EL RESULTAT DE LES ELECCIONS D'AQUEST DIUMENGE

A Catalunya

 

CiU ha patit una forta patacada i amb només 50 escons ha quedat molt lluny de la “majoria extraordinària” reclamada per Mas, qui per tapar les greus mancances dels seus dos anys de govern, es va embolicar de la bandera el independentisme i va convocar unes eleccions inoportunes que li han passat factura. I ara no val dir que es volia la manifestació explícita del poble català per disposar d’una majoria sobiranista al Parlament, donat que ja existia amb els mateixos números si fa o no fa. Mas  va convocar aquestes eleccions per aprofitar-se de la manifestació del 11 de setembre i n’ha sortit ben escaldat, amb 12 escons menys. El motiu és que els electors no s’han refiat de Mas i han preferit el model a la imitació. Ara està davant d’un greu problema i no té una sortida fàcil per governar aquest país. Veurem què fa ara

ERC és el partit que més escons ha guanyat respecte al parlament anterior, encara que per sota dels 23 aconseguits a l’any 2003. És a dir, ha tornat nou anys després a on estava després de fer oblidar el seu pas pel tripartits i un cop Junqueras sembla que ha apaivagat les dissidències internes. Els votants independentistes han identificat en ERC l’alternativa sòlida pel procés de separació que ambicionen i tot fa pensar que han aplegat el vot de tots aquells que no han cregut en la recent conversió dels convergents al veure-la  més com una tàctica que com un ideal.

El PSC ha obtingut el pitjor resultats de la seva història, passant a ser el tercer partit en nombre d’escons. Un exemple paradigmàtic és la ciutat de Barcelona, on ha estat la quarta força en vots, amb només un 12% de suport. Malgrat que hi ha qui vol veure símptomes d’esperança pel fet que la realitat ha estat lleugerament millor que els auguris de les enquestes, al meu parer passar de 52 escons (any 1999) a 20 en només 13 anys es pot qualificar de moltes maneres menys com a “resultat suportable”. És més difícil explicar  el destí dels vots que el PSC ha perdut que les causes de la desfeta, que al meu entendre són evidents: ens hem quedat sense territori propi. No crec que les teories federalistes ens aportin res significatiu, cal estar a prop de les persones i els seus problemes i massa sovint ho hem oblidat. Els socialistes tenim una dura tasca per endavant; veurem si els dirigents saben reaccionar en front del repte, més enllà de la seva permanència a la poltrona,  encara que tinc la sensació de que una vegada més aplaçarem qualsevol debat en profunditat, buscant tota mena d’excuses. Tot plegat em sap molt greu, sobretot per les persones fidels a les sigles passi el que passi, i tant de bo m’equivoqui!

 PP i ICV han millorat lleugerament els seus resultats anteriors, i Ciutadans han fet un avenç espectacular. L’aparició de les CUP, que venen a substituir la desfeta del Si, amb una mica menys de força. Aquest és un cas curiós: SI ha estat, des dels primer moment, el partit més compromès amb la independència i de més clar posicionament en el parlament. I vet aquí, en plena onada del independentisme, ha desaparegut del escenari parlamentari. Costa identificar-ne les causes però potser té a veure amb allò que qui dona el primer pas sol acabar fracassant (recordeu, amb totes les distàncies, a Kerenski).

 A Tiana

El primer que cal destacar és que Tiana va votar massivament el passat diumenge, amb una participació propera al 80%.  El poble sempre supera la mitja nacional però aquest cop ho ha fet amb més de 10 punts diferencials, el que manifesta l’alt grau de civisme i de compromís polític. Aquest fet no hauria de passar desapercebut.

 A Tiana CiU ha estat el partit clar guanyador de les eleccions, encara que amb un retrocés d’un 6% en relació a fa dos anys. De nou es repeteix que CiU només perd a Tiana quan el seu candidat és el Sr. Nolis, és a dir a les municipals. No sé què en pensaran els dirigents del carrer Còrsega ni quantes vegades més pensen aguantar els militants i simpatitzants del poble aquesta situació però per alguns ja ens va bé.

L’altre fet destacat és la desfeta sense pal·liatius del PSC, que hem tret els pitjors resultats de nostra història: hem retrocedit a la cinquena posició del rànquing de partits (els darrers d’aquells amb representació municipal) i per primer cop els nostre suport baixa del 10% del total de vots. Ben segur que les causes  no són estrictament locals (a Montgat ha passat alguna cosa molt semblant) però mai sabrem si una major implicació a la campanya hagués contribuït a millorar aquests resultats. El nostre sòl electoral ha passat a ser de poc més de 400 vots i desitjo que ben aviat tots siguem capaços d’identificar el que cal fer i fer-ho!

Tant ERC com PP i ICV han tret uns bons resultats al poble i han millorat posicions respecte a les eleccions anteriors. Dos fets que penso que són significatius: el increment de vots a Ciutadans i l’aparició en força de la CUP, encara que per sota dels resultats de SI de fa dos anys.

No soc tan ingenu com per pensar que aquests resultats siguin extrapolables a les municipals però si que cal tenir en compte alguns fets: la necessitat de recuperació d’un vot que ara per ara el PSC hem perdut, l’aparició de noves opcions polítiques (avui esperonades pels resultats) que poden alterar un panorama polític que fa molts anys que es manté, la influència de la qüestió nacional al moment de dipositar el vot, ensurts de difícil predicció, la situació política general de la que Tiana no es pot aïllar, etc.  En tot cas, cal obrir una reflexió serena sobre aquests i altres causes. Hi ha temps per endavant per governar amb intel·ligència el repte però cal la determinació personal i col·lectiva per fer-ho. I, sobretot, que les urgències del dia a dia no ens impedeixin avançar cap l’objectiu del horitzó del 2015.

 

Proper Post: Dimarts 4 de desembre de 2012

Tema: TIANA I EL PACTE D’ALCALDES I ALCALDESSES PER L’ENERGIA