En primer lloc, en vàries pàgines (283, 284), és diu que el 19 de juliol de 1936 era dissabte, quan en realitat va ser diumenge. En relació al reportatge de la “Estampa” (després en parlarem) diu que “El corresponsal a Barcelona es va presentar a Montalegre al mes de febrer de 1936, acompanyat d’un fotògraf” (pág. 488); això és impossible ja que l’article va sortir publicat els dies 25 de gener i 1 de febrer com podeu comprovar a l’enllaç que us adjunto i no és possible que els periodistes anessin a la cartoixa després de publicar l’article. Per cert, a la tesis (pàg. 156) es confonen les dates de publicació: l’edició que diu del 25 de gener és la de l’u de febrer, i a l’inrevés. També es diu (pàgina 28) que els mitjans informatius no van sortir fins el dia 23-24 de juliol, quan al menys La Vanguardia es va publicar el dia 22 de juliol. També a la pàgina 707 es parla de fets ocorreguts al juliol de 1939 quan és evident que els fets van passar al juliol de 1936.
Alguns d’aquests errors semblen atribuïbles a les fonts, encara que la tesis no ho adverteix malgrat el seu “cum laude”.
No obstant, a banda d’aquests detalls, el més interessant son els fets: els
periodistes van mentir i van ensarronar als pobres monjos fent veure que a la
cartoixa hi vivia retirat un important general rus (el general Nicolai), ajudant
del darrer tsar .Per tant, a Tiana estava el darrer reducte del tsarisme a tot
el món. Fins i tot, el suposat general Nicolai havia declarat que la filla gran
del tsar Nicolas II (la gran duquessa Olga) havia fugit dels assassinats de Ekaterimburg i que coneixia on s’amagava.
La Estampa era una revista sensacionalista que es va publicar
entre 1928 i 1938 (una mena de precedent del Interviú). Cal situar el context: aquests
articles,publicats pocs dies abans de la victòria del Front Popular i mesos
abans de la revolta militar del juliol del 1936 i en un context revolucionari, no
va fer cap bé als pobres monjos. El suposat periodista, tergiversant unes
declaracions del pare Fumet (un dels afusellats el dia 20 de juliol) i
enganyant en els peus de fotografies (el suposat general Nicolai sempre surt d’esquenes) ben segur que va induir (al menys en part) als
fets ocorreguts mesos després amb l’assalt a la Cartoixa i l’assassinat de
varis monjos. Mentre els conduïen a peu fins a Badalona.
Segurament també hi va contribuir el fet que a la Cartoixa hi
haguessin armes amagades: 23 Winchester, 2 metralladores Maxim i 20.000
cartutxos. Aquestes armes s’havien adquirit per la defensa de la Cartoixa
després dels fets viscuts durant la Setmana Tràgica de 1909, que a diferència
de 1936 no es va produir cap assassinat. No obstant, el pare prior quan van ocórrer
els tràgics fets de 1936 (pare J,B. Ciérco) va prohibir fer servir aquestes armes
que van continuar amagades durant l’assalt. Però aquesta és ja una altre
història
Aquests son els enllaços de la revista Estampa. Curiós tot
plegat...
http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0003475172&search=&lang=es
http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0003475367&search=&lang=es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada