ALGUNA COSA ES MOU A LA POLÍTICA TIANENCA?

Com a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals del passat maig, a Tiana es va conformar un govern inestable, com ho demostra que l’equip de govern (ERC + JxCat) no ha aconseguit aprovar els pressupostos de l’any 2020. Aquest fet de moment ha passat sense pena ni glòria malgrat que la incapacitat d’aprovació d’uns pressupostos es sempre motiu de convulsos terratrèmols en qualsevol govern. Difícilment es pot governar si no hi ha capacitat per aprovar uns pressupostos.

Aquesta situació es deu a que els vots de PSC a la constitució de l’Ajuntament van ser exclusivament per fer alcaldessa a Marta Martorell d’ERC, sense cap altra compromís i sense integració al govern.

Ara ja han passat quasi 8 mesos d’aquella fita i ja hi ha prou experiència com per veure que les coses difícilment poden seguir com estan. I per aconseguir estabilitat només hi ha un camí: formar una coalició de govern amb 7 o més regidors. Hi ha quatre possibilitats bàsiques per fer-ho:

• Que ERC i Junt per Tiana pactin: 9 regidors
• Que JxCat pacti amb Junts per Tiana: 7 regidors
• Que el PSC s’incorpori al govern actual de (ERC + JxCat): 8 regidors
• Que el PSC pacti amb Junts per Tiana: 7 regidors

Els números son així de tossuts i objectius. En qualsevol cas, no em declino públicament per cap opció però penso que per qualsevol acord cal negociar i posar damunt de la taula els condicionants que se suposa son el millor pel poble: sona força ingenu però hauria de ser així. Però ja que aquest valor a les negociacions es dóna per suposat, crec que calen cinc condiciones bàsiques:

1. Autonomia. És a dir, que les motius per fer un cosa o l’altra siguin estrictament locals i no per obediència a directrius emanades de no ser on o com a contrapartida per altres jugades en un tauler complex, més quan les eleccions  al parlament de Catalunya estan anunciades.  En aquest punt Junts per Tiana és qui més fàcil ho té.
2. Tranquil·litat. Negociar amb pressa no és bon camí: quan més temps s’inverteixi ara, més fàcil serà evitar problemes de futur
3. Sinceritat. La negociació no pot ser un mercat de bestiar, on es tracta de veure qui dóna més per la vaca i comprovar després si hi ha algú interessat en igualar com a mínim  l’oferta.
4. Confiança. Sigui quin sigui el pacte d’estabilitat, serà entre forces molt desiguals, no només a l’eix “nacional” sinó també al “social”. El pacte ha d’estar basat en la confiança mútua; no té sentit iniciar aquest viatge amb recances, sigui pels companys o pels objectius.
5. Sense un bri de dubte. La situació de cada qual ha d’estar objectivament i contundentment lliure d’amenaces futures. No podem convertir la política municipal en un pim-pam d’acusacions

Al rellegir el que he escrit m’adono que he fet una petita carta als reis; tot i això, li penso donar publicitat amb la seguretat que hi haurà qui sabrà llegir entre línies. Sigui quin sigui el pacte, penso que ha de tenir les cinc condicions que he exposat. En tot cas, si les coses s’acaben fent de manera diferent i malauradament acabo tenint raó en les meves previsions més negatives, ho recordaré en aquest mateix blog. I no serà cofoi per la meva capacitat endevinatòria sinó lamentant l’oportunitat perduda