La garsa (Pica pica) és un ocell que viu a Tiana i que presenta la singularitat d’haver tingut molts partits...Perdó, m’he equivocat:
volia dir molts noms comuns. En català es coneix com a garsa i però en castellà fins
i tot s’anomena com marica i pega. És un
ocell que no té gaire bona fama, fins el punt que surt en algunes dites
populars i no queda ben parat. Per exemple, “donar garsa per perdiu” en el
sentit que te la foten, que t’enganyen,
fer passar una cosa per altra.
D’entrada pertany a la família dels còrvids
(corbs i altres animalots semblants) el que no fa presagiar res de bo. Mesura uns 45 cm, amb la cua llarga i el bec i les potes negres. Presenta
les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del
plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats. És molt gregari a
l’hivern.
S'alimenta de tot el que pot, pica d’aquí
i d’allà, mira de treure rendiment a la seva feina sigui com sigui. Menja insectes,
cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta,
cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues. Nia generalment en arbres alts i la posta és de
6 a 8 ous. Habita quasi a tot Europa, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica
septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord.
És curiosa la seva costum de menjar
sigles de partits, cosa que repeteix amb freqüència: ara em menjo un erc, ara
em menjo un jxcat, ara em menjaré... No obstant això, és un animalot sociable fins el punt que per les tardes d’estiu,
altres “pajarus” (tot tapant-se el bec amb la mà) li canten: “ens hauries d’ajudar”.
I llavors la garsa, fidel al seus principis (és a dir, sense principis) ajuda
al que cal.
Quan això passa, els cucuts (ocellots
dels que va vaig parlar a la meva anterior entrada al blog) fan veure que no
veuen res . No és d’estranyar donat que els cucuts sovint posen els seu ous als
nius de la garsa; és a dir, es beneficien mútuament cucuts i garsa. Els cucuts necessiten
a la garsa per tirar endavant els seus ous. Això si, els cucuts son més espavilats
i no canten en públic allò de “ens hauries d’ajudar amb els ous” com hem vist
que fan altres pajarus.
Vull fer un comentaria final. Estic molt
agraït als dos “companys” que em varen dir (una tarda, al Casal de Tiana) que el
meu blog, degut als meus comentaris polítics, perjudicava al partit. He vist la
llum. Ara que ja no parlo de política si no que ho faig d’ornitologia, estic
molt content ja que realment la vida d’alguns “pajarus” de Tiana és molt
interessant. En successives entrades anirem parlant d’altres “pajarus”. La propera la tinc reservada a la gavina
(Larus ridibundus), l’ocellot més gran i més important de tots que habiten a
Tiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada