovar  lliurament i anotar tot allò que cregui necessari, en la seva tasca policíaca (quasi de gestapo, diria jo), per arribar a la conclusió si visc o no a Tiana. Independentment que no tinc perquè donar-li explicacions de la meva vida privada, el voldria treure del seu error i un cop comprovi que l’ha cagada, rectifiqués públicament. Encara que el significat de la paraula rectificar estic segur que no el coneix...

Hi ha moments a la vida que tots fem una mica el ridícul, però mai en el grau que ho ha fet el Sr. Muñoz parlant de mi!. Espero que la seva ràbia rumiï millors arguments per desqualificar-me...

 

Proper Post: Dimarts 6 de novembre de 2012

 Tema:  COM POT AFECTAR LA SITUACIÓ POLÍTICA DEL PAÍS A LA DE TIANA?

RECTIFICACIÓ

A la meva entrada del passat dia 26 d’octubre i parlant de la nova taxa de residus aprovada inicialment pel Ple de Tiana, vaig afirmar que quan a l’any 2001, es va incloure la taxa dins del rebut del IBI, que “l’operació va ser aprovada per unanimitat del Ple i no va tenir ni una sola al·legació”.

 Ara l’amic Toffoli m’ha recordat i demostrat que CiU llavors va votar en contra (és a dir, l’any 2001 el Sr. Marinel.lo vota en contra d’unir taxa i IBI i ara el Sr. Nolis vota en contra de separar taxa i IBI; això és congruència, si senyor!) i que un ciutadà havia també presentat una al·legació.

 Demano disculpes pel meu error; sovint confiar en la memòria és perillós. I queda dit públicament

Proper Post: Dimecres 31 d’octubre de 2012

Tema: SR. MUÑOZ, EL CONVIDO A FER UNA CERVESETA A CASA MEVA

REFLEXIONS ARRAN D'UNA NOVA TAXA A TIANA

L’any 2001, un govern progressista presidit per un servidor de tots vostès, va eliminar el “rebut d’escombraries” i va augmentar l’IBI en la proporció equivalent, tot entenent que és un impost progressiu i per tant més just tot allò que s’hi relacioni. Aquesta operació va ser aprovada per unanimitat del Ple i no va tenir ni una sola al·legació. Ara, dotze anys després, el Ple del passat dimarts ha tornat a instaurar aquesta taxa a Tiana.

 

El govern que em va seguir (de IC-GENT i CiU) va posar en el seu programa la reintroducció de la taxa, suposo per esborrar-me també en aquest tema de la història tianenca, i la veritat que durant quatre anys no van tenir el coratge polític de complir aquestes promeses. I vet aquí que el nou govern de PSC i ERC és el que ha tornat a introduir la taxa, això si amb un al·lucinant vot en contra de CiU i una vergonyant abstenció de IC-GENT No em negareu que la vida dona tombs, sobretot la política!

 

Escoltant el ple vaig sentir afirmacions com a mínim curioses de part dels regidors. Uns quants exemples: “ficció d’incorporar la taxa a l’IBI a l’any 2001”, “no es pot barrejar IBI amb taxes”, “servei molt deficitari”, “taxa justa i modulada”, “obligació d’existència d’una taxa”, “taxa programada”...

 

Per això vull fer unes reflexions PERSONALS sobre una matèria que crec conèixer prou bé. I les faig un cop aprovades inicialment les noves ordenances per no interferir en el debat  polític.

 

Quatre números per començar:

 

1.      L’any 2001, al incorporar el cost de la taxa d’escombraries a l’IBI, es va fer un increment de 0,13 punts dins dels 0,78 del tipus i sobre un padró d’uns 190.000.000 de pessetes, significava una recaptació de 29.892.909 pessetes, que pràcticament cobria la totalitat del cost de la recollida. És a dir, l’eliminació de la taxa va néixer sense dèficit inicial, contràriament al que es va dir al Ple de dimarts passat.

 

2.      Mantenint les proporcions, els 0,13 punts sobre els 0,78 del tipus de l’any 2002 representen avui dia 0,08 punts sobre un tipus aprovat de 0,48 per l’any 2013.

 

3.      Donat que la recaptació per IBI prevista per l’any 2013 no serà inferior a 3.100.000 euros, els 0,08 punts que corresponen a la repercussió de  l’operació d’integració que es va fer l’any 2001, suposen uns 250.000 euros.

 

4.      Tenint en compte que la nova contracta que està a concurs és per un import màxim de 700.000 euros però que inclou també la neteja viària i que segons els darrers pressupostos, els costos es reparteixen aproximadament al 50%, el cost de la recollida (que és el que ha de cobrir la taxa) seria d’uns 350.000 euros, sense tenir en compte la baixa que pugui ver l’empresa adjudicatària; l’època que vivim és de gran baixes als concursos públics però està per veure.

 

Amb aquests números és evident que la necessitat econòmica de la nova taxa no es justifica  pel dèficit generat per les depeses de recollida de residus. La nova taxa ve a cobrir les obligacions derivades del Pla de viabilitat que obliga a uns ingressos addicionals d’uns 300.000 euros, com a conseqüència de la esperpèntica gestió econòmica del govern del sr. Muñoz (El Breu), gastant a tort i a dret en plena crisi.

 

Per obtenir aquests ingressos als que estem obligats es podria haver optat per reduir menys el tipus de l’IBI (fet que ens allunyaria del perillós topall del 0,40%) o bé creant una nova taxa o impost, que és pel que s’ha optat. Tant legítima és una opció com l’altre però en el fet de tornar a implantar la taxa d’escombraries li veig, al menys, aquests inconvenients:

 

1.      Canvi significatiu del subjecte passiu. Amb un cost introduït a l’IBI, qui paga és el propietari del bé immoble. En el cas de la taxa, qui paga és ‘arrendatari. No dic que estigui bé o malament; només dic que hi ha aquest canvi i per tant hi ha un desplaçament de costos de propietaris a usufructuaris...

 

2.      Gestió complexa: creuar el padró d’habitants (de gran mobilitat) i el padró de l’IBI no serà senzill. De fet, ja no ho era i molt abans de l’any 2001. Els beneficis fiscals no s’aplicaran d’ofici i requeriran d’una sol·licitud expressa, caldrà fer inspeccions del autocompostatge, caldrà obtenir les dades de l’ús de la deixalleria (se suposa que de l’any anterior encara que l’ordenança no ho diu), etc.

 

3.      Rendiment incert: amb el gran número de beneficis fiscals que conté l’ordenança (per ingressos familiars, per ser pensionista, per ser jove, per practicar el compostatge casolà, per l’ús de la deixalleria, etc) és impossible saber avui per avui quin seran els ingressos reals que s’obtindran per la nova taxa i si s’acompliran les necessitats financeres que es persegueixen amb aquesta nova taxa.

 

4.      Redueix la progressivitat social en relació a l’IBI. Un exemple: una parella que visqui a una mansió de mes de 240 m² pagarà menys que una família nombrosa de 6 persones a un pis de 60 m².  D’entrada sembla que els possibles econòmics d’una i altre siguin força diferents.

 

5.      Afegeix complicació a la tramitació política. L’aprovació de taxes i pressupost és sense dubte el principal escull per qualsevol govern i més si és de minoria. Cada any, a més de discutir l’IBI ara caldrà discutir una nova taxa. Donada la irresponsabilitat d’alguns grups municipal (com CiU que va votar en contra dimarts passat) no albira un procés agradable.

 

6.      El ciutadà es trobarà amb un nou pagament que feia més de 10 anys que havia oblidat. No semblen temps propicis per a noves fiscalitats...
 

7.      Necessitat d’explicar molt bé als ciutadans que s’ha fet. I no serà fàcil. En tot cas, dir que s’ha fet una reducció de l’IBI per a compensar aquesta nova taxa no és cert (o només ho és en petita part) i convindria abordar la campanya informativa amb transparència

 

L’opció per poder complir els compromisos financers de l’ajuntament de Tiana és clara: o incrementar més l’IBI o introduir una nova taxa. El Govern actual, amb tota legitimitat, ha optat per la darrera i la bondat del que es va fer dimarts passat no la sabrem fins a finals de 2013. El que passa és que la realitat és tossuda i de la mateixa manera que la “ficción” de 2001 ha funcionat prou bé i sense oposició, cal veure qui futur li espera a la nova realitat. I aquets comentaris PERSONALS no són matèria de "banyes"!

 

Proper Post: Dimarts 30 d’octubre de 2012

 

Tema: SR. MUÑOZ, EL CONVIDO A FER UNA CERVESETA A CASA MEVA!