He de començar dient que no em considero
politòleg, però això de la política cada cap l’entenc menys, sobretot la local
que per proximitat és la que més condicions té per poder entendre-la. Penso que la política local és com un xàfec d’estiu,
que en un punt pot està caient aigua a dojo i uns metres més enllà lluir el
sol. A aquesta conclusió he arribat després del que va passar ahir al ple de
Badalona (aquí, a tocar) durant l’elecció d’un nou alcalde/essa arran de la
dimissió d’Àlex Pastor (que per a mi segueix essent una bona persona malgrat
els errors que hagi pogut cometre).
Fixeu-vos: a Tiana tenim una alcaldessa d’ERC
amb el suport dels regidors del PSC. En canvi, a Badalona no hi ha un alcalde
del PSC en gran part (no només) per manca de suport dels regidors d’ERC. I JxCat
de torna, tant a Badalona com a Tiana. És curiós, no?. El que deia del xàfec d’estiu:
no sembla que hi hagi unes condicions meteorològiques globals (com sí hi van
haver durant molts anys) i cada petit territori fa el que vol per fer possible
que algú posi una xinxeta d’un color o altre en un mapa del país.
Aquesta, ara per ara, és la gran diferència
entre Badalona i Tiana. No obstant, si aprofundeixo a l’anàlisi trobo també
interessant semblances. La primera, el socialisme no viu pas els seus millors
moments, ni a Badalona ni a Tiana: allà, amb 6 regidors són un 43% del màxim
que havien tingut (14, l’any 1991); a Tiana, amb 2 regidors representen el 33%
del màxim que havien tingut (6, a l’any 1995).
Però la semblança més interessant la trobo en
un document que s’ha publicat que era l’acord “de tots contra PP” i que no va
voler signar Guanyem Badalona; sembla que aquí està la mare de tots els ous.
Doncs bé, els dos darrers paràgrafs d’aquest document diuen literalmen
- Cap assemblea de cap organització política sotasignant podrà modificar a posterioritat el contingut d’aquest acord.
- Aquest és un acord entre Grups Municipals, que tindrà validesa gràcies a la signatura dels Presidents i Presidentes dels respectius grups municipals i la resta de regidors/es. L’acord només podrà ser modificat per la unanimitat dels sotasignants, i resta independent dels òrgans interns de les diferents formacions.
Clar i català vol dir: els grups municipals
fan el que volen en un tema com decidir qui serà l’alcalde de Badalona, i que
ni les assemblees ni els òrgans interns de les diferents formacions tenen res a
dir. És com aquell acudit: “tu ets el client, oi?. Doncs calla!” que traduït a
la política vindria a dir: “tu ets el militant, oi?. Doncs calla!”. És a dir,
ja vindrem a tu quan ens facis falta per a recollir els vots que faran possible
ésser regidors però després serà el Grup Municipal el sobirà.
Sota el meu bigoti he deixat anar un somriure
irònic, poc perceptible: aquest procediment es va inventar a Tiana fa només uns
mesos, quan una assemblea que no estava d’acord amb una proposta de Grup
Municipal va dir que aquest fes el que volgués. I tant que ho ha fet!. Tiana
hem sigut pioners en moltes coses: el primer municipi que un ple va demanar “llibertat,
amnistia i estatut d’autonomia”, el primer municipi de tot Espanya en
implementar la recollida selectiva i ben segur el primer d’assajar un model
autònom de funcionament del Grup Municipal, que ha estat replicat a Badalona a
la primera que han pogut. Podem estar cofois!
I si ara, si arran d’aquest escrit, algú em vol dir Rasputín, Maquiavelo, Perro
del Hortelano, folklòric, vella guàrdia, que vaig a fer sang... cap problema!. Que
ho faci. Ara, ha de saber dues coses: la primera, que no serà original ja que
tot això ja m’ho han dit i la segona, tranquil que cap òrgan intern el
desmentirà. Salut!.
