dilluns, 27 d’octubre del 2014

QUI ÉS TIANENC?


Qui és tianenc (o tianenca, és igual). Després d’una reflexió profunda, aquesta pregunta té vàries possibles respostes.
En teoria, es podria definir com a tianenc  aquell que ha nascut a Tiana. En aquest cas, el número de tianencs seria molt reduït ja que la proporció de nascuts al poble dins de la població actual  és molt petita donat que el creixement (moderat i equilibrat) s’ha fet fonamentalment en base a persones que hi hem vingut a viure. Si la definició de tianenc fos aquesta, un servidor (malgrat que hi porto 31 anys vivint-hi) hauria de renunciar al gentilici. Potser aquesta definició de nascut a Tiana serviria per aquells que alguns s’entesten a anomenar pota negra.
Una altre possibilitat seria dir que tianenc és aquell que viu i treballa a Tiana (idea inspirada en una frase del ex-molt honorable). Bé, aquí tenim un altre problema: la gran majoria de persones de Tiana treballen fora del poble, sobretot al Barcelonès, segons estadístiques que he pogut consultar. Per tant, aquesta definició tampoc és vàlida i només serviria per aquells (homes i dones) que es dediquen a fer la feina de casa seva a banda d’un número reduït que treballen a l’Ajuntament (la primera empresa del poble en número de treballadors) o al comerç i serveis locals.
Una tercera via és recorre el que diu la web “No ets de Tiana si no...” on hi trobem definicions si no més curioses. Per ser tianenc “ t'has d’haver congelat de fred a la Sala Albéniz”, “cal haver anat a l'escola de les monges franciscanes”, “ has d’haver cantat a les caramelles”, “ esperar el directe a Arc de Triomf”, “trobar rovellons a la Conreria”, “pelar-te de fred als entrenaments de patinatge al poli”  o “haver anat a comprar a Can Quela”. Es comprova que a vegades ser tianenc pot arribar a ser dur però de nou ens trobem en la dificultat que només una petita part de la població actual podria gaudir del gentilici. Per exemple, un servidor que sóc home, difícilment hagués pogut anar al col·legi de les franciscanes!
Després de molt reflexionar he arribat a la conclusió que ser tianenc és un sentiment però sobretot és un acte administratiu: tianenc és aquell que està empadronat a Tiana. I això per què?. Al meu humil entendre les raons són evidents:  si estàs empadronat contribueixes a l’economia del poble a través dels impostos (per exemple, el de vehicles a motor) i també pels diners que l’Estat aporta al poble que estan en funció de la població empadronada. Per tant, qui viu a Tiana i no hi està empadronat utilitza els serveis comuns i no contribueix al sosteniment en la seva totalitat. Lleig!. Però la principal raó no és econòmica: qui està empadronat té el dret a votar a les eleccions municipals i contribuir a escollir el millor equip per gestionar el poble. Si estàs empadronat pots exercir allò que algú diu de que “el poble els posa, el poble els treu”.  Si no estàs empadronat, no ets tianenc de ple dret per molt que t’omplis la boca i altres decidiran per tu cada quatre anys.

Quan estava escrivint aquest entrada m’assabento d’unes declaracions de l’Alcaldessa a Ràdio Tiana de que un alt percentatge (sembla que per damunt del 20%) dels que han signat una instància reclamant intervenir (dret al que evidentment dono suport) als assumptes del poble no estan empadronats. La meva capacitat de sorpresa s’està esgotant: aquest comportament ve a ser més o menys com si el meu veí (al que estimo molt) em vingués a dir com ha de ser la distribució de mobles del meu menjador. Segur que ho faria amb bona voluntat però un servidor, molt educadament, l’enviaria a pastar. Una mica de congruència ens aniria bé a tots... si més no per poder fer servir el vot per defensar les legítimes posicions de cadascú!

dilluns, 20 d’octubre del 2014

UNA CAPELLA A PRECARI

En relació a la polèmica creada a l’entorn del projecte de connexió del Passeig de la Vilesa i l’avinguda Albéniz, penso que és més útil aportar informació objectiva que manifestar el meu posicionament personal. Sempre he cregut que els debats d’idees son positius i considero molt encertada la frase de Voltaire: “No comparteixo el que dius però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho”.

