Aquest humil blog porta
9 anys (des de 2011) fent de tafaner a la vida pública de Tiana. Si l’èxit d’una
tasca es la seva continuïtat, el meu humil blog el té ja que altres molts (amb
la mateixa temàtica) s’han quedat pel camí. I com que un és tossut, penso
seguir així al menys mentre la política local tingui per a mi un bri d’interès.
Ara portava quasi dos mesos callat (des del 11
de març) degut a l’extraordinària situació, mai imaginada, que pateix tot el
país per culpa d’una pandèmia que afecta greument a la nostra manera de viure i
que sens dubte provocarà un daltabaix a cóm imaginàvem el futur, individual o col·lectiu.
I és que el confinament i el distanciament social (les úniques eines ara per
ara per a lluitar contra la malaltia) determinaran profunds canvis socials i
econòmics, també a Tiana. El meu blog no podia quedar permanentment callat davant la situació més greu que viu el poble,
al menys des de 1936, i crec que és el moment de reflectir el que passa.
Ahir es van
celebrar dos plens que van durar més de cinc hores. Els plens son política i si
aquest blog està dedicat a la política del poble, és un bon moment per trencar
el silenci.
El primer detall
que vull manifestar és que ahir els plens van ser telemàtics i cal reconèixer
als responsables tècnics de la seva execució, la gran qualitat assolida per
aconseguir que els actes fossin el més propers possible a un ple dels “d’abans”.
Vaig estar amorrat a l’ordinador les més de cinc hores que van durar, vivint-ho
com si fos un regidor més...cosa que vist com va anar tot, a hores d’ara no sé
si va ser bona o dolenta.
Al primer ple, l’ordinari
del mes de maig, es van aprovar coses molt importants, com el conveni per a la
construcció del nou institut (redacció del projecte, execució de les obres i
control a càrrec econòmic de l’Ajuntament de Tiana) i una altra fase de
tramitació del projecte d’urbanització de la finca de Can Matas. Respecte al
institut tots els grups estan d’acord en la seva necessitat encara que no
tothom veu bé que l’Ajuntament pagui una infraestructura que pertoca al
departament d’Educació fer. El principal argument del Govern és la urgència del
nou institut i que si s’espera que el pagui la Generalitat, es va dir que
caldria fer 20 anys de cua. Jo només faig un apunt històric: quan el darrer
govern de CiU al poble (1991-95) va adquirir l’antiga Escola Clavé (avui escola
Tiziana) tampoc la Generalitat tenia un duro (llavors encara hi havia pessetes)
però es va fer un conveni que pagava l’Ajuntament però que la Generalitat ho
retornava a còmodes terminis. Al final, l’Ajuntament va recuperar la inversió
feta per l’adquisició d’una escola que tampoc li pertocava. S’ha assajat
repetir aquest procediment o donem per definitivament destinats (que no
perduts) els més de 2,2 milions d’euros?. És a dir, Generalitat: paga quan
puguis, però paga!
No obstant, gran
part de les més de cinc hores es van dedicar a discutir en relació al tema de
la covid19, inclús en el primer ple quan en teoria era matèria del segon. Vagi
per endavant el meu personal reconeixement a l’esforç i dedicació del govern de
Tiana en ajudar al poble en unes circumstàncies tan especials, com ben segur
hagués fet qualsevol altre govern que li hagués tocat viure tan trist moment. Som
només quatre els que sabem què representa ser alcalde/essa de Tiana, la
responsabilitat que implica i els mals moments que es viuen. Segur que a qui li
ha tocat fer dorm poc, treballa molt i pateix encara més i independentment de
qualsevol altre valoració política, cal donar primer el reconeixement de tothom
i tant suport com es pugui... i demani, clar.
El tema a Tiana es
complica perquè a la residència de gent gran i centre de dia, de titularitat
municipal, hi ha hagut una elevada mortalitat que ha obligat a iniciar els
tràmits pel segrest de la concessió per part de l’Ajuntament. És un tema molt
delicat i més enllà de donar tot l’escalf a les famílies que han patit de prop
la situació, no en penso ni parlar ni valorar, sobretot perquè no disposo d’informació.
A més hi ha denúncies creuades i la fiscalia sembla que intervé a l’assumpte. En
aquest cas cal deixar treballar a la justícia i com es va dir al ple, hi ha temes que estan sota el secret de les
investigacions. Tampoc entenc que podrà fer una Comissió municipal que s’ha
creat en aquestes circumstàncies (a darrera hora el govern va vetar la
presència d’un membre de la comissió que el mateix govern havia proposat) si en
paral·lel hi ha un investigació penal i que determinades informacions no estaran
al seu abast.
En tot cas, el meu
posicionament en el tema de la residència és ben senzill: lamentar per damunt
de tot el que ha passat, amb el màxim suport i respecte als familiars, i esperar que algun dia la justícia (potser d’aquí
molts anys) decideixi si hi ha hagut alguna mena de responsabilitat i de qui ha
estat. Res més.
La part final del
Ple personalment em va decebre. JxTiana (l’únic grup de l’oposició) va
presentar quatre mocions: per a un pla de contingència social, per a la
reactivació econòmica, pel suport a la cultura i teixit associatiu i per una
reducció de retribucions de tots el regidors durant l’any 2020 per a contribuir
econòmicament a les necessitats creades per la pandèmia. Totes quatre mocions
van ser rebutjades pel poder numèric del govern. No ho valoraré ni faré cap
mena de comentari. Només recullo alguns dels epítets que van deixar anar els
portaveus de JxCat, PSC i ERC en relació a les mocions presentades per JxTiana:
pamfletàries, només volen fer mal per fer mal, demagògia barata, no volen
ajudar, oportunistes, “retorticeras” y “en
lugar de recortar nos merecemos un sobresueldo” (ho van dir en castellà), no
han proposat pactar-les... tot adobat amb atacs a la feina particular d’un dels
regidors, etc.
Amb aquesta traca
final, no em sorprèn una piulada d’avui que es queixa dient “uns Plens que
haurien de haver sigut per afrontar una nova etapa de reconstrucció local amb
la unitat acció. Però No”. I tant que no!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada