LA GÀBIA DELS OCELLS SEMBLA UNA OLLA DE GRILLS

La gàbia dels ocelles de Tiana està revolucionada. Ahir, el cap dels pardals va fer una cosa que els humans en diuen “roda de premsa” i va anunciar que ja era hora de fer sortir de la gàbia a la gavina riallera . Va donar molts motius i força consistents, que van des d’un butirreferèndum participatiu (per fer veure que tots els ocells del poble decidien que volien fer amb els pressupostos quan ja s’estava avançant feina a la sala gran d’espectacles) a la guerra del tomàquet ( molt més pobre que la tomatina de Bunyol).

Precisament el que ha desfermat tot l’embolic és una acusació contra una ciutadana per haver tirat un tomàquet quan és evident que no podia ser ella (a menys que tingués el do de la ubiqüitat i estès a la vegada a una banda i l’altra de l’escenari). Ara el jutge ha dit que no hi ha proves i més d’un “pájaru” ha quedat amb el cul a l’aire.

Clar que els pardals, per foragitar a la feina riallera, necessiten sí o sí que les orenetes migratòries hi estiguin d’acord; la garsa, amb el seu transfuguisme, evita que els pardals tinguin dues alternatives ja que la perica està sola i el seu vot no és suficient des de que la garsa ha canviat de bàndol. Vaja sidral tenen muntat els ocells i “pájarus” de Tiana; si no fos perquè només parlo d’ornitologia podria semblar  que estic explicant la història d’algun ajuntament....

Son dies agitats. Els mitjans de comunicació de proximitat van carregats de notícies. La gavina riallera ha desaparegut  de l’escenari (momentàniament suposo) en una mena de “mutis per la banda” i la resta de gavines i gavians van com perduts.

En fi, no puc explicar res més perquè no hi ha res més. Ara que els pardals han fet l’oferiment només cal esperar què diuen les orenetes i, sobretot, quins arguments donen pel que diguin. Sigui el que sigui, caldrà explicar-ho molt bé ja que malgrat les orenetes siguin uns bonics ocells migratoris, cal justificar-ho: per exemple, la Hirundo rustica (que com deia Bécquer, sempre torna) ve a casa nostra per a reproduir-se i passa els mesos de més fred al nord d’Àfrica. És a dir, és un ocell bellugadís.

Estaré amatent al que passi i us ho explicaré. Son molt interessants les històries dels ocells i “pájarus” de Tiana. Fins el punt que m’agrada més l’ornitologia que la política.

SRA. MARTORELL: UN TOMÀQUET POT COSTAR FINS A 4 ANYS DE PRESÓ?

 

A la meva entrada del blog d’avui, els “pájarus” s’han tret la careta i els protagonistes surten amb noms propis. Els fets que avui comento exigeixen poques metàfores.

Primer una mica d’història. Servidor de tots vostès vaig sortir elegit l’any 1991 per primera vegada regidor de Tiana. En arribar el mes de setembre, en la meva primera Festa Major com a càrrec públic, els “veterans” em van advertir que aquells anys era tradició llençar algun ou des del públic cap el balcó de les autoritats. De fet, crec recordar que l’any anterior havia rebut l’americana del Sr. Herrando.  Jo em vaig limitar a sortir al balcó (juntament amb l’Emili i en Xavi)  amb un paraigua, com a protecció, per si es repetia la tempesta d’ous.  No recordo que mai l’alcalde de llavors (el Sr. Escudé), ni la policia local  ni ningú presentés cap denúncia als jutjats per aquest fet, si voleu tan poc democràtic. Era l’època de la guerra del “pa mullat” i potser el pregó era l’entrenament per alguns.

 Les coses, amb només 30 anys, han canviat molt. Ahir va esclatar la notícia que el jutjat de Mataró havia arxivat una denúncia, per manca de proves,  contra la tianenca Mar Estatus, acusada d’haver llençat un tomàquet contra la Sra. Alcaldessa el dia del pregó d’enguany.  Els documents que s’han publicat demostren clarament que es va fer una denúncia per part de la Policia Local, amb posterior compareixença de la mateixa alcaldessa per a rematar l’acusació, més enllà de qualsevol tecnicisme jurídic. L’acusació d’atemptat a l’autoritat por comportar fins a quatre anys de presó.

Tothom que estava present el dia del pregó (i ara ja tot el poble) sabien que era impossible que la Mar fos l’autora de l’atemptat. Els vídeos demostren clarament que el tomàquet surt de la part dreta de l’escenari mentre que la Mar i els de la cassolada, estaven situats a la part esquerra. No crec que l’acusada (ara ja no) tingui el do de la ubiqüitat que només gaudeixen els cossos ressuscitats. Tothom ho sabia... menys l’alcaldessa i el seu govern, que van tirar endavant una denúncia sense cap mena de recorregut com s’ha demostrat.

L’alcaldessa i el seu govern han fet d’entrada el ridícul; la notícia va aparèixer ahir en molts mitjans de comunicació. Mai Tiana havia sortit tant a la premsa  i quasi sempre per a raons negatives. Però és només una qüestió de fer el ridícul?. No, hi ha molt més: una sobreactuació (el braç momificat) encaminada a criminalitzar un protesta i els seus organitzadors, tractant de buscar rèdit polític per si hi havia relació amb una part de l’oposició i també amb els aldarulls provocats dies després sobretot per gent de fora del poble. S’ha volgut per part de la Sra. Martorell passar de víctima a botxí, fent patir sense sentit a una ciutadana del poble i desencadenant un embolic judicial que hagués pogut acabar molt malament (perquè tots sabem com va això de la justícia). Ara acabat amb tot el govern amb el cul a l’aire (dit com a metàfora).

És només una qüestió de ridícul?. No. És molt més. És una manifestació d’autoritarisme sense sentit en un petit poble, és sobreactuar molt més enllà del que calia, és acusar sense proves, es fer gastar diners de tots en advocats molt cars per no acabar en res, és intentar limitar els drets civils (com son els de protesta cívica i la discrepància), és fer patir a ciutadans sense cap mena de necessitat, és judicialitzar fins a l’extrem la política tianenca (cosa que mai havia passat) i, sobretot, és demostrar dèficits democràtics incompatibles amb ser un primer càrrec públic d’un poble.

I tot això fet des d’una situació d’extrema debilitat comptable: només 4 regidors (més una trànsfuga) dels 13 que conformen el Ple Municipal, fan el que volen. La pregunta que es fa aquest tafaner de la vida política del poble ja no és si la Sra. Martorell va per mal camí (que hi va) si no la veritable qüestió és saber fins quan la resta de partits, que tenen la força per capgirar-ho, permetran la situació caòtica que viu l’Ajuntament de Tiana.

LA TROBADA DE "PAJARUS" I OCELLS DE NOVEMBRE

Dimarts passat, els ocells i “pajarus” de Tiana van celebrar la seva reunió reglamentària mensual. Aquest cop presencialment, a la gàbia magníficament decorada amb els murals d’un famós pintor. El tafaner que escriu hi va veure cara noves, tant per part dels ocells que son elegits com els que provenen de Cossos de l’Estat. Els hi dono la benvinguda a aquest humil blog ornitològic.

No faltava cap exemplar: les gavines i gavians amb la gran gavina riallera que ho presideix tot i que riu molt a l’hora de que segons qui ha de prémer el botó del micro; el parell d’orenetes, la garsa, un exemplar que encara no tinc ben identificat i que em va semblar una perica i finalment els cinc pardals, que mica a mica i amb paciència van fent la seva feina encara que sovint els hi aixequen la camisa.

Que de què van parlar?.  Una mica de tot: que d’ampliació de contractes, que si ja tenim nou jutge de Pau (del Síndic de Greuges en sabem alguna cosa?), d’impostos...en fi, assumptes més o menys de tràmit. Les votacions van ser diverses; això sí, el comportament de la garsa cada cop s’assembla més al de les gavines i gavians fins el punt que semblen una mateixa família  ja que sempre voten el mateix.  Ja ho deia un: l’ornitologia (com la política) fa estrambòtics companys de llit...

El punt estel·lar de l’ordre del dia el va provocar una moció de la nova perica en la que es demanava que la gavina riallera apartés de la garsa d’una mena de delegació que li ha fet, la primera en quaranta anys a un exemplar que no forma part de l’equip de govern. Primer van discutir si era urgent parlant-ne o no; el nou ocell secretari (Sagittarius serpentarius), quan encara no tocava, va intentar posar la por al cos dient que  a veure si el que s’anava a fer era legal o no ja que mancava no sé quin informe.  Però res, van tirar endavant i el grup de gavina, gavians i garsa van perdre per 8 a 5 el dos temes, tant la urgència com el fons de la qüestió. Ara la gavina riallera està obligada a retirar l’encàrrec que va fer a la garsa, que en mig de grans paraules va renunciar a no sabem ben bé què abans de votar.

En fi, que en lloc d’una gàbia d’ocells va semblar una gàbia de grills. Però aquest tafaner seguirà els esdeveniments a veure com acaba tot. El que si va quedar clar va ser la debilitat de la gavina i els gavians que ara manen, després que les orenetes mostrin una certa tendència a votar diferent de com han fet fins ara. Fins i tot el cap dels pardals va arribar a dir: “o dimissió o moció”. Jo crec que tot just s’albira una nova època en la història ornitològica de Tiana i que, com a mínim, la gavina riallera ha tastat l’amargor de la debilitat en la que viu instal·lada.

Al final de la sessió de novembre va intervenir el públic. Em va fer gràcia el que va dir un “pajaru” de difícil classificació, de que "no cal posar autodeterminació" a la nova banderola que volen penjar. El seu argument és que els catalans (serà ell) ja ens vàrem determinar fa quatre anys.  O sigui que amb aquell “butirreferendum” que no ha reconegut ningú, ni tan sols els observadors internacionals que la mateixa Generalitat va contractar, ja n’hi ha prou? Caram tu! Llavors per què diuen que “ho tornarem a fer”?.

Francament no entenc res... Però segueixo amb els meus estudis ornitològics. Res de política, malgrat que alguns "pajarus" semblin polítics