La historia de l’Univers és força complicada,
des del Big Bang inicial (del que se’n
ocupa el tianenc Pau Riba en el seu recent llibre) fins els nostres dies, sota
l’embat del canvi climàtic. Doncs bé, després el procés que probablement té més
entropia és la constitució i deconstitució del govern de Tiana, el que anomeno
el Big Bang tianenc. Intentaré fer un resum sobre fets provats.
Passades les eleccions de 2019, i malgrat
haver estat JxTiana la formació més votada (amb el fatídic número 5 que mai a
Tiana dóna dret a l’alcaldia), va ser escollida alcaldessa la Sra. Martorell,
amb els vots del PSC (sense formar part del govern) decidits en una assemblea,
i acceptats per ERC i JxCat. Això malgrat que els socialistes som per alguns abraonats molt botiflers i
haver dit segons qui, que mai governarien amb el suport dels “del 155”, com som
coneguts a determinats àmbits. Des del punt de vista del PSC, el posicionament
semblava lògic ja que durant 14 anys havia estat ERC qui havia donat suport a
una alcaldia socialista.
El govern en solitari ERC i JxCat va
demostrar ser molt feble, no va aconseguir aprovar els pressupostos de 2020. Just
abans de la pandèmia, rondava la
possibilitat d’una moció de censura. Però vet aquí que finalment el Grup
Municipal socialista (no pas el partit, ja que una assemblea es va declarar
incompetent per a decidir sobre aquest pacte) va decidir entrar a formar part
del Govern, però d’una manera estrambòtica: només el pacte el va subscriure amb
ERC i JxCat era com una mena de torna. És a dir, un “jo em caso amb tu i tu a
la vegada et cases amb aquell”.
Per fer un forat als dos nous elements del
govern, ERC i JxCat van sagnar molt: competències, tinences d’alcaldia, Àrea
Metropolitana... Parodiant a Churchill “mai tants pocs van aconseguir
tant” però en aquest procés termodinàmic
sempre hi ha qui de la necessitat en fa virtut.
El Grup Municipal socialista aviat va tenir
vida pròpia i ràpidament van passar un seguit de fets (com l’acusació de la
Sra. Guàrdia de que els alcaldes anteriors eren d’alguna manera responsables
dels morts produïts a la residència de gent gran a la primera fase del covid o
l’intent de canvi d’usos de Can Riera o determinats pagaments de canons o temes
relacionats amb llocs de treball) que intentaven enfangar (per dir-ho
subtilment) la tasca dels governs socialistes durant 21 anys
En tots aquests casos i en altres, el Grup
Municipal socialista (per dir-ho també subtilment) es va posar de perfil i mai
es va llegir o escoltar cap condemna pública i clara d’aquests fets. És a dir,
semblava més important salvar els mobles d’un estrambòtic matrimoni a tres que
tenir un posicionament clar en qüestions importants pel socialisme tianenc.
Evidentment això va afectar la vida del partit, primer en un canvi en la
Primera secretaria i en l’Executiva i ara sota la direcció d’un gestora,
esperant nous esdeveniments.
I així estava el procés del Big Bang tianenc,
quan va saltar l’afer d’un procés de participació manifassejat pel Sr. Hernández, cap de llista de JxCat.
Primer per una recollida de vots al marge de la transparència (sorprenent amb
la participació de la Sra. Alcaldessa mitjançant un “full de word”) i després
avançant les obres del seu volgut cinema a la Sala Albèniz (suposadament, ja
que no hi ha cap mínima transparència sobre el cas) abans de tenir enllestit el
procés de participació.
Alguna cosa molt greu ha d’haver passat quan
la Sra. Alcaldessa ha mantingut en secret un decret durant onze dies (i que
dimarts va haver de fer públic al Ple, sense cap mena d’explicació) pel que retira al Sr. Hernández les
competències en “Planejament, gestió i disciplina urbanística; Projectes
d’urbanització: seguiment i supervisió; Obres Públiques; Patrimoni públic del
sòl i habitatge; Accessibilitat i Habitatge Social”, deixant sense efecte el Decret 113/20 de 21 de febrer de 2020. És a
dir, per dir-ho metafòricament, ha deixat en pilotes al Sr. Hernández, nu de
qualsevol feina a l’Equip de Govern. Metafòricament.
Davant d’aquesta nova etapa del procés de Big
Bang del govern tianenc, aquest tafaner
de la vida política del poble es pregunta:
1. 1) Si
el Sr. Hernández ja no té cap competència ni feina, seguirà cobrant el seu sou
anual de 16.000 euros per un 33% de jornada?. Ho pregunto perquè el decret
fantasma no ho aclareix
2. 2) Fins
quant els de JxCat es deixaran humiliar contemplant com despullen de
competències al seu cap de llista i seguiran en el matrimoni que en lloc de a
tres ara és de dos i mig?
3. 3)El
Grup Municipal socialista no té res a dir en tot plegat? Al cap i a la fi, el
seu casament només va ser amb ERC i els de JxCat no son més que uns convidats
necessaris. Per tant, si el problema no va amb ells, potser cabria esperar un
aclariment en un assumpte tan tèrbol , més que res per a uns votants que faran
falta dins de poc més de dos anys.
El Big Bang té successives etapes: que si el
pet inicial, si la creació de l’energia i la matèria, si l’expansió, si la
desacceleració, si la contracció i el col·lapse final. A quina etapa estem del
Big Bang del govern tianenc?. Estem a la desacceleració o bé proper al
col·lapse final?.
No goso fer cap predicció, perquè és tot tan
obscur i secret que tinc moltes més dificultats que Stephen Hawking per
descriure el procés. No obstant, prometo està atent perquè penso que alguna
cosa està a punt d’esclatar a Tiana...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada