Doncs no parlaré, de moment, d’aquest tema
perquè encara tinc alguna informació pendent de contrastar i perquè espero
reaccions de totes les parts implicades. Per tant, aquest tafaner tardarà una
mica però no patiu que ben aviat parlaré del tema d’aquesta crisi, que ben bé
es podria titular “El cas del cinema Paradiso” o “Quan el Sr. Mateu el van fer
servir de cap de turc”.
Avui el meu article va d’una pregunta: cal que
l’Ajuntament de Tiana es gasti més de 17.000 euros (exactament 17.545 ja que
cal pagar l’IVA) per encarregar un Pla de Comunicació a una empresa (expedient 715/21)?
A veure, en ple segle XXI una bona
comunicació és desitjable en un Ajuntament, fins i tot es podria demanar un bon
funcionament de l’emissora municipal com a eina de la comunicació local, però
penso que és més important la transparència i la voluntat d’informar per part
del govern que un majestàtic pla de comunicació, que serà l’enèsim que té Tiana
en els darrers anys.
Realment la comunicació del govern en temes
com ampliar voreres a l’avinguda Albéniz, el de Can Riera (on van posar el
carro abans dels bous, amb arrancada de cavall i aturada d’ase), o en el tema
de la introducció de vots fraudulents (per dir-ho suau) al procés de
pressupostos participatius, o tenir amagat durant 10 dies el decret de
despullar de funcions al Sr. Mateu o tot el sidral de les obres de la Sala Albéniz
per fer cinema, o fins i tot la retirada a l’escola de l’exposició sobre les dones
de Tiana... no ha estat massa transparent. Només a cops de plens extraordinaris
i preguntes per part de l’oposició hem anat coneixent (sempre amb retard) les
lluites fratricides dins del govern de Tiana.
De res serveix un Pla de Comunicació de més de
17.000 euros si per part del govern no hi ha cap voluntat de fer una comunicació
transparent i veraç. Ni tampoc serveixen per res més de 17,000 euros si no s’està
disposat a que els professionals facin lliurament la seva feina. En el tema de
la comunicació han creat una estructura complexa (jo diria que no menys de
quatre persones treballen en la comunicació institucional) que personalment em
sembla excessiva per un municipi com el nostre. Clar que és la meva opinió, potser
record melancòlic d’un temps on la voluntarietat d’en Josep Maria Toffoli era l’única
eina de comunicació institucional mitjançant una humil revisteta...
Veurem en què acaba tot. Perquè un Pla de Comunicació
ha de ser finalment aprovat pel ple i pinta malament si el govern està en
minoria (també pel cas dels pressupostos). Sembla que el lema és: “de moment ho
fem i després ja veurem”.
I la darrera pregunta: un Pla de Comunicació (d’utilitat
dubtosa veient els esdeveniments) és la millor cosa a la que un govern local
pot destinar més de 17.000 euros en plena situació de pandèmia, en la que molts
ciutadans i petites empreses estan patint de valent?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada