EL QUE NO PASSI A TIANA: OCELLS I PAJARUS CONTRA COLOMS

 

GUIA ORNITOLÒGICA (Per facilitar la lectura)
Alcaldessa GM ERC	Gavina riallera Gavines i gavians
GM JxTiana	Pardals
GM PSC	Orenetes
GM JxCat	Periquita
Trànsfuga	Garsa

La reunió mensual dels ocells i pajarus de Tiana, feta el passat dimarts (amb un secretariat com si anés de pic-nic), va ser força curiosa. En primer lloc , tots els ocells i pajarus sembla que anaven contra els coloms del barri de Can Gosch (o Gosh, es veu que el nom té vàries versions ortogràfiques). L’ornitologia té coses realment sorprenents:  aus contra aus. Caram, semblen polítics en el seu comportament cainita!.  La cosa es va animar i després van tirar contra les gavines, contra els gats i contra tota plaga animal que afecti al poble.  Però tranquils perquè tal com va dir el gavià encarregat de nou del tema, tot es confia a un encàrrec que es farà a una empresa especialitzada (i homologada) a començament de l’any vinent. Donat que no hi ha pressupost ni se l’espera, crec que coloms i gavines poden estar força tranquils a Tiana...

I de la resta de la trobada, uns apunts. Es veu que les gavines i gavians que per ara manen, son poc previsors. Segons ells es veu que no  es poden preparar unes bases per l’adjudicació de pisos de lloguer fins que estan acabats. Caram tu! Recordo d’altres èpoques  que això és feia amb temps de manera que “pis acabat, pis lliurat”. Ara ni tan sols han parlat de preus. En fi, estaré amatent  a veure quants mesos passen fins que el primer adjudicatari ocupi un dels pisos...

Els pardals van estar poc atents i van demostrar desconèixer quines son les regles del joc quan el tema matèria de tractament és de tipus urbanístic. Cal una majoria qualificada i no és qüestió de desempat. D’entrada han cardat  (pilleu?) a uns propietaris ben coneguts; res que no es pugui esmenar a un proper Ple...

La resta del Ple es va omplir de declaracions solemnes, de moviment de partides de diners, de modificacions de plans parcials, de multes astronòmiques per una infracció urbanística, etc.... Va quedar demostrat, un cop més, que la garsa trànsfuga (malgrat ser de la família dels Còrvids) vota sempre exactament el mateix que les gavines i gavians (que son de la família dels Gàvids). D’això se’n diu “zoologia cooperativa”...

I dos comentaris finals:

1. El primer, les orenetes sembla que van fortes, amb una oposició que volen ferma i decidida (no en va van fer quatre preguntes). Jo no sé qui aconsella a les orenetes (encara que ho sospito), però malgrat estar d’acord en el fons dels seu plantejament, els perd la forma. I la gavina i els gavians (que no són ximples) els hi desmunten  la paradeta amb allò de “escolti, si vostè era part de govern quan vàrem fer això o allò”. Clar, cal saber desmarcar-se perquè del contrari, pim pam, trompada va i trompada bé, i han d’amagar el cap sota l’ala... veurem com evoluciona tot
2. Em va agradar especialment la perica solitària, que va gosar preguntar en què ha acabat el sou (i la seguretat social) de la garsa trànsfuga, que no només hi va renunciar públicament el passat novembre sinó que es va aprovar una moció que obliga a a la gavina riallera a retirar-li aquestes prebendes. Crec que la perica va cometre un error de falta d’experiència: posats a preguntar, si hagués treballat una mica més i ho hagués entrat per escrit, hagués obligat el govern a respondre. Al fer-ho oralment, el govern de gavines i gavians té un mes de coll per a respondre. I, Senyor, poden passar tantes coses a l’Ajuntament de Tiana en un mes...que les preguntes poden acabar essent paper mullat.

Veritablement  l’ornitologia tianenca és apassionant i cada cop estic més content de no parlar de política en aquest blog i només dedicar-me a ocells i pajarus. Per cert, els ocells i pajarus de Tiana més que viure en una gàbia, semblen instal·lats a una muntanya russa d’ensurts continuats... I si no, esteu amatents!

LA GÀBIA DELS OCELLS SEMBLA UNA OLLA DE GRILLS

La gàbia dels ocelles de Tiana està revolucionada. Ahir, el cap dels pardals va fer una cosa que els humans en diuen “roda de premsa” i va anunciar que ja era hora de fer sortir de la gàbia a la gavina riallera . Va donar molts motius i força consistents, que van des d’un butirreferèndum participatiu (per fer veure que tots els ocells del poble decidien que volien fer amb els pressupostos quan ja s’estava avançant feina a la sala gran d’espectacles) a la guerra del tomàquet ( molt més pobre que la tomatina de Bunyol).

Precisament el que ha desfermat tot l’embolic és una acusació contra una ciutadana per haver tirat un tomàquet quan és evident que no podia ser ella (a menys que tingués el do de la ubiqüitat i estès a la vegada a una banda i l’altra de l’escenari). Ara el jutge ha dit que no hi ha proves i més d’un “pájaru” ha quedat amb el cul a l’aire.

Clar que els pardals, per foragitar a la feina riallera, necessiten sí o sí que les orenetes migratòries hi estiguin d’acord; la garsa, amb el seu transfuguisme, evita que els pardals tinguin dues alternatives ja que la perica està sola i el seu vot no és suficient des de que la garsa ha canviat de bàndol. Vaja sidral tenen muntat els ocells i “pájarus” de Tiana; si no fos perquè només parlo d’ornitologia podria semblar  que estic explicant la història d’algun ajuntament....

Son dies agitats. Els mitjans de comunicació de proximitat van carregats de notícies. La gavina riallera ha desaparegut  de l’escenari (momentàniament suposo) en una mena de “mutis per la banda” i la resta de gavines i gavians van com perduts.

En fi, no puc explicar res més perquè no hi ha res més. Ara que els pardals han fet l’oferiment només cal esperar què diuen les orenetes i, sobretot, quins arguments donen pel que diguin. Sigui el que sigui, caldrà explicar-ho molt bé ja que malgrat les orenetes siguin uns bonics ocells migratoris, cal justificar-ho: per exemple, la Hirundo rustica (que com deia Bécquer, sempre torna) ve a casa nostra per a reproduir-se i passa els mesos de més fred al nord d’Àfrica. És a dir, és un ocell bellugadís.

Estaré amatent al que passi i us ho explicaré. Son molt interessants les històries dels ocells i “pájarus” de Tiana. Fins el punt que m’agrada més l’ornitologia que la política.

SRA. MARTORELL: UN TOMÀQUET POT COSTAR FINS A 4 ANYS DE PRESÓ?

 

A la meva entrada del blog d’avui, els “pájarus” s’han tret la careta i els protagonistes surten amb noms propis. Els fets que avui comento exigeixen poques metàfores.

Primer una mica d’història. Servidor de tots vostès vaig sortir elegit l’any 1991 per primera vegada regidor de Tiana. En arribar el mes de setembre, en la meva primera Festa Major com a càrrec públic, els “veterans” em van advertir que aquells anys era tradició llençar algun ou des del públic cap el balcó de les autoritats. De fet, crec recordar que l’any anterior havia rebut l’americana del Sr. Herrando.  Jo em vaig limitar a sortir al balcó (juntament amb l’Emili i en Xavi)  amb un paraigua, com a protecció, per si es repetia la tempesta d’ous.  No recordo que mai l’alcalde de llavors (el Sr. Escudé), ni la policia local  ni ningú presentés cap denúncia als jutjats per aquest fet, si voleu tan poc democràtic. Era l’època de la guerra del “pa mullat” i potser el pregó era l’entrenament per alguns.

 Les coses, amb només 30 anys, han canviat molt. Ahir va esclatar la notícia que el jutjat de Mataró havia arxivat una denúncia, per manca de proves,  contra la tianenca Mar Estatus, acusada d’haver llençat un tomàquet contra la Sra. Alcaldessa el dia del pregó d’enguany.  Els documents que s’han publicat demostren clarament que es va fer una denúncia per part de la Policia Local, amb posterior compareixença de la mateixa alcaldessa per a rematar l’acusació, més enllà de qualsevol tecnicisme jurídic. L’acusació d’atemptat a l’autoritat por comportar fins a quatre anys de presó.

Tothom que estava present el dia del pregó (i ara ja tot el poble) sabien que era impossible que la Mar fos l’autora de l’atemptat. Els vídeos demostren clarament que el tomàquet surt de la part dreta de l’escenari mentre que la Mar i els de la cassolada, estaven situats a la part esquerra. No crec que l’acusada (ara ja no) tingui el do de la ubiqüitat que només gaudeixen els cossos ressuscitats. Tothom ho sabia... menys l’alcaldessa i el seu govern, que van tirar endavant una denúncia sense cap mena de recorregut com s’ha demostrat.

L’alcaldessa i el seu govern han fet d’entrada el ridícul; la notícia va aparèixer ahir en molts mitjans de comunicació. Mai Tiana havia sortit tant a la premsa  i quasi sempre per a raons negatives. Però és només una qüestió de fer el ridícul?. No, hi ha molt més: una sobreactuació (el braç momificat) encaminada a criminalitzar un protesta i els seus organitzadors, tractant de buscar rèdit polític per si hi havia relació amb una part de l’oposició i també amb els aldarulls provocats dies després sobretot per gent de fora del poble. S’ha volgut per part de la Sra. Martorell passar de víctima a botxí, fent patir sense sentit a una ciutadana del poble i desencadenant un embolic judicial que hagués pogut acabar molt malament (perquè tots sabem com va això de la justícia). Ara acabat amb tot el govern amb el cul a l’aire (dit com a metàfora).

És només una qüestió de ridícul?. No. És molt més. És una manifestació d’autoritarisme sense sentit en un petit poble, és sobreactuar molt més enllà del que calia, és acusar sense proves, es fer gastar diners de tots en advocats molt cars per no acabar en res, és intentar limitar els drets civils (com son els de protesta cívica i la discrepància), és fer patir a ciutadans sense cap mena de necessitat, és judicialitzar fins a l’extrem la política tianenca (cosa que mai havia passat) i, sobretot, és demostrar dèficits democràtics incompatibles amb ser un primer càrrec públic d’un poble.

I tot això fet des d’una situació d’extrema debilitat comptable: només 4 regidors (més una trànsfuga) dels 13 que conformen el Ple Municipal, fan el que volen. La pregunta que es fa aquest tafaner de la vida política del poble ja no és si la Sra. Martorell va per mal camí (que hi va) si no la veritable qüestió és saber fins quan la resta de partits, que tenen la força per capgirar-ho, permetran la situació caòtica que viu l’Ajuntament de Tiana.

LA TROBADA DE "PAJARUS" I OCELLS DE NOVEMBRE

Dimarts passat, els ocells i “pajarus” de Tiana van celebrar la seva reunió reglamentària mensual. Aquest cop presencialment, a la gàbia magníficament decorada amb els murals d’un famós pintor. El tafaner que escriu hi va veure cara noves, tant per part dels ocells que son elegits com els que provenen de Cossos de l’Estat. Els hi dono la benvinguda a aquest humil blog ornitològic.

No faltava cap exemplar: les gavines i gavians amb la gran gavina riallera que ho presideix tot i que riu molt a l’hora de que segons qui ha de prémer el botó del micro; el parell d’orenetes, la garsa, un exemplar que encara no tinc ben identificat i que em va semblar una perica i finalment els cinc pardals, que mica a mica i amb paciència van fent la seva feina encara que sovint els hi aixequen la camisa.

Que de què van parlar?.  Una mica de tot: que d’ampliació de contractes, que si ja tenim nou jutge de Pau (del Síndic de Greuges en sabem alguna cosa?), d’impostos...en fi, assumptes més o menys de tràmit. Les votacions van ser diverses; això sí, el comportament de la garsa cada cop s’assembla més al de les gavines i gavians fins el punt que semblen una mateixa família  ja que sempre voten el mateix.  Ja ho deia un: l’ornitologia (com la política) fa estrambòtics companys de llit...

El punt estel·lar de l’ordre del dia el va provocar una moció de la nova perica en la que es demanava que la gavina riallera apartés de la garsa d’una mena de delegació que li ha fet, la primera en quaranta anys a un exemplar que no forma part de l’equip de govern. Primer van discutir si era urgent parlant-ne o no; el nou ocell secretari (Sagittarius serpentarius), quan encara no tocava, va intentar posar la por al cos dient que  a veure si el que s’anava a fer era legal o no ja que mancava no sé quin informe.  Però res, van tirar endavant i el grup de gavina, gavians i garsa van perdre per 8 a 5 el dos temes, tant la urgència com el fons de la qüestió. Ara la gavina riallera està obligada a retirar l’encàrrec que va fer a la garsa, que en mig de grans paraules va renunciar a no sabem ben bé què abans de votar.

En fi, que en lloc d’una gàbia d’ocells va semblar una gàbia de grills. Però aquest tafaner seguirà els esdeveniments a veure com acaba tot. El que si va quedar clar va ser la debilitat de la gavina i els gavians que ara manen, després que les orenetes mostrin una certa tendència a votar diferent de com han fet fins ara. Fins i tot el cap dels pardals va arribar a dir: “o dimissió o moció”. Jo crec que tot just s’albira una nova època en la història ornitològica de Tiana i que, com a mínim, la gavina riallera ha tastat l’amargor de la debilitat en la que viu instal·lada.

Al final de la sessió de novembre va intervenir el públic. Em va fer gràcia el que va dir un “pajaru” de difícil classificació, de que "no cal posar autodeterminació" a la nova banderola que volen penjar. El seu argument és que els catalans (serà ell) ja ens vàrem determinar fa quatre anys.  O sigui que amb aquell “butirreferendum” que no ha reconegut ningú, ni tan sols els observadors internacionals que la mateixa Generalitat va contractar, ja n’hi ha prou? Caram tu! Llavors per què diuen que “ho tornarem a fer”?.

Francament no entenc res... Però segueixo amb els meus estudis ornitològics. Res de política, malgrat que alguns "pajarus" semblin polítics

UN PARTIT BEN PARTIT (PER LA MEITAT)

 

Crònica objectiva d’una assEmblea QUE MAI HAGUÉS VOLGUT ESCRIURE

Ahir, el socialisme tianenc  a l’aixopluc del PSC va viure un nou capítol (no el darrer)  de la seva perllongada crisi. Perquè quan una Agrupació està dirigida durant mesos per una gestora (des de la dimissió d’en Xavi Doñate com a primer secretari), cal parlar sense embuts de situació crítica o poc normal. I aquesta situació arrenca al mes de febrer de 2020, quan el Grup Municipal decideix entrar a formar part del govern de Tiana (amb un estrambòtic pacte amb ERC i JuntxCat) sense el suport de l’assemblea convocada, que es sent enganyada per rebre a darrera hora el coneixement d’un pacte que ja estava anunciat per ser presentat a l’opinió pública

Des de llavors els esdeveniments han estat una autèntica muntanya russa. És evident que la COVID ha condicionat tota la política municipal i també que la dedicació dels polítics d’arreu ha estat molt intensa per a lluitar contra un enemic inesperat, però el recent abandonament del GM del PSC del govern (deixant en solitari a ERC amb l’ajut d’una regidora trànsfuga) no té res a veure amb la pandèmia sino amb raons totalment alienes, només en part explicades.

A l’assemblea convocada anit es pretenia elegir a una nova Executiva de l’Agrupació. Es van presentar dues candidatures, una encapçalada per Albert Sales (Cap del GM del PSC i que ja havia estat Primer Secretari fins que va ser destituït i substituït per Xavier Doñate) i una segona encapçalada per servidor de tots vostès, que porto més de 30 anys militant al PSC i que he estat dotze anys alcalde de Tiana, per a simplificar el meu currículum al partit. De la meva llista formaven tant persones amb àmplia experiència (com Ester Pujol, també alcaldessa del poble) i  saba  nova (com Miquel Santiago). Si em permeteu, hagués estat un luxe per a qualsevol Agrupació una llista com aquesta, de gent fortament compromesa amb el partit des de fa tants anys i amb èxit demostrat a la política local...però al socialisme tianenc tot va com va.

Cada candidat va tenir uns minuts per explicar la seva proposta. Quan va ser el meu torn, únicament vaig retreure a l’altra candidatura la manca de paritat, cosa que sorprèn a l’any 2021 i quan hi ha qui s’omple la boca de feminisme. Em vaig centrar en els tres objectius fonamentals de la meva candidatura: 1) portar la pau al partit, 2) recuperar la militància que ens ha deixat i guanyar-ne de nova, que realment visquin al poble i 3) posar al partit amb les millors condicions per l’any 2023, amb un treball colze a colze amb el grup municipal. Vaig manifestar que seria un error arribar a votar i a la vegada convidar a l’Albert retirar la seva candidatura per assolir un consens. Que si votàvem, el guanyador ho seria per poc més de la meitat (tots ens coneixem a Tiana) i sortiria amb plom sota les ales. Per acabar, una cita d’Unamuno, en unes circumstancies molt més dures que les d’ahir a Tiana: “venceréis però no convenceréis”.

No se’m va escoltar i vàrem passar a la votació, feta sota una estricte formalitat mai viscuda a Tiana en circumstàncies semblants i que segurament ha molestat a militants amb llarga trajectòria. Tenint en compte només els vots presencials, el resultat va ser de 17 a 17, és a dir un empat insòlit. Llavors, davant de la sorpresa, es va obrir un curt període d’intercanvi d’opinions entre els dos candidats, amb presència de la gestora. Se’m va oferir un consens que passava per a renunciar a ser primer secretari i presidir (je,je) una executiva cremallera amb representants de les dues candidatures això sí amb el veto a determinats noms de la llista. Vaig entendre que això no és consens; això és un tripijoc que ja vàrem intentar amb en Xavier Doñate i va durar un mes.

Consens  és donar suport unànime a un dels  candidats i que aquest faci la llista amb la que cregui que pot treballar. Només amb un partit unit podem sortir d’aquesta.

I ara què?. Doncs que la Gestora segueix en funcions, que en un parell de mesos es convocarà una nova assemblea i mentrestant s’intentarà arribar a un acord. Una nova assemblea portarà al mateix lloc si de nou s’enfronten dues candidatures. Mentrestant, a Tiana es produiran esdeveniments polítics dels que ja es parla i que el socialisme els abordi en aquests circumstàncies de debilitat, és un roc a la faixa.

LA FAUNA DE TIANA: ELS PAJARUS MIGRATORIS

Com a biòleg sempre m’he interessat pels animals migratoris com el salmó, l’anguila, alguns lepidòpters, balenes  i molts ocells. Tenen un comportament molt interessant: avui estan aquí i demà estan allà. Podríem  dir que son una mica “cul d’en jaumet” , bellugadissos. No està clar per quina raó ho fan. Lògic, com animals que son no ho expliquen bé però els zoòlegs que han estudiat el fenomen apunten a diverses causes. En primer lloc està l’alimentació: els “pajarus” van a on poden menjar més i tenen més recursos a l’abast; en termes mercantils humans seria on es cobra més.  Però no és la única i  es parla també  de motivacions relacionades en buscar el lloc més calent per no passar fred i poder lluir millor el cos; fins i tot es parla de  motius d’aparellament, és a dir anar a buscar la parella de ball amb la que aparentment s’està millor, encara que a vegades les relacions siguin curtes.

Com veieu els “pajarus” migratoris son dignes de ser estudiats. El meu mestre, el professor Margalef, ho explicava en termes d’organització de l’ecosistema. És una visió molt interessant: les migracions sempre es fan d’ecosistemes poc organitzats a altres ben estructurats.  

Això pot explicar que hi hagi “pajarus” que s’integrin a una suposada organització i estructuració de govern, però  mida que aquest ecosistema es trenca i s’esmicola  (que si la Riera de Can no es com era, que si les obres al niu del casal, que si es foragita de mala manera a un company amb multa i tot, que si la residència dels exemplars grans, que si apareixen “pajarracus” trànsfugues a l’entorn com els cucuts, que si els pollets l’organitzen a la festa gran, etc) amb pèrdua diversitat i estructuració,  llavors és quan els “pajarus” migren a indrets dels que havien sortit  mesos enrere.  És a dir, després de molts mesos i moltes baralles (internes i externes), tornen a la casella de sortida, a estar on ja estàvem, a buscar l’aixopluc  dels companys que no s’han mogut de lloc i sembla que ben aviat s’estructuraran.

La zoologia dels “pajarus” migratoris encara té importants llacunes de coneixement. Es desconeix perquè van decidir emprendre un vol incert quan la majoria dels companys els hi van dir “quiets i parats”;  després, un cop migrats, van explicar poc i malament la seva vida en el nou lloc que van colonitzar , ben cofois; certament es van sotmetre finalment a l’opinió dels seus companys i sempre em quedarà el dubte personal de fins a quin punt  sense l’assemblea ornitològica  promoguda per vells exemplars de la colla , amb cicle acabat,  haguessin tornat a casa. I també fins a quin punt  estaven íntimament d’acord amb la decisió tenint en compte el número d’exemplars desconeguts fins llavors que van acudir a la reunió , situació que em fa plantejar moltes coses. No obstant, cal reconèixer que ha complert fil per randa el que es va decidir per tant son “pajarus” migratoris finalment obedients.

A Tiana les orenetes no son els únics “pajarus” migratoris...

TIANA BORROCA?

 

La Festa Major 2021 passarà a la història i no precisament per la festa: i em sap molt greu per l’amic Anicet i tots els del futbol que mereixien una millor celebració dels 100 primers anys del CEE Tiana. Hores d’ara tots els de Tiana coneixem el que va passar . Hem sortit a totes les televisions i ràdios i no precisament en positiu. A  més, hi ha una investigació en marxa per part de Mossos  per tant en aquesta entrada fugiré de qualsevol interpretació esperant els resultats del treball de la policia per a conèixer quins delictes es van cometre i qui varen ser els autors.

D’entrada he de dir que rebutjo i condemno qualsevol violència, tant si és verbal, com en contra de la llibertat d’expressió, física a través d’un tomàquet que impacta  en un braç, de destrossa de l’espai públic,  de fer córrer la policia avinguda Albéniz amunt a cops de pedres i per imposició de la massa, de la que ha ferit a uns agents encara que sigui lleument, la que impedeix dormir i descansar als veïns, la que embruta els carrers i places i la que converteix la ruptura de retrovisors en un acte més de la Festa Major encara que no surti al programa.

Penso que és massa fàcil dir que els autors de tots aquests actes son els mateixos i que tots tots venen  de fora de Tiana, a la que converteixen per unes nits en escenari de les seves bretolades, que van a més any rere any.  Seria agosarat opinar sobre si això és cert o no o si simplement és una sortida fàcil per a explicar segons què; en tot cas, espero que la investigació en marxa ho aclareixi i estaré amatent.

No obstant si que vull fer públiques les preguntes que em faig, des de la meva experiència com alcalde del municipi, i que us trasllado.

• Van ser encertades  i prou analitzades algunes mesures que es van adoptar com tancar places, suprimir matinades i mantenir El Casal tancat el matí del diumenge?
• S Si és certa per complerta la hipòtesis de que els autors dels aldarulls son tots de fora, per què no es va limitar l’arribada d’autobusos  i fer controls d’alcohol durant les hores prèvies com havia fet amb èxit l’alcaldessa Ester  Pujol?
• Té raó l’alcalde Emili Muñoz quan diu que provoca crispació quan es confon escridassar amb violència?
• Disposa la Policia Local de Tiana de suficients mitjans, personals i tècnics, per afrontar unes necessitats creixents, en part derivades de la greu situació pandèmica que hem viscut? Per què des de la destitució del Sr. Cabrejas, ja fa més de tres anys, el comandament de la Policia Local viu instal·lat en una provisionalitat permanent?. I tot el meu recolzament a la Policia Local i Mossos.    
• Cal destinar una unitat de la Policia Local a vigilar segons quin domicili de segons quina autoritat?. Això no va passar ni en la desgraciada època en que ETA assassinava regidors a tocar de Tiana...
• Per què tants anys després Tiana segueix sense Síndic/a de greuges, quan va ser un dels primer municipis a disposar d’aquesta figura en la persona del Sr. Armenteros? No podria aquesta figura exercir un paper de mediació eficaç davant de desencerts de l’administració , especialment en relació al jovent?

Crec que son preguntes assenyades que algú hauria de respondre. En tot cas, repeteixo perquè quedi clar que condemno qualsevol violència, tant si és verbal, com en contra de la llibertat d’expressió, física a través d’un tomàquet que impacta  en un braç, de destrossa de l’espai públic,  de fer córrer la policia avinguda Albéniz amunt a cops de pedres i per imposició de la massa, de la que ha ferit a uns agents encara que sigui lleugerament, la que impedeix dormir i descansar als veïns, la que embruta els carrers i places i la que converteix la ruptura de retrovisors en un acte més de la Festa Major encara que no surti al programa. I tot el meu recolzament a la Policia Local i Mossos.

I no he parlat de política!

LA FAUNA DE TIANA: OCELLS Y PAJARUS (LA GARSA)

 

La garsa  (Pica pica) és un ocell que viu a Tiana i que presenta la singularitat d’haver tingut molts partits...Perdó, m’he equivocat: volia dir molts noms comuns. En català es coneix com a garsa i però en castellà fins i tot s’anomena com marica i  pega. És un ocell que no té gaire bona fama, fins el punt que surt en algunes dites populars i no queda ben parat. Per exemple, “donar garsa per perdiu” en el sentit que te la foten, que  t’enganyen, fer passar una cosa per altra.

D’entrada pertany a la família dels còrvids (corbs i altres animalots semblants) el que no fa presagiar res de bo. Mesura uns 45 cm, amb la cua llarga i el bec i les potes negres. Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats. És molt gregari a l’hivern.

S'alimenta de tot el que pot, pica d’aquí i d’allà, mira de treure rendiment a la seva feina sigui com sigui. Menja insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues. Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous. Habita quasi a tot Europa, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord.

És curiosa la seva costum de menjar sigles de partits, cosa que repeteix amb freqüència: ara em menjo un erc, ara em menjo un jxcat, ara em menjaré... No obstant això, és un animalot  sociable fins el punt que per les tardes d’estiu, altres “pajarus” (tot tapant-se el bec amb la mà) li canten: “ens hauries d’ajudar”. I llavors la garsa, fidel al seus principis (és a dir, sense principis) ajuda al que cal.

Quan això passa, els cucuts (ocellots dels que va vaig parlar a la meva anterior entrada al blog) fan veure que no veuen res . No és d’estranyar donat que els cucuts sovint posen els seu ous als nius de la garsa; és a dir, es beneficien mútuament cucuts i garsa. Els cucuts necessiten a la garsa per tirar endavant els seus ous. Això si, els cucuts son més espavilats i no canten en públic allò de “ens hauries d’ajudar amb els ous” com hem vist que fan altres pajarus.

Vull fer un comentaria final. Estic molt agraït als dos “companys” que em varen dir (una tarda, al Casal de Tiana) que el meu blog, degut als meus comentaris polítics, perjudicava al partit. He vist la llum. Ara que ja no parlo de política si no que ho faig d’ornitologia, estic molt content ja que realment la vida d’alguns “pajarus” de Tiana és molt interessant. En successives entrades anirem parlant d’altres “pajarus”.  La propera la tinc reservada a la gavina (Larus ridibundus), l’ocellot més gran i més important de tots que habiten a Tiana.

LA FAUNA DE TIANA: OCELLS I PAJARUS (EL CUCUT COMÚ)

El cucut comú (Cuculus canorus) és un ocell que viu a Tiana on hi ha arribat des d’altres poblacions: és a dir, és una espècie migratòria. És una au de cos allargassat amb les plomes  de les parts superiors d'un color gris, i que sempre va molt ben pentinat; és una característica d’aquest ocell. Té una ampla distribució, gràcies a la seva capacitat d'adaptar-se al parasitisme de diversos hostes. Els cucuts viuen en zones tranquil·les perquè els sorolls de la ciutat no els molesti, raó per la qual han aparegut a Tiana.

Els cucuts viuen en parella i sovint sempre es veuen a dos cucuts junts amunt i avall. Son omnívors i mengen de tot: erugues, insectes, aràcnids, cucs, llavors i petits vertebrats, processos participatius, sous innecessaris, canvis d’usos, obres al niu de l’altre, pancartes, etc. És característic d'aquesta espècie el parasitisme de posta a què la femella sotmet els  nius d'altres espècies. És a dir, s’aprofiten de la feina d’altres ocells i d’altres grups d’ocells. Com ho fan? Vers el més de febrer, la femella cerca uns pares adoptius que siguin de la mateixa espècie que la va criar quan era petita i pon un ou en cadascun dels nius que visita, després de retirar-ne un de seu amb l'ajut del bec. És a dir, fan veure que son d’ells  (es mimetitzen perfectament) i que volen anar junts i com qui no vol la cosa, després ponen els ous a altres nius. El que sigui per atrapar un càrrec, vull dir un ou; fins i tot alguns ornitòlegs han descrits casos de cucuts que s’ajunten amb altres espècies parasitàries per aconseguir tirar endavant el seus ous, peti qui peti.

Una altre cosa sorprenent dels cucuts es que quan no es volen mullar en temes polèmics, fan veure que no hi son i se’n van a donat un vol. O enterren el cap a terra per no veure el que es cou en el seu ecosistema. Per això hi ha qui diu si els cucuts estan emparentats amb els estruços.

Els joves, després de 4-5 setmanes d'atencions constants i vers a final de legislatura (perdó, d’any), deixen el niu i marxen cap a l’oposició  (perdó, l’Àfrica), tropical a hivernar, i sense que els seus pares veritables els expliquin el camí que han d'emprendre. Els cucuts acabats d’arribar son donats a dir que els que ja hi porten temps han acabat el seu cicle: per això solen anar per lliure. No obstant això no dubten reciclar a algun dels vells si creuen que els poden fer servir.

Per tant, els cucuts son uns ocelles ben curiosos dels que com a biòleg no especialista, només he pogut fer una breu descripció. De totes maneres, donat que viuen a Tiana us convido a contemplar de prop la vida dels cucuts. Es força sorprenent. Us farieu creus del que son capaços de fer. Fins al punt que hi ha un dita castellana que diu: ¡menudo par de cucos!”

OCELLS I “PAJARUS” DE TIANA

 Just avui, 16 de juny, fa exactament  14 anys que em van fer deixar l’alcaldia de Tiana. Malgrat haver guanyat les eleccions i haver aconseguit la llista del PSC que encapçalava més regidors que tots els alcaldes/alcaldesses que m’han seguit, un pacte absolutament democràtic entre GENT i CiU (sí, fa tants anys que encara existia CiU!) va fer que Emili Muñoz fos el nou alcalde i a mi em van situar durant quatre anys més a l’oposició.  

El més fàcil personalment, després de dotze anys d’alcalde, hagués estat  anar-se’n a casa però el meu compromís amb els meus votants i el meu partit em va fer seguir. Havia arribar a la política local l’any 1991 i sempre vaig tenir clar que era una situació transitòria  i molts menys transcendent del que alguns pensen. En tot aquests anys mai vaig percebre un sou de l’Ajuntament i un cop acabada la meva etapa com alcalde, vaig seguir amb la meva activitat professional, que mai havia deixat. No dic que s’hagi de fer així; simplement recordo que jo ho vaig fer així.

Van ser anys de transformació a Tiana a molts àmbits (habitatge de protecció, parcs, biblioteca, residència i casal de persones grans, observatori, piscina coberta, ràdio, pavelló poliesportiu, transport, el primer poble que va implantar el porta a porta a tot Espanya, etc) com queda recollit a un llibret fet per en Toffoli. És evident que no només va ser una tasca personal: l’alcalde estava al comandament del vaixell però un grup de regidors (alguns lamentablement traspassats), tècnics i personal  van fer possible una nova Tiana a cavall de los mil·lennis.

La política municipal al poble sempre m’ha interessat. Com a conseqüència, a l’any 2011 vaig inaugurar un senzill blog (anomenat 20anyxTiana) en el que he fet, incansablement i al llarg de és de 10 anys, de tafaner de la vida política a Tiana. Sempre amb una visió personal i crítica però penso que objectiva encara que punyent. He fet un total de 324 entrades, amb èxit desigual però si el valor d’una acció es demostra per la seva perseverança, s’ha de reconèixer que és l’únic blog del molts que s’han fet i desfet a Tiana, que ha aguantat el pas del temps. Fins ara he rebut molts milers de visites, xifra que ara per ara per la guardo per a mi.

Doncs bé, el socialisme no viu bons moments a Tiana, com es fàcil de veure només que s’hi posi una mica d’interès. El passat dimarts, dos “companys” en varen dir, ben convençuts, que tots els problemes del PSC a Tiana els provoca el meu blog. Ho varen dir amb èmfasi, malgrat que no tenen ni idea quants seguidors tinc d’un univers d’uns 6000 votants del poble. Sense aquesta dada, només la inspiració divina (o de la Verge de l’Alegria, pel cas) pot fer dir el que van dir aquests dos “companys”, basat en allò de tan valor estadístic de que “tothom em diu” (sovint, “tothom” son mitja dotzena de coneguts).

I malgrat que la ignorància és agosarada, jo vaig reflexionar molt. I si a les properes eleccions municipals de nou el PSC s’estavella (que s’estavellarà si no canviem el rumb), en tindré tota la culpa servidor per fer aquest blog?. Manda güevos...que diria algú. Però prefereixo no corre el risc... Dedueixo que sense el meu blog, l’èxit del PSC a les properes municipals serà espectacular, oi “companys”? .  Mort el gos, morta la ràbia...vaig concloure.

Per ajudar al grup municipal, per seguir “l’amable” consell dels “companys” de dimarts, perquè el PSC assoleixi un gran resultat electoral, per a contribuir a superar l’emergència climàtica i per no criticar més a qui tan bé ho fa tot...aquest blog deixarà (momentàniament) a parlar de política municipal a Tiana!

A partir d’avui mateix, aquest blog en lloc de fer de tafaner a la vida política, es dedicarà als “ocells i pajarus” de Tiana. Serà un blog de zoologia nostrada...fins a les 00 hores i 01 minut del dia 29 de maig de 2023. Nit electoral. Llavors, aquest blog tornarà a parlar de la política a Tiana, amb la tranquil·litat de consciència d’haver contribuït, amb el seu silenci, a la gran victòria a les properes municipals. O com a mínim, ningú podrà dir que res haurà estat culpa meva.

Gràcies “companys” del dimarts 8 de juny (dels que no poso cap fotografia per a respectar la seva privacitat), per haver-me obert els ulls! Estava encegat...gràcies, gràcies, gràcies.

EL GOVERN DE TIANA: JOC DE TRILERS O LA CABINA DELS GERMANS MARX?

 Estic segur que coneixeu de que va el joc de trilers (nomenat també de la closca). Es juga amb tres gobelets i una boleta. L'objectiu del joc és que la víctima o jugador endevini sota quin gobelet es troba la boleta, que són manejades pel estafador, també conegut com a «triler». Mai s’encerta , més per estafa que per habilitat de qui remena els cubilets. Doncs bé, ahir el ple de l’Ajuntament de Tiana del mes de juny va ser més aviat un joc de trilers. Us explico el perquè...si teniu ganes i paciència per a llegir-me.

Al ple hi ha dos grups municipals al Govern (ERC i PSC) i altres dos grups a l’oposició (JuntsxCat i JuntsxTiana). Donat que el govern té 6 vots i l’oposició en té 7, les matemàtiques (que son molt tossudes) demostren inequívocament que si el Govern vol aprovar alguna cosa ha de ser amb el suport d’algú de l’oposició. Aquesta situació fa un parell mesos que dura, des de que JuntsXCat) va ser foragitat del govern per culpa de les obres del cinema a la Sala Albèniz. I cada cop s’escalfa més i crec que a llarg termini és insostenible.

El joc de trilers als plens consisteix a veure on està la majoria (la boleta) després de remenar els cubilets amunt i avall. Al Ple d’ahir vam viure grans moments que no fan més que anunciar un futur incert. Ver aquí el que va passar:

• El Govern, que se suposa que hauria al menys esta d’acord entre ells, van votar de manera diferent a diverses qüestions: tema “permís per menstruació” (ERC a favor i PSC s’absté) i “tema Agència Tributària Catalana” (ERC a favor i PSC en contra).
• Curiosament a més, els partits de Govern presenten al Ple propostes per separat (ERC la del “permís per menstruació” i PSC, la del “programa VIOPET”). No seria lògic que els grups que formen part del govern anessin a una a les propostes del Ple?
• ERC, per aprovar segons què necessita els vots o l’abstenció d’algun grup de l’oposició quan el PSC es posa de perfil ( va passar en el “permís per menstruació”, “tema Agència Tributària Catalana” i també en el tema “comissió investigació cas Sala Albéniz”, que no es va aprovar per l’estrambòtica  abstenció de JuntsxCat, que son els principals interessats en aclarir la situació. Caram, quines coses!
• Finalment, el Govern (ERC i PSC) va perdre per primer cop una moció ja que en el cas de la “masia de Can Riera”, els vots de l’oposició  (que sumen majoria) els hi van fer un “trágala” d’aquells que fan mal. Ara ens trobem en la curiosa situació que hi ha un acord de Ple (que obliga a tothom) per fer unes determinades actuacions a la masia de Can Riera, dins d’un termini determinat, que el Govern no està disposat a fer. Què passarà? No ho sé però una situació així mai s’havia donat a Tiana des de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Aquest tafaner estarà atents i us ho explicarà.

Així està la situació. La gran debilitat del govern actual és evident, no sols perquè perd mocions sinó sobretot perquè ha de buscar estranyes aliances amb grups de l’oposició quan resulta que els dos socis de govern (ERC i PSC) no estan d’acord en algun tema i l’alcaldessa ho vol aprovar. Un autèntic joc de trilers. La gran pregunta és fins on pot arribar aquesta situació. Ara per ara, el govern disposa del vot responsable del Sr. Hernández (com va passar ahir en el tema de la comissió d’investigació) però cal veure fins quan ja que no paren de castigar-lo i de dir-li mentider. El Sr, Hernández demostra una gran capacitat d’encaix dels cops (com Cassius Clay  en el seu mític combat amb Liston a l’any 1964, on va aguantar tota mena de cops fins que va noquejar al rival al darrer assalt) o potser el seu posicionament forma part d’una estratègia que més aviat que tard s’acabarà coneixent.  Esperarem. Però això no va bé, gens bé, pel govern actual i no crec que d’aquesta manera es pugui resistit els dos anys que queden de legislatura.

Crec que el ple d’ahir es pot resumir en aquestes dues frases: joc de trilers o cabina dels germans Marx (el que heu vist la pel·lícula m’entendreu).

I un darrer comentari: el Sr. Darbra té la gràcia al cul (per dir-ho suau) quan va fer el comentari que va fer, a micròfon obert i en plena sessió, en relació a la pròstata. Sr. Darbra, simpatiquíssim (i amb les risses de fons de la Sra. alcaldessa), els que per desgràcia han (hem) patit un tumor de pròstata, la seva brometa ens va permetre comprovar quins valors morals l’adornen. Espero, en nom de tots, una pública disculpa. I fins i tot que sigui exigida per algun grup que em representa, que curiosament sol callar en aquests cassos.

GUERRA DE COMUNICATS

Com a conseqüència del que va dir el Sr. Hernández al ple de maig de l’ajuntament de Tiana, s’ha desfermat una guerra de comunicats (dels G.M. de PSC, ERC i JxCat) que aquest tafaner de la vida política del poble recull en aquesta entrada com aportació a la històrica de Tiana. També comparo breument el seu abast per a tractar d’esbrinar qui menteix. Comencem

Exposició de fets

Paraules Sr. Hernández al Ple:

A la reunió del dia 4 de desembre, després de la Junta de Govern i en presència de la Sra. Alcaldessa, dels tinents d’alcalde Albert Sales, Marta Guàrdia, Gemma Rosés i Antonio Sánchez, 10 dies abans de la instal·lació dels cables, en aquella reunió vaig exposar personalment la necessitat de posar els cables abans dels conductes de l’aire. Tothom ho va entendre i se’m va donar l’autorització de paraula amb la condició que no quedessin cables penjant.

Paraules clau: reunió fora Junta de Govern, exposa necessitat posar cables, tothom ho entén, autorització de paraula

Comunicat G.M. PSC

És absolutament FALS que els membres del grup municipal socialista li donessin un consentiment tàcit per la instal·lació d’uns cables de so. Mai va elevar aquest regidor estant nosaltres presents, ni en Junta ni en reunions de govern, cap projecte preceptiu que hagués estat sotmès a consideració, per tant, és impossible que poguéssim valorar-ho i donar el nostre consentiment.

Paraules clau: Junta o reunions de Govern, projecte preceptiu per ser considerat. Impossible valorar-ho, impossible donar consentiment

Comunicat G.M. ERC

La instal·lació de cables es va fer sense consentiment ni control de la corporació municipal

No consta a l’Ajuntament cap autorització  municipal per efectuar aquestes obres , no hi ha cap tràmit administratiu corresponent  ni cap autorització donada

Paraules clau: consentiment, control, autorització, tràmit administratiu

Comunicat JxCat

Sr. Hernández és acusat de mentider i ratifica que tot el que va dir al ple és cert

Peticions

• ·   PSC demana que el Sr. Hernández retiri la seva intervenció al respecte de  l’acta del ple del 4 de maig de 2021.
• ·     ERC demana que el Sr. Hernández es retracti
• ·     El Sr. Hernández es ratifica en tot el que va dir

Contradiccions

És a dir, davant d’un únic fet hi ha qui parla que el marc és la Junta de Govern i qui parla d’una reunió; hi ha qui parla de Projecte i qui parla de comentari; hi ha qui parla d’autorització de paraula i qui d’autorització i de tràmit administratiu. La pregunta clau és si l’Equip de Govern era coneixedor o no  de la instal·lació dels cables més d’un mes i mig abans del que consta en la versió oficial dels fets del dia 21 de gener, més enllà del joc de paraules que es fan servir als comunicats.

Conclusions

És evident que algú menteix. I  davant aquest veritable atzucac, m’és impossible fer cap raonament lògic per saber la veritat. Faig dues preguntes:

• Primera pregunta: qui menteix?
• Segona pregunta: què passarà si el Sr. Hernández es ratifica, no retira el que va dir (què es el que demana el G.M. del PSC) o no es retracta (que és el que demana el G.M. d’ERC)

Crec que caldria (per honestedat, per transparència a la gestió municipal i sobretot per a respecte a tots els ciutadans i ciutadanes de Tiana) que es donés resposta objectiva i contrastable a aquestes dues preguntes. I hauria de ser aviat perquè mentrestant es podreix la situació. 

I mentrestant, JUNTS xTiana assisteix atònit, corprès, esbalaït, garratibat, sorprès i estupefacte a aquesta guerra entre antics socis del govern i pensa, amb bon criteri, que li estan fent la feina

 

MENTEIX LA SRA. ALCALDESSA DE TIANA? MENTEIX TOT EL GOVERN DE TIANA? MENTEIX EL SR. HERNÁNDEZ?

El lògic seria que la crònica d’avui d’aquest tafaner de la vida pública de Tiana, dedicada al ple municipal del mes de maig, on van ésser aprovats inicialment els pressupostos per l’any 2021 (una mica a misses dites), parlés precisament de diners, d’impostos i taxes, de despeses i d’inversions. Doncs no; ahir es va produir un fet molt greu al meu entendre, que ha trastocat tota la meva tasca.

Primer us posaré en antecedents. Fa mesos que hi ha molta maror dins del govern de Tiana per culpa d’unes obres realitzades a la Sala Albèniz per poder fer-hi cinema en condicions. Primer va ser l’alteració del procés de participació ciutadana per a decidir determinades inversions. Després es va descobrir que el regidor Sr. Hernández (de JxCat), que havia estat enredant en les votacions, havia iniciat també unes obres sense autorització a la Sala Albèniz per anar avançant feina.

 La cosa va ser prou greu com per provocar la sortida de JxCat del Govern de Tiana, amb la retirada de totes les competències,  l’inici d’un expedient sancionador contra el Sr. Mateu (amb advocats pel mig), l’aparició d’una donació fantasmagòrica d’una empresa, la retirada del projecte del procés participatiu  i finalment la retirada física dels cables (amb un cost de més de 3.000 euros per l’Ajuntament de Tiana).

Tot això perquè la Sra. Alcaldessa i tot el seu equip ha dit (per activa i per passiva) que el Sr. Mateu havia organitzat tot aquest sidral sense coneixement del Govern de Tiana.

Doncs bé, ahir el Sr. Mateu, en la formalitat d’un Ple públic, davant de la secretària que aixeca acta,  va deixar anar aquestes paraules: “A la reunió del dia 4 de desembre, després de la Junta de Govern i en presència de la Sra. Alcaldessa, dels tinents d’alcalde Albert Sales, Marta Guàrdia, Gemma Rosés i Antonio Sánchez, 10 dies abans de la instal·lació dels cables, en aquella reunió vaig exposar personalment la necessitat de posar els cables abans dels conductes de l’aire. Tothom ho va entendre i se’m va donar l’autorització de paraula amb la condició que no quedessin cables penjant.... Per tant, tot l’Equip de Govern era coneixedor de la instal·lació dels cables més d’un mes i mig abans del que consta en la versió oficial dels fets del dia 21 de gener i amb anterioritat a la seva instal·lació”

Resum: la Sra. Alcaldessa retira les competències al Sr. Hernández dient que havia fet unes obres sense autorització i el Sr. Hernández diu que un mes i mig abans de fer-les, tot l’Equip de Govern ho sabia i que se’l va autoritzar de paraula.

La mentida es una cosa imperdonable a un polític, i tots els regidors de Tiana son polítics. Si el Sr. Hernández diu que la Sra. Alcaldessa (i tot el govern ho sabia) i la Sra. Alcaldessa diu que no ho sabia, és evident que algú menteix. Qui? El Sr. Hernández? La Sra. Alcaldessa?.

De moment només tenim dues versions contradictòries d’un mateix fet. Però és molt greu i cal esbrinar qui ha mentit en tot plegat. Si ha mentit la Sra. Alcaldessa (i tot el seu govern) vol dir que han fet servir al Sr. Hernández com a cap de turc per a tapar les seves pròpies vergonyes. Això és intolerable. S’ha d’investigar ja: no n’hi ha prou en fer un expedient contra el Sr. Hernández. Hem de saber si ha mentit tot el Govern de Tiana, cosa que seria absolutament incompatible en seguir governant. Per dignitat haurien de dimitir tots. No volem mentiders al capdavant de la política de Tiana. Mentir és el pitjor que pot fer un polític, sobretot si amb la mentida s’han carregat els maulets sobre el Sr. Hernández.

Jo que n’opino personalment?. No ho sé però exigeixo que els polítics del meu poble siguin honrats i tinguin el valor de dir la veritat. Només afegir que el Sr. Hernández i un servidor som del mateix poble (de Montcada i Reixac) i havíem estat companys de colla quan érem joves. No recordo que la mentida fos un tret d’en Mateu. A la Sra. Alcaldessa no la conec de res i mai he parlat amb ella. És l’únic que puc dir per ara...

 

ERC I JxCAT NO VOLEN QUE ES MILLORI LA SANITAT PÚBLICA A TIANA

 

Pel que sembla alguns partits polítics estan per altres coses tant però tant importants que no tenen temps per a procurar que la vida dels ciutadans millori. Per què dic això? Us explicarà “un cas com un cabàs” que deia la meva àvia Coloma.

Vet aquí que el Grup Comarcal del PSC va presentar el dia 16 d’abril, al Consell Comarcal del Maresme,  una  Proposta d’Acord Institucional per instar el Govern a un nou gran Pacte de la Sanitat Pública catalana on es recordava que a aquest àmbit, on Catalunya té gairebé totes les competències transferides, va patir les pitjors retallades amb una correcció a la baixa de la despesa sanitària que va passar de més de 12.000 milions d'euros el 2009 a poc més de 8.000 milions d’euros quatre anys més tard.

Aquestes retallades van ser aprovades pel Parlament amb els vots de CiU i ERC  És evident que van debilitar el sistema públic de salut com ha quedat clarament de manifest a la situació de pandèmia que vivim des de març de 2020.

A l’any 2020, amb un ingrés extra de 1.922 milions d'euros provinents del Fons COVID lliurats pel Gobierno de España, el pressupost global executat de salut a Catalunya va arribar als 13.097 milions d'euros, però si no tenim en compte aquesta aportació extraordinària el pressupost executat de l'àrea el 2020 hauria arribat a 11.175 milions d'euros, encara un 14% menys que el 2009.

En aquest context (de retallades històriques i de fons extraordinaris) el PSC reclamava diferents millores als municipis del Maresme. En concret per  a Tiana es deia: Tiana, que encara tenen un consultori local amb consideració de rural i segueix mantenint els mateixos serveis, recursos i especialitats que fa 20 anys.

El grup del PSC, conjuntament amb EN COMÚ GUANYEM demanava a la part resolutiva de la moció (entre d’altres coses) augmentar i adequar els de recursos humans, les inversions d’instal·lacions i equipaments i alhora promoure l’estabilitat laboral i contractació digna als treballadors sanitaris.

Doncs bé, tant ERC com JxCat al Ple del Consell Comarcal van votar en contra d’aquesta moció. És a dir, van votar en contra també de que a Tiana es millori l sanitat. Algú sap si ERC de Tiana ha protestat i s’ha desmarcat? Algú sap si JxCat de Tiana ha protestat i s’ha desmarcat? Alguna persona ha escoltat dir a la Sra. Alcaldessa de que mourà cels i terra per aconseguir el que es demanava a la moció? És que a ERC i JxCat de Tiana no els importa la sanitat del poble? Han fet o faran alguna cosa?

Aquí queda dit per consultes futures a l’hemeroteca