El ple de l’Ajuntament
de Tiana del mes de març tenia dues novetats: era el primer Ple amb el Grup
Municipal del PSC formant part del govern i a més es va retransmetre per
streaming per primera vegada. La cosa prometia morbo i aquest tafaner el va
seguir per poder redactar aquesta crònica.
D’entrada, penso
que el més interessant va succeir un cop acabat el Ple i us ho explicaré. Els
assumptes del Ple van anar del nou cartipàs, de l’assignació de retribucions al
nou Equip de Govern (amb dos regidors més amb sou però es diu sense augmentar
la despesa cosa que a l’oposició no li surten els números), declaracions
relacionades (com era d’esperar) amb el dia de la dona i la declaració de Tiana
com a municipi feminista i poc més. Per cert, l’alcaldessa va afirmar que ningú
s’ha cuidat fins ara de que l’Ajuntament de Tiana tingués Pla d’Igualtat i que
no hi havia ni un euro per desenvolupar polítiques en aquest àmbit. Pot ser
cert això?
Una reflexió
personal sobre el tema de retribucions a l’Ajuntament de Tiana. Hi va haver un
model, que un servidor de tots vostès va implantar quan va fer d’alcalde, que
consistia en que cap regidor de l’ajuntament cobrava un sou, model que va durar
quasi 24 anys (excepte en un període curt del mandat del Sr. Muñoz). Jo no
estic en contra del model actual. Simplement si els partits tenien intenció de
canviar d’una manera tan radical el model de retribucions, hagués estat transparent
exposar-ho en el seus programes electorals i durant la campanya. Cap dels que
ara formen govern va dir res. O sigui que no estic en contra del nou model (ja
ho deia Sant Pau, “qui serveix a l’altar, que cobri de l’altar”, primera carta
als Corintis) sinó de com s’ha implantat i la manca de transparència davant
dels votants.
Però el més
interessant va passar un cop acabat el Ple. Ens vàrem assabentar que el Sr.
Mateu Hernández (autèntic mecenes del independentisme) és qui paga les
pancartes demanant la llibertat dels polítics presos. Que no es va aconseguir abans
de les eleccions signar un document entre tots els grups independentistes per
garantir el govern del partit més votat i a més no pactar mai amb els del 155. Que
el tercer de la llista de la CUP (amb pocs coneixements sobre majories) votarà
la propera vegada al PSC, o al menys així ho va dir en públic. Que ERC i JxCat
van intentar pactar amb JUNTS i que aquests no els hi van fer cas; caram!. Que
el PSC mai va negociar amb JUNTS sinó
que només van tenir converses; que si hi havia documents era com quan vas a la
Universitat amb llibres. Que JUNTS mai
va oferir compartir l’alcaldia amb ningú. Va haver també un seguit de declaracions sobre
qui era més independentista, suposo per fer-se perdonar la retirada de “catalana”
a una menció a la república en una les declaracions i la manca de pancarta que
s’endugué la Glòria. Fins i tot el Sr. Hernández va dir que primer era
independentista i després polític....
Déu n'hi do tot plegat! De mica en mica anem descobrint tots els secrets del que va passar a la
política de Tiana abans i després de les eleccions, fins al dia d’avui. I així,
entre barreres acústiques i paneroles va acabar el Ple de març, del que aquest
tafaner ha intentat fer una crònica objectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada