EL MÉS INTERESSANT DEL PLE DE MARÇ VA SUCCEIR A L’ACABAR EL PLE

El ple de l’Ajuntament de Tiana del mes de març tenia dues novetats: era el primer Ple amb el Grup Municipal del PSC formant part del govern i a més es va retransmetre per streaming per primera vegada. La cosa prometia morbo i aquest tafaner el va seguir per poder redactar aquesta crònica.

D’entrada, penso que el més interessant va succeir un cop acabat el Ple i us ho explicaré. Els assumptes del Ple van anar del nou cartipàs, de l’assignació de retribucions al nou Equip de Govern (amb dos regidors més amb sou però es diu sense augmentar la despesa cosa que a l’oposició no li surten els números), declaracions relacionades (com era d’esperar) amb el dia de la dona i la declaració de Tiana com a municipi feminista i poc més. Per cert, l’alcaldessa va afirmar que ningú s’ha cuidat fins ara de que l’Ajuntament de Tiana tingués Pla d’Igualtat i que no hi havia ni un euro per desenvolupar polítiques en aquest àmbit. Pot ser cert això?

Una reflexió personal sobre el tema de retribucions a l’Ajuntament de Tiana. Hi va haver un model, que un servidor de tots vostès va implantar quan va fer d’alcalde, que consistia en que cap regidor de l’ajuntament cobrava un sou, model que va durar quasi 24 anys (excepte en un període curt del mandat del Sr. Muñoz). Jo no estic en contra del model actual. Simplement si els partits tenien intenció de canviar d’una manera tan radical el model de retribucions, hagués estat transparent exposar-ho en el seus programes electorals i durant la campanya. Cap dels que ara formen govern va dir res. O sigui que no estic en contra del nou model (ja ho deia Sant Pau, “qui serveix a l’altar, que cobri de l’altar”, primera carta als Corintis) sinó de com s’ha implantat i la manca de transparència davant dels votants.

Però el més interessant va passar un cop acabat el Ple. Ens vàrem assabentar que el Sr. Mateu Hernández (autèntic mecenes del independentisme) és qui paga les pancartes demanant la llibertat dels polítics presos. Que no es va aconseguir abans de les eleccions signar un document entre tots els grups independentistes per garantir el govern del partit més votat i a més no pactar mai amb els del 155. Que el tercer de la llista de la CUP (amb pocs coneixements sobre majories) votarà la propera vegada al PSC, o al menys així ho va dir en públic. Que ERC i JxCat van intentar pactar amb JUNTS i que aquests no els hi van fer cas; caram!. Que el PSC mai va negociar amb JUNTS  sinó que només van tenir converses; que si hi havia documents era com quan vas a la Universitat amb llibres.  Que JUNTS mai va oferir compartir l’alcaldia amb ningú.  Va haver també un seguit de declaracions sobre qui era més independentista, suposo per fer-se perdonar la retirada de “catalana” a una menció a la república en una les declaracions i la manca de pancarta que s’endugué la Glòria. Fins i tot el Sr. Hernández va dir que primer era independentista i després polític....

Déu n'hi do tot plegat! De mica en mica anem descobrint tots els secrets del que va passar a la política de Tiana abans i després de les eleccions, fins al dia d’avui. I així, entre barreres acústiques i paneroles va acabar el Ple de març, del que aquest tafaner ha intentat fer una crònica objectiva.

GOVERNA QUI GUANYA LES ELECCIONS?

Si hem de fer cas a la reacció que he llegit a les xarxes, la integració del grup Municipal del PSC al govern de Tiana (format des de juny per ERC i JxCat) no ha tingut massa bona acollida social. Això no significa res però ja que quasi sempre son els mateixos els que donen la seva opinió i probablement és poc representativa en el conjunt dels ciutadans del poble.

No obstant, hi ha una opinió recurrent (a la que hi està abonada una tal Carme, que mai m’ha apreciat massa cosa que em deixa totalment indiferent) que ve a dir que Junts van guanyar les eleccions i que per aquest única raó hauria de governar. Segurament que hi ha molta gent que té les seves raons per estar contrariada amb el pacte però aquesta de perquè Junts va guanyar ha de governar, no val...al menys legalment.

Després d’unes eleccions el que determina qui ha de governar  és la Llei Electoral i aquesta (ni a les municipals ni tampoc a les autonòmiques ni a les locals) reserva pel guanyador cap mena de garantia de govern. D’exemples n’hi ha molts, des de que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va guanyar Ciutadans (i sortosament no ha governat) fins i al darrer cop que es va presentar Rajoy i que va guanyar les eleccions: li va servir per ben poc ja que una moció de censura el va treure del govern. I a Tiana que el guanyador d’unes eleccions municipals no governi ha passat quatre cops d’ençà de la recuperació de la democràcia: als anys 1980, 1995, 2007 i 2019. La Carme (per posar un exemple) que tants escarafalls fa ara no li recordo cap manifestació de disconformitat ni amb l’Arrimades, ni amb el Rajoy ni en els tres casos anteriors de Tiana de guanyadors que no han governat. La congruència és sempre bona

És important conèixer les regles del joc, de qualsevol joc (també l’electoral), per no fer el ridícul. Es com jugar al futbol i reclamar que tocar el pal sigui gol ja que és molt difícil fer-ho. Doncs no: el reglament diu que tocar pal no es gol. Així de senzill.

Seria bo que els arguments que s’utilitzin per donar suport a que governi una determinada opció política siguin el més acurats possible. Crec que els elements importants per a decidir qui governa ha de ser la preparació de l’equip, les ganes de treballar, disposar d’un programa clar d’actuació i també l’empatia i el tarannà. I si els ciutadans no ho decideixen amb el seu vot (no atorgant a cap partit la majoria absoluta) llavors els pactes s’haurien de guiar per aquests principis, deixant a banda les ambicions personals i les estratègies a curt termini. En qualsevol cas, mai haver guanyat unes eleccions és condició ni suficient ni necessària per a governar. Com a molt, pot ésser un plus moral però mentre la Llei Electoral digui el que diu, a un ajuntament governa que aconsegueix aplegar una majoria absoluta de regidors. Només si ningú ho aconsegueix el dia de la constitució  (només aquell dia) del nou ajuntament, seria alcalde/essa qui encapçalés la llista més votada.

Entendre-ho pot ajudar a opinar a les xarxes de manera més objectiva. En tot cas, i com sempre, faré el tafaner a la vida política de Tiana procurant analitzar els resultats sense cap posicionament apriorístic de qui ha guanyat les eleccions...perquè el problema n’és un altre.