La nit del passat dijous algú va deixar tres
pedres de considerables dimensions davant del portal del domicili particular de
l’Alcaldessa. És fàcil suposar la procedència d’aquestes pedres ja que estaven
acompanyades d’un parell d’escrits relacionats amb l’enderroc de Can Guardiola,
produït unes hores abans. Pot semblar una acció divertida i ocurrent però penso
que mereix una anàlisi.
El primer que voldria dir en relació a aquest
escarni és la seva nul·la selectivitat
ja que el tractar-se d’un bloc de pisos les molèsties també es van produir
sobre la resta de veïns, que no tenien cap espelma en aquest enterrament i fins
i tot cap la possibilitat que algun d’ells fos inclús tianenc o tianenca d’aquest
segle.
Què cal suposar que els autors pretenien amb
aquesta acció?. Suposo que castigar a l’Alcaldessa, responsabilitzant-la del enderroc de Can Guardiola. No obstant, si
la idea era aquesta, el autors s’han quedat clarament curts perquè responsables
de l’enderroc de Can Guardiola n’hi molts. A tall d’exemple, haguessin pogut
portar també unes pedres al Valle de los Caídos ja que va ser Franco qui va
aprovar la Corporación Metropolitana de Barcelona, aleshores autora del Pla General
Metropolità que preveia connectar l’avinguda i el passeig. I unes altres al sr.
Muñoz (El Breu) que és qui va endegar les passes definitives d’aquest projecte
com ja he explicat a l’anterior post. Unes altres pedres als propietaris de les
finques que van signar el conveni d’expropiació. I també als regidors de l’oposició
actual ja que han votat a favor del projecte malgrat ara el Sr. Pasqual faci
tota mena d’escarafalls per fer-se perdonar I unes pedres a Martorell, al
domicili del president de la Diputació, organisme que ha aportat els fons
necessaris per fer l’obra. I segur que amb una anàlisi més profunda trobaríem
tants i tants responsables que potser ens haguéssim pogut estalviar la
retroexcavadora.
El debat de Can Guardiola, malgrat alguns
errors, ha estat un bon exemple de participació amb l’esforç de molts ciutadans
i que no es mereix que un o més brètols l’envií a orris. Els impulsors d’aquest
debat haurien de ser, per congruència, els primers en desmarcar-se de l’acció i
hores d’ara (passats ja quatre dies) no he llegit res en aquest sentit,
Penso que no s’ha d’ultrapassar mai els límits
de les idees i organitzar un escarni petri no té cap sentit ja que si tenia per
objectiu doblegar la voluntat de l’Alcaldessa era
perdre el temps (pel que la conec) i si era una revenja per un procés que ha
acabat diferent al que uns volien, per damunt de tot cal respectar el joc
democràtic. I en aquest cas l’Ajuntament de Tiana, elegit democràticament, ha
decidit lliurament i per unanimitat tirar endavant aquest projecte. I doblegar o canviar aquest posicionament s’ha de fer a
cop de vots i no a cop de pedres.
El debat sobre el poble que volem apareix de tant
en tant i sovint pocs mesos abans de les eleccions. Ha passat altres vegades (per
exemple, amb la urbanització dels voltants de la B-20 a l’any 2007) i crec que mai s’ha pogut abordar
amb serenor. I es percep un cert sentiment a considerar per alguns que el poble
s’ha malmès quan en comparació a tots els municipis del Maresme i analitzat de
manera objectiva, és el que menys ha crescut i amb més seny s’ha fet les coses,
encara que potser corro el risc que davant del meu portal demà hi hagi una pila
de pedres!. Seria bo tenir aquest debat i en el proper post al bloc aportaré
algunes idees de collita pròpia...
Debat, no anar a cop de roc... que no és això,
no és això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada