Fa una estona que he llegit l’apunt autobiogràfic que el Sr. Muñoz ha publicat en el darrer número de la seva revisteta i encara ploro i tinc sanglots!. M’he emocionat de veritat. Un vailet que a l’any 1963 va ingressar al Seminari de la Conreria, que segons ell estava ja sota els "aires dels postconcili” (informació curiosa perquè el Concili Vaticà II va acabar a l’any 1965, les renovacions van tardar de quallar però ja quan hi entra el Sr. Muñoz la cosa és diferent!). I el seu record de les celebracions religioses?. Que bonic!, A l’Alegria (a on un àngel pel que sembla el va il·luminar per la protecció de l’entorn de l’Alegria; sort que vàrem ser els socialistes els que vàrem fer la feina, més enllà del escadusser d'urbanitzable programat que va proposar GENT), missa a la parròquia o processons pel carrer, suposo que fent d’escolanet. Uff, que fort!. Jo no sé quin vot busca amb aquest arravatament de records religiosos però és molt interessant conèixer les bibliografies dels nostres polítics, pena que siguin incompletes (prou que ho sap). Jo, encara en ple èxtasis, afirmo: del seminari de la Conreria van sortir arquebisbes, bisbes, rectors, preveres,... però dos són al meu entendre especialment dignes de menció: el pare Apel·les i el Sr, Muñoz!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada