L’any 2001, un
govern progressista presidit per un servidor de tots vostès, va eliminar el “rebut
d’escombraries” i va augmentar l’IBI en la proporció equivalent, tot entenent
que és un impost progressiu i per tant més just tot allò que s’hi relacioni.
Aquesta operació va ser aprovada per unanimitat del Ple i no va tenir ni una
sola al·legació. Ara, dotze anys després, el Ple del passat dimarts ha tornat a
instaurar aquesta taxa a Tiana.
El govern que em va
seguir (de IC-GENT i CiU) va posar en el seu programa la reintroducció de la
taxa, suposo per esborrar-me també en aquest tema de la història tianenca, i la
veritat que durant quatre anys no van tenir el coratge polític de complir
aquestes promeses. I vet aquí que el nou govern de PSC i ERC és el que ha
tornat a introduir la taxa, això si amb un al·lucinant vot en contra de CiU i
una vergonyant abstenció de IC-GENT No em negareu que la vida dona tombs,
sobretot la política!
Escoltant el ple
vaig sentir afirmacions com a mínim curioses de part dels regidors. Uns quants
exemples: “ficció d’incorporar la taxa a l’IBI a l’any 2001”, “no es pot
barrejar IBI amb taxes”, “servei molt deficitari”, “taxa justa i modulada”, “obligació
d’existència d’una taxa”, “taxa programada”...
Per això vull fer
unes reflexions PERSONALS sobre una matèria que crec conèixer prou bé. I les
faig un cop aprovades inicialment les noves ordenances per no interferir en el
debat polític.
Quatre números per
començar:
1.
L’any
2001, al incorporar el cost de la taxa d’escombraries a l’IBI, es va fer un
increment de 0,13 punts dins dels 0,78 del tipus i sobre un padró d’uns
190.000.000 de pessetes, significava una recaptació de 29.892.909 pessetes, que
pràcticament cobria la totalitat del cost de la recollida. És a dir, l’eliminació
de la taxa va néixer sense dèficit inicial, contràriament al que es va dir al
Ple de dimarts passat.
2.
Mantenint
les proporcions, els 0,13 punts sobre els 0,78 del tipus de l’any 2002 representen
avui dia 0,08 punts sobre un tipus aprovat de 0,48 per l’any 2013.
3.
Donat
que la recaptació per IBI prevista per l’any 2013 no serà inferior a 3.100.000
euros, els 0,08 punts que corresponen a la repercussió de l’operació d’integració que es va fer l’any
2001, suposen uns 250.000 euros.
4.
Tenint
en compte que la nova contracta que està a concurs és per un import màxim de
700.000 euros però que inclou també la neteja viària i que segons els darrers
pressupostos, els costos es reparteixen aproximadament al 50%, el cost de la
recollida (que és el que ha de cobrir la taxa) seria d’uns 350.000 euros, sense
tenir en compte la baixa que pugui ver l’empresa adjudicatària; l’època que
vivim és de gran baixes als concursos públics però està per veure.
Amb aquests números
és evident que la necessitat econòmica de la nova taxa no es justifica pel dèficit generat per les depeses de
recollida de residus. La nova taxa ve a cobrir les obligacions derivades del
Pla de viabilitat que obliga a uns ingressos addicionals d’uns 300.000 euros,
com a conseqüència de la esperpèntica gestió econòmica del govern del sr. Muñoz
(El Breu), gastant a tort i a dret en plena crisi.
1.
Canvi significatiu del subjecte
passiu. Amb un cost introduït a l’IBI, qui
paga és el propietari del bé immoble. En el cas de la taxa, qui paga és ‘arrendatari.
No dic que estigui bé o malament; només dic que hi ha aquest canvi i per tant
hi ha un desplaçament de costos de propietaris a usufructuaris...
2.
Gestió complexa: creuar el padró d’habitants (de gran mobilitat) i
el padró de l’IBI no serà senzill. De fet, ja no ho era i molt abans de l’any
2001. Els beneficis fiscals no s’aplicaran d’ofici i requeriran d’una sol·licitud
expressa, caldrà fer inspeccions del autocompostatge, caldrà obtenir les dades
de l’ús de la deixalleria (se suposa que de l’any anterior encara que l’ordenança
no ho diu), etc.
3.
Rendiment incert: amb el gran número de beneficis fiscals que conté
l’ordenança (per ingressos familiars, per ser pensionista, per ser jove, per
practicar el compostatge casolà, per l’ús de la deixalleria, etc) és impossible
saber avui per avui quin seran els ingressos reals que s’obtindran per la nova
taxa i si s’acompliran les necessitats financeres que es persegueixen amb
aquesta nova taxa.
4.
Redueix la progressivitat social
en relació a l’IBI. Un exemple: una parella
que visqui a una mansió de mes de 240 m2 pagarà menys que una família
nombrosa de 6 persones a un pis de 60 m2. D’entrada sembla que els possibles econòmics d’una
i altre siguin força diferents.
5.
Afegeix complicació a la
tramitació política. L’aprovació de taxes i
pressupost és sense dubte el principal escull per qualsevol govern i més si és
de minoria. Cada any, a més de discutir l’IBI ara caldrà discutir una nova
taxa. Donada la irresponsabilitat d’alguns grups municipal (com CiU que va
votar en contra dimarts passat) no albira un procés agradable.
6.
El ciutadà es trobarà amb un nou
pagament que feia més de 10 anys que havia
oblidat. No semblen temps propicis per a noves fiscalitats...
7.
Necessitat d’explicar molt bé als
ciutadans que s’ha fet. I no serà fàcil. En
tot cas, dir que s’ha fet una reducció de l’IBI per a compensar aquesta nova taxa
no és cert (o només ho és en petita part) i convindria abordar la campanya
informativa amb transparència
L’opció per poder complir els compromisos financers de l’ajuntament de
Tiana és clara: o incrementar més l’IBI o introduir una nova taxa. El Govern
actual, amb tota legitimitat, ha optat per la darrera i la bondat del que es va
fer dimarts passat no la sabrem fins a finals de 2013. El que passa és que la
realitat és tossuda i de la mateixa manera que la “ficción” de 2001 ha
funcionat prou bé i sense oposició, cal veure qui futur li espera a la nova
realitat. I aquets comentaris PERSONALS no són matèria de "banyes"!
Proper
Post:
Dimarts 30 d’octubre de 2012
Tema: SR. MUÑOZ, EL CONVIDO A FER
UNA CERVESETA A CASA MEVA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada