Quan
jo era adolescent i corria per Montcada, hi havia una revista local dirigida
per un fatxa descontrolat. Uns quants ens hi varem colar, publicant tota mena
d’articles que provocaven prohibicions immediates però uns substituíem als
altres i així mes rere mes. Una de les més sonades va ser un conte de Nadal
segons un imaginari evangeli apòcrif, publicat pel nostre referent (cultural i
agitador) de llavors, en Xavier Fàbregas, home
de teatre i sòlid intel·lectual (http://www.aprenderaaprender.org/xavierfabregas).
Llavors vaig descubrir que hi ha nombrosos relats de la vida de Jesús escrits
als dos primers segles de la nostra era, alguns tan curiosos com el Protoevangeli de Jaume en el que una tal
Salomé s’encarrega de comprovar, amb tècniques rudimentàries però eficaces, la virginitat de Maria després de donar a
llum. I vet aquí que de tots aquests textos l’Església només ha reconegut als
dels quatre evangelistes, ves a veure perquè, que son els anomenats canònics
mentre tota la resta són els apòcrifs.
Avui,
un conte apòcrif de Nadal segurament tindria com a protagonistes una parella
desnonada (com la que ha estat víctima de la falta de caritat del bisbe de
Ciudad Real), a punt de tenir un fill, i que la manca de recursos els fa
refugiar a qualsevol portal. Segurament immigrants il·legals i que han perdut
tot dret a l’assistència sanitària. La feina de donar escalfor del bou i de l’ase
(que ja no són normatius, segons el Papa) la podria fer un caixer o una
ventilació del metro. Segurament els primers en ajudar-los ja no serien els
pastors sinó altres persones que també malviuen al carrer. I els Reis Mags, els
Serveis Socials de l’Ajuntament o Càritas i el presents més que or, encens i
mirra (mai he sabut que és això de la mirra!) serien bolquers, llet i potser
una llauna de fabada asturiana. I la persecució d’Herodes seria substituïda per
la policia municipal a instàncies dels propietaris del portal. I tampoc podrien
fugir a Egipte, que cau lluny i a més estan agitats.
És
a dir, una mateixa història d’injustícies amb un decorat diferent. I
mentrestant que segueixi la festa!. Per això les festes de Nadal tenen per a mi
aquell punt de tristor perquè cada cop estem més lluny de ser tots plegats
congruents amb el que prediquem...
Tema: LA SINDICATURA DE GREUGES DE TIANA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada