APUNTS (PERSONALS) DEL 6è CONGRÉS DEL PSC (i III)

S'ha acabat el Congrés. Tres dies de feina, en els que uns han treballat més que altres. Ja tenim primer secretari i ja tenim executiva. Pere Navarro ha fet un discurs de paràboles i probablement la més reeixida la dels castellers: hem fet la pinya però ara cal fer el castell. Això en clau interna; en clau de país, el realment important és sortir de la crisi i ha estès la mà per ajudar. Veurem com va tot perquè un ja acumula masses anys per no recordar altres situacions que eren de triomf i després han acabat malament. Tiana ha aconseguit introduir moltes esmenes al document de la ponència i la seva curta delegació ha actuat amb prou unanimitat. Personalment he donat un vot (més de confiança que de convicció) al nou primer secretari i no m'ha agradat la composició de la comissió executiva: encerts però també un excés d'equilibris, absències per a mi importants i presències de difícil comprensió quan es tracta d'un nou PSC. I la fotografia final de l'Executiva, amb la incorporació dels càrrecs nats, complicarà encara més la visualització. S'enceta un camí ple de dificultats i no la menor serà la no presència del primer secretari al Parlament; altres hauran d'explicar aquest nou PSC a l'espai de més ressò ciutadà i mediàtic però a vegades les traduccions són poc fidels a l'esperit del text inicial. Ha estat un congrés obert i democràtic i d'això me'n sento content. En fi, es tanca una etapa i se'n obra una altre: en el partit i també personalment.