Per poder poder fer-ho documentació disposo de les actes del plens de la meva època a l’Ajuntament però també em moc, pregunto i procuro obtenir dades de fonts solvents. I ha arribat a les meves mans el permís d’obres de la capella de Can Regàs, concedit com a resposta a la instància i plànols presentats pel Sr. Miguel Regás (sic).  


El document (Número 1647) té aspectes molt interessants:

  1. El paper està encapçalat per un “Saludo a Franco ¡Arriba España!”
  2. La data: 26 de novembre de 1939 (Año de la Victoria), malgrat que el segell de l’Ajuntament (Ayuntamiento Nacional de Tiana, amb l’aguiló d’en Franco) tapa el número però el mes es veu clarament. És a dir, pocs mesos després de l’ocupació de Tiana (i de tot Catalunya) hi havia qui tenia com a preocupació la construcció d’una capella particular en “el patio  de su propiedad”. Suposo que cadascú té les prioritats de vol.
  3. L’autorització també té dues condicions força curioses: “la construcción de la acera en la calle Modesto Batlle y en toda la longitud de enfrente de su propiedad” i “pagar 216,25 ptas por derechos de construcción, permiso y pólizas”. Es veu clarament que la pietat té un preu.
  4. L’aspecte més interessant del document en relació a la polèmica actual que la “autorización es a precario”. El concepte de precari segons el DIEC és “Que no ofereix garanties de durada” i segons el codi civil “Que està sotmès a revocació del cedent per la seva voluntat i en qualsevol moment”.  És a dir, que l’Ajuntament de Tiana a l’any 1939 va concedir autorització per a la construcció de la capella però es va reservar el dret de que en qualsevol moment podia ordenar la seva demolició.
  5. I per què això?. Ho diu el propi permís d’obres “por estar afectadas las obras por la prolongación de la avenida Albéniz”, És a dir, fa 75 anys ja un ajuntament de Tiana  parlava de suprimir la doble corba i per això el permís que concedia al Sr. Miguel Regás (sic) era a precari i que en qualsevol moment li podria enderrocar la capella. Suposo que aquest va tirar endavant mogut per la seva irrefrenable pietat o bé convençut que mai l’ajuntament de Tiana tindria el diners per fer l’obra.
  6. Després del “Dios guarde a usted muchos años”, signa l’alcalde el permís de contrucció.

Penso que aquest és un document significatiu perquè demostra que el constructor de la capella ho feia coneixedor de que en qualsevol moment se li podia exigir la demolició per part de l’ajuntament ja que els terrenys estaven afectats, molt abans del Pla General Metropolità de 1976 que era la primera data que desponíem fins ara.
En quant les vicissituds de la capella fins arribar al seu estat actual segons informe de Patrimoni de la Generalitat que s’ha fet públic, en parlaré el proper dia. Què ha passat al llarg del temps? El sr, Regàs va perdre la fe i va tapar les pintures? Van ser els pares filipons? Van ser propietaris posteriors?


diumenge, 12 d’octubre del 2014

NO ÉS AIXÒ, NO ÉS AIXÒ

La nit del passat dijous algú va deixar tres pedres de considerables dimensions davant del portal del domicili particular de l’Alcaldessa. És fàcil suposar la procedència d’aquestes pedres ja que estaven acompanyades d’un parell d’escrits relacionats amb l’enderroc de Can Guardiola, produït unes hores abans. Pot semblar una acció divertida i ocurrent però penso que mereix una anàlisi.
El primer que voldria dir en relació a aquest escarni és la seva nul·la  selectivitat ja que el tractar-se d’un bloc de pisos les molèsties també es van produir sobre la resta de veïns, que no tenien cap espelma en aquest enterrament i fins i tot cap la possibilitat que algun d’ells fos inclús tianenc o tianenca d’aquest segle.
Què cal suposar que els autors pretenien amb aquesta acció?. Suposo que castigar a l’Alcaldessa, responsabilitzant-la  del enderroc de Can Guardiola. No obstant, si la idea era aquesta, el autors s’han quedat clarament curts perquè responsables de l’enderroc de Can Guardiola n’hi molts. A tall d’exemple, haguessin pogut portar també unes pedres al Valle de los Caídos ja que va ser Franco qui va aprovar la Corporación Metropolitana de Barcelona, aleshores autora del Pla General Metropolità que preveia connectar l’avinguda i el passeig. I unes altres al sr. Muñoz (El Breu) que és qui va endegar les passes definitives d’aquest projecte com ja he explicat a l’anterior post. Unes altres pedres als propietaris de les finques que van signar el conveni d’expropiació. I també als regidors de l’oposició actual ja que han votat a favor del projecte malgrat ara el Sr. Pasqual faci tota mena d’escarafalls per fer-se perdonar I unes pedres a Martorell, al domicili del president de la Diputació, organisme que ha aportat els fons necessaris per fer l’obra. I segur que amb una anàlisi més profunda trobaríem tants i tants responsables que potser ens haguéssim pogut estalviar la retroexcavadora.
El debat de Can Guardiola, malgrat alguns errors, ha estat un bon exemple de participació amb l’esforç de molts ciutadans i que no es mereix que un o més brètols l’envií a orris. Els impulsors d’aquest debat haurien de ser, per congruència, els primers en desmarcar-se de l’acció i hores d’ara (passats ja quatre dies) no he llegit res en aquest sentit,
Penso que no s’ha d’ultrapassar mai els límits de les idees i organitzar un escarni petri no té cap sentit ja que si tenia per objectiu   doblegar la voluntat de l’Alcaldessa era perdre el temps (pel que la conec) i si era una revenja per un procés que ha acabat diferent al que uns volien, per damunt de tot cal respectar el joc democràtic. I en aquest cas l’Ajuntament de Tiana, elegit democràticament, ha decidit lliurament i per unanimitat tirar endavant aquest projecte. I doblegar  o canviar aquest posicionament s’ha de fer a cop de vots i no a cop de pedres.
El debat sobre el poble que volem apareix de tant en tant i sovint pocs mesos abans de les eleccions. Ha passat altres vegades (per exemple, amb la urbanització dels voltants de la B-20  a l’any 2007) i crec que mai s’ha pogut abordar amb serenor. I es percep un cert sentiment a considerar per alguns que el poble s’ha malmès quan en comparació a tots els municipis del Maresme i analitzat de manera objectiva, és el que menys ha crescut i amb més seny s’ha fet les coses, encara que potser corro el risc que davant del meu portal demà hi hagi una pila de pedres!. Seria bo tenir aquest debat i en el proper post al bloc aportaré algunes idees de collita pròpia...
Debat, no anar a cop de roc... que no és això, no és això.


dimarts, 7 d’octubre del 2014

PARLANT DE CORBES: LA SENTÈNCIA I L'EXECUCIÓ

A Texas (i a molts altres llocs) , per acabar ajusticiant a un desgraciat cal que un tribunal ho hagi decidit prèviament. Sempre he pensat que és més important la sentència que la seva execució ja que aquesta és simplement la conseqüència. És també cert en el cas de la doble corba de Tiana que tant surt a les xarxes socials darrerament. Penso que qualsevol debat necessita informació objectiva i sense voler entrar (de moment) en el fons de la qüestió vull aportar algunes dades de com va començar tot i que cadascú n’extregui les conclusions que cregui oportunes.

Des de que el Pla General Metropolità (PGM) de 1976 va dissenyar la rectificació de la corba, les finques van quedar afectades, com succeeix a tot el tram de l’Avinguda Isaac Albéniz i a altres punts del poble.   Cap govern, durant 34 anys i malgrat la capacitat inversora que es va viure al menys en una part d’aquest període, va fer res per executar el PGM fins que al gener de 2010, el govern del (IC-GPT + CiU) i només amb el seus vots i sense cap mena de debat previ, va instar l’instrument urbanístic que ara permet executar les obres (la sentència). La pregunta és perquè ho va fer, perquè just en aquest moment i si els interessos que es pretenia defensar eren tots públics.

El govern del Sr. Muñoz (El Breu) va fer més cosses. Va demanar insistentment (ho sé de primera mà) a la Diputació de Barcelona un estudi de mobilitat que es va lliurar a finals de 2009. En aquest document, i dins del programa d’actuacions es recomanava l’eliminació del revolt (pàgina 249) i justificava la seva execució.

Com queda ben clar al recull de frases, el Sr. Hernández (regidor d’urbanisme del govern del Sr. Muñoz) diu clarament “que es tracta d’una operació consensuada amb els propietaris afectats”, Per tant, tot tira endavant amb el consens dels propietaris (cosa que també es mentida perquè posteriorment hi ha contenciosos i al·legacions per part d’aquests) i sense tenir en compte per res l’opinió dels ciutadans.  Simplement suposen que aquestes maniobres a les acaballes de la legislatura els hi donarà rèdits electorals, un immens error com es va demostrar.

I l’element clau: uns dies abans de les eleccions municipals de 2011, quan ja no hi ha control del Ple, el Sr. Muñoz signa un conveni d’expropiació amb els propietaris del terrenys amb tres elements claus:

  • ·       L’expropiació es justifica per la connexió, el que crea obligació. Això ja ha passat a altres puntis de Tiana: per exemple, CiU fa molts anys va instar l’expropiació dels terrenys de l’antic camp de futbol per fer-hi una instal·lació esportiva i per això es va d’haver de construir la pista una vegada feta l’expropiació sota el perill de reversió als antics propietaris.
  •      Concedeix uns aprofitaments urbanístics dels que mai ha estat clar el seu benefici
  • ·       El compromís de pagar 250.000  euros als propietaris, sense disposar ni consignar aquests diners i que ha suposat una obligació del nou govern, una més enmig del desastre econòmic produït per l’equip del Sr. Nolis,
Per tant, un tema que estava en hibernació el va despertar el Sr, Muñoz, per raons que se’m escapen, amb una sèrie de passos obscurantistes que han portat a on som.  Fins i tot un cop el poble els va treure del govern, des de l’oposició  IC-GPT i CiU han fet preguntes i mocions als plens des de 2011 preguntant sobre l’estat d’execució del “seu” projecte. Ara aquests mateixos partits, vista la reacció produïda, han endegat un nou episodi de transformisme polític intentant justificar el que no és justificable.

Aquesta és la història de la sentència, decisiva. Un altre dia parlarem de l’execució.

 Col·lecció de frases recollides de les actes de Plens

Que es tracta d’una operació consensuada amb els propietaris afectats que són plenament conscients de la necessitat de millorar aquest difícil pas de vehicles i sobretot per als vianants” (Sr. Hernández, regidor de GPT, Acta del Ple del dia 12 de gener de 2010).

Tirar una actuació d’aquestes característiques endavant per solucionar una problemàtica grau que hi ha” (Sr. Hernández, regidor de GPT, Acta del Ple del dia 12 de gener de 2010).

“Planificar l’obertura de la connexió viària entre el Passeig de la Vilesa i l’avinguda Isaac Albeniz, una actuació llargament esperada i que ha de comportar la millora de la mobilitat i la recuperació per als vianants de l’entrada a aquesta part del casc antic del poble” (Sr. Hernández, regidor de GPT, Acta del Ple del dia 12 de gener de 2010).

“A la capella existent a Can Regàs, que d’acord amb les previsions del projecte va al terra, hi ha unes pintures murals de Josep Obiols, que és un dels grans pintors catalans del segle XX” (Sr. Almeida, regidor del PSC. Acta del Ple del dia 12 de gener de 2010).

“Ocupar els subsòl dels carrers en règim de concessió no en venda, per fer places d’aparcament”  (Sr. Hernández, regidor de GPT, Acta del Ple del dia 12 de gener de 2010).

“Es va preveure una execució del Pla en dues fases, la primera consistent en l’obertura del vial de connexió i que és la que actualment està en fase de tramitació, i la segona i que queda diferida en el temps consistirà en la substitució els actuals habitatges unifamiliars per habitatges plurifamiliars amb baixos comercials”. (Sr. Hernández, regidor de GPT, Acta del Ple del dia 11 de gener de 2011).