LA VICTÒRIA TÉ CENT PARES I LA DERROTA ÉS ORFE

No em vull donar de profeta,però fa més d’un any (al 5 desembre de 2019,abans de la pandèmia i també de que els dos membres del Grup Municipal Socialista decidissin integrar-se al govern municipal amb ERC i JxCat) vaig escriure això en el meu bloc.

Ha de pagar l’Ajuntament de Tiana tot allò que no fan altres administracions. Ha de pagar l’ampliació de l’institut?.

I recordava el cas de que l’Ajuntament de Tiana va pagar l’any 1994 la compra de l’antiga Escola Clavé (avui dia, Escola Tiziana) però es va signar un conveni i la Generalitat va retornar puntualment any rere any la totalitat de la quantitat avançada.  I seguia

Ahir, l’equip de govern de Tiana (ERC i JxCat) no van aconseguir aprovar els pressuposts de 2020 per rebuig de l’oposició (JxTiana i PSC)...Va quedar clar per part de l’oposició que el rebuig no és pel tema de l’ampliació del institut, que s’hi està d’acord, i que en tot cas es treballarà per aconseguir que finalment sigui la Generalitat qui el pagui.

Després han passat moltes coses. El GM Socialista va canviar d’opinió, es va integrar al govern (arrambant amb tots els càrrecs que va poder) i poc després va votar a favor d’uns pressupostos idèntics als que havia rebutjat mesos abans (amb alguna petita concessió, com en quatre plaques solars). No va ésser un procés massa congruent però per alguns, política i congruència és un oximoron.

El projecte del nou institut de Tiana és una iniciativa del PSC, diguem-ho clar. Tot s’inicia amb un conveni signat per l’alcaldessa Ester Pujol en el que Tiana es compromet a pagar el projecte i la construcció. Més endavant el canvi de vot de l’actual GM Socialista fa possible que s’aprovin uns pressupostos absolutament necessaris per tirar endavant el projecte. I després (no sé si per coincidència en el que servidor de tots vostès vaig dir fa un any)  el GM Socialista i un membre de l’executiva mantenen una reunió amb el diputat (també socialista) Raúl Moreno i presenten una proposta d’acord al Parlament, que és aprovada amb el suport d’altres grups, perquè sigui  la Generalitat (a qui correspon) qui pagui finalment el nou institut. S’ha fet una bona feina,més enllà que el govern de la Generalitat pot  no fer cas a l’acord parlamentari, però el pas donat és molt important.

Servidor de tots vostès, reconec  la feina feta pels meus companys socialistes i n’estic molt cofoi. Soc socialista  i per tant, vet aquí que no només l'oposició  reconeix la feina sinó també el partit al que pertanyen els membres del GM Socialista.

Aquesta és la història de tot plegat. Però sembla que va ser Napoleó qui va dir “La victòria té cent pares i la derrota és orfe”. I ara que les coses de l’institut estan ben encarrilades, amb la seva segura construcció i amb una probabilitat de recuperar la inversió, aquests darrers dies he vist piulades de tots colors (algunes republicanes) fent seva la feina. És força patètic si un recorda la història, com jo he fet; com també ho és la facilitat amb la que altres es deixen perdre qualsevol visibilitat.

La política és com la física dels gasos: un gas ocupa tot l’espai que té disponible. Per tant, si no hi ets, un altre s’ho farà seu.