ON ESTAN LES CLAUS, MATARILE, RILE, RILE?

 

La Sra. Alcaldessa de Tiana, molt probablement  molesta per la publicació per part de “LÍNIA NORD” d’unes fotografies que demostren que la Sala Albéniz s’han realitzat obres per poder fer cinema (el particular “Cinema Paradiso” del regidor ara despullat de competències,  Sr. Hernández),  ha exigit a totes les entitats del poble que tenen clau de la sala ,  el seu retorn “efectiu” (es pot retornar sense efectivitat?)  posant com data límit  avui dilluns. El que amaga el comunicat quin serà el càstig si algú no torna les claus...

El més divertit de tot plegat és que fa una setmana més de 1.000 persones van passar per la Sala Albéniz  per votar i que, per tant, qualsevol ha pogut admirar (i també fotografiar)  l’eficàcia del Sr. Hernández en fer les coses abans que un procés de participació decidís res sobre quin serien els projectes elegits (“avant la lettre” que diria un francès).

Faré un resum del cas: en ple procés participatiu, el Sr. Hernández demana d’una manera molt atípica el vot de les entitats al seu cinema Paradiso;  quan salta la notícia, la pròpia alcaldessa introdueix  dades al sistema informàtic mitjançant un “full word” que li facilita el mateix Sr. Hernández (detallet que surt a la llum pública amb retard). Després se sap que molt abans d’acabar el procés participatiu, les obres ja havien començat (com il·lustren aquestes fotografies publicades per “LÍNIA NORD”) sense que consti cap concurs ni cap adjudicació d’obres per part de la Junta Local de Govern. S’intenta tapar aquest “renuncio” administratiu dient que el Sr. Hernández ha pagat de la seva butxaca les obres, com si les donacions finalistes fossin possibles així sense més; si ho son, aviso: pago de la meva butxaca un rotllo de paper higiènic dels lavabos del Casa, doble capal!. La Sra. Alcaldessa fa un decret pel que li treu totes les competències al Sr. Hernández, situació que durarà mentre investiguin (què investiga?), decret que amaga fins que es veu obligada a que surti a la llum pública en un Ple.

En síntesi: un procés participatiu viciat, unes obres al marge de l’opinió dels ciutadans, fetes sense tramitació administrativa i ara diuen que regal del Sr. Hernández, a qui l’alcaldessa ha deixat en pilotes (metafòricament i administrativament parlant). I tot això en mig del silenci més absolut d’altres membres del Govern, que com va dir en Sabino parlant del Armada el 23 de febrer de far 40 anys, “ni están ni se les esperan” (és una petit disgregació commemorativa).

I ara faré una pregunta final: és el Sr. Hernández (ara despullat de qualsevol competència) el culpable de tot aquest sidral o és la víctima del cas?. Encara no tinc prou informació però seguiré investigant no fos que li hagi tocat el paper de ”cornut i pagar el beure” en aquesta auca.

Em temo que aquest  culebrot  només acaba de començar, però la mentida sempre es paga en política...

UNA ANÀLISIS PERSONAL DELS RESULTATS A TIANA DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT

Aquest tafaner de la vida política a Tiana no se’n pot estar de fer la seva anàlisi particular dels resultats de les eleccions del passat  diumenge al Parlament de Catalunya. D’entrada, les coses sembla que han canviat poc ja que JuntsxCat han tornat a guanyar, seguits de prop de nou per ERC. Ja està tot dit?. No, cal mirar la lletra petita que és el que vaig a fer.

Els partits majoritaris independentistes han perdut en conjunt més de 1000 vots a Tiana, repartits de la següent manera: JuntsxCat n’ha perdut 559 i ERC 493. És a dir, més de mil tianencs que encara no fa quatre anys van votar a aquests partits ho han deixar de fer. Victoria pírrica la seva, doncs.

Sí, ja sé el que direu ara. Que l’abstenció ha estat molt elevada, ja que ha passat d’un 11,5% a més d’un 32% (semblant no obstant a ls municipals darreres, que va ser d'un 30%). I alguns també diran que aquesta abstenció es deu a que els tribunals espanyols van obligar a celebrar les eleccions en situació de pandèmica. Potser no recorden que el vicari Torra no va voler convocar les eleccions quan tocaven per tactisme en la seva guerra de pancartes i que després no van voler presentar un candidat alternatiu a president quan va haver de plegar raó per la que les eleccions es varen convocar automàticament. Deixem aquests petits detalls per la història i centrem-nos en el tema de l’abstenció.

Qui digui que clar, que JuntsxCat i ERC han perdut mil votants a Tiana per l’abstenció, jo li preguntaria: i aquesta abstenció no ha afectat al PSC? Perquè el PSC a Tiana ha passat de 585 votants (quan l’abstenció va ser del 11,5%) a 778 (amb una abstenció del 32%). O sigui que l’abstenció no pot ser l’única raó que expliqui aquests resultats ja que els socialistes hem passat de menys d’un 10% dels vots al poble a un 17%. Per cert, la CUP també ha experimentat un increment de vots malgrat el càstig suposat de l’abstenció.

Per tant, els socialistes hem tret un bon resultat a Tiana, donades les condicions en les que ens movem en un territori que sempre ens ha estat comanxe. Estem moderadament satisfets i hem recuperat la tercera posició a unes eleccions autonòmiques, retallant molt la distància amb els guanyadors. Estem satisfets d’haver contribuït, encara que sigui mínimament, a la victòria dels socialisme al conjunt dels país. I si em permeteu una brometa (i si no, també la diré), a banda de l’efecte Illa s’ha sumat l’efecte Serrano (una tianenca al lloc 38 de la llista del PSC). Apa, ja ho he dit.

I com sempre, em faig preguntes. La primera, on han anat a parar els vots de JUNTSxTiana a les eleccions municipals?. No sembla que hagin engreixat significativament els vots ni d’ERC ni de JuntsxCat. Segona, on han anar els 800 vots que ha perdut Ciutadans a Tiana? Segur que alguns al PSC, però pocs donat el perfil del vot taronja al nostre poble. Tercera, els comuns tampoc arranquen i més aviat perden quasi una terç del seu vot. Quarta, d’on han sortit els quasi 300 vots de l’ultradreta de VOX a Tiana?. Serà un vot ocasional o l’ultradreta ha vingut a instal·lar-se al poble.

 Finalment, la pregunta més important de totes. Afectaran aquest resultats al difícil equilibri del Govern Municipal, on el cap de llista de JuntsxCat ha quedat despullat de tota competència per part de l’alcaldessa d’ERC? Petarà alguna cosa, tant si a Catalunya es forma un govern independentista (amb el G.M. del PSC de convidat de pedra) o bé un govern d’esquerres (llavors serà el G.M. de JuntsxCat el que quedarà desplaçat)? O tot seguirà igual perquè hi ha forces molt més poderoses que la ideologia i la congruència per continuar ancorats fortament a la poltrona.

No tinc respostes a aquesta darrera pregunta però aquest tafaner seguirà analitzant el què passi i els esdeveniments, que seran comentats en aquest blog.

No vull acabar sense agrair als treballadors municipals, a la policia local i als membres de les meses el gran esforç fet perquè tothom pogués votar. Al meu parer estava tot molt ben organitzar i es respirava seguretat. Vull que coneguin la meva felicitació a través d’aquestes humils línies.

EL GOVERN DE TIANA: UN BIG BANG A PETITA ESCALA!

 

La historia de l’Univers és força complicada,  des del Big Bang inicial (del que se’n ocupa el tianenc Pau Riba en el seu recent llibre) fins els nostres dies, sota l’embat del canvi climàtic. Doncs bé, després el procés que probablement té més entropia és la constitució i deconstitució del govern de Tiana, el que anomeno el Big Bang tianenc. Intentaré fer un resum sobre fets provats.

Passades les eleccions de 2019, i malgrat haver estat JxTiana la formació més votada (amb el fatídic número 5 que mai a Tiana dóna dret a l’alcaldia), va ser escollida alcaldessa la Sra. Martorell, amb els vots del PSC (sense formar part del govern) decidits en una assemblea, i acceptats per ERC i JxCat. Això malgrat que els socialistes  som per alguns abraonats molt botiflers i haver dit segons qui, que mai governarien amb el suport dels “del 155”, com som coneguts a determinats àmbits. Des del punt de vista del PSC, el posicionament semblava lògic ja que durant 14 anys havia estat ERC qui havia donat suport a una alcaldia socialista.

El govern en solitari ERC i JxCat va demostrar ser molt feble, no va aconseguir aprovar els pressupostos de 2020. Just abans de la pandèmia, rondava  la possibilitat d’una moció de censura. Però vet aquí que finalment el Grup Municipal socialista (no pas el partit, ja que una assemblea es va declarar incompetent per a decidir sobre aquest pacte) va decidir entrar a formar part del Govern, però d’una manera estrambòtica: només el pacte el va subscriure amb ERC i JxCat era com una mena de torna. És a dir, un “jo em caso amb tu i tu a la vegada et cases amb aquell”.

Per fer un forat als dos nous elements del govern, ERC i JxCat van sagnar molt: competències, tinences d’alcaldia, Àrea Metropolitana... Parodiant a Churchill “mai tants pocs van aconseguir tant”  però en aquest procés termodinàmic sempre hi ha qui de la necessitat en fa virtut.

El Grup Municipal socialista aviat va tenir vida pròpia i ràpidament van passar un seguit de fets (com l’acusació de la Sra. Guàrdia de que els alcaldes anteriors eren d’alguna manera responsables dels morts produïts a la residència de gent gran a la primera fase del covid o l’intent de canvi d’usos de Can Riera o determinats pagaments de canons o temes relacionats amb llocs de treball) que intentaven enfangar (per dir-ho subtilment) la tasca dels governs socialistes durant 21 anys

En tots aquests casos i en altres, el Grup Municipal socialista (per dir-ho també subtilment) es va posar de perfil i mai es va llegir o escoltar cap condemna pública i clara d’aquests fets. És a dir, semblava més important salvar els mobles d’un estrambòtic matrimoni a tres que tenir un posicionament clar en qüestions importants pel socialisme tianenc. Evidentment això va afectar la vida del partit, primer en un canvi en la Primera secretaria i en l’Executiva i ara sota la direcció d’un gestora, esperant nous esdeveniments.

I així estava el procés del Big Bang tianenc, quan va saltar l’afer d’un procés de participació manifassejat  pel Sr. Hernández, cap de llista de JxCat. Primer per una recollida de vots al marge de la transparència (sorprenent amb la participació de la Sra. Alcaldessa mitjançant un “full de word”) i després avançant les obres del seu volgut cinema a la Sala Albèniz (suposadament, ja que no hi ha cap mínima transparència sobre el cas) abans de tenir enllestit el procés de participació.

Alguna cosa molt greu ha d’haver passat quan la Sra. Alcaldessa ha mantingut en secret un decret durant onze dies (i que dimarts va haver de fer públic al Ple, sense cap mena d’explicació)  pel que retira al Sr. Hernández les competències en “Planejament, gestió i disciplina urbanística; Projectes d’urbanització: seguiment i supervisió; Obres Públiques; Patrimoni públic del sòl i habitatge; Accessibilitat i Habitatge Social”, deixant sense efecte el  Decret 113/20 de 21 de febrer de 2020. És a dir, per dir-ho metafòricament, ha deixat en pilotes al Sr. Hernández, nu de qualsevol feina a l’Equip de Govern. Metafòricament.

Davant d’aquesta nova etapa del procés de Big Bang del govern  tianenc, aquest tafaner de la vida política del poble es pregunta:

1.  1) Si el Sr. Hernández ja no té cap competència ni feina, seguirà cobrant el seu sou anual de 16.000 euros per un 33% de jornada?. Ho pregunto perquè el decret fantasma no ho aclareix

2. 2) Fins quant els de JxCat es deixaran humiliar contemplant com despullen de competències al seu cap de llista i seguiran en el matrimoni que en lloc de a tres ara és de dos i mig?

3. 3)El Grup Municipal socialista no té res a dir en tot plegat? Al cap i a la fi, el seu casament només va ser amb ERC i els de JxCat no son més que uns convidats necessaris. Per tant, si el problema no va amb ells, potser cabria esperar un aclariment en un assumpte tan tèrbol , més que res per a uns votants que faran falta dins de poc més de dos anys.

El Big Bang té successives etapes: que si el pet inicial, si la creació de l’energia i la matèria, si l’expansió, si la desacceleració, si la contracció i el col·lapse final. A quina etapa estem del Big Bang del govern tianenc?. Estem a la desacceleració o bé proper al col·lapse final?.

No goso fer cap predicció, perquè és tot tan obscur i secret que tinc moltes més dificultats que Stephen Hawking per descriure el procés. No obstant, prometo està atent perquè penso que alguna cosa està a punt d’esclatar a Tiana...