En un exercici impecable de democràcia i transparència (portes obertes als mitjans d'informació) cadascú dels presumptes candidats finalistes (Helena, Ros i Navarro) han fet un discurs de presentació. No m'ha agradat que Ros anunciés primer la seva retirada a la premsa que al congrés i no m'ha agradat la seva retirada, amb un tactisme que no sé identificar. Els discurs del Navarro ha estat per mi el més complert: ha parlat d'ecologia, de nuclears, de joventut, de classe mitja, de futura organització del partit... Tots han parlat de catalanisme però personalment em costa molt identificar a l'escenari cap símbol d'aquest catalanisme que tenim els socialistes: un error volgut?. El resultat de la votació secreta (un altre exercici democràtic) ha estat a una proporció de 3 a 1 entre els dos candidats finalistes i a favor de Navarro.
Per tant, Pere Navarro Primer Secratari del Nou PSC. Situació absolutament inimaginable quan van un any Montilla va avançar que no es tornaria a presentar.
He escoltat grans frases. El que succeïx que aquesta és la quarta elecció de primer secretari en la que participo i tot sempre és fantàstic fins que ho deixa de ser-ho. Ara la primera prova de per on anem serà la composició de la executiva i veurem fins a quin punt el primer secretari ha pogut fer el seu propi equip o caldrà enquibir-hi tantes sensibilitats (er dir-ho finament) que serà un poti-poti en el que serà difícil reconèixer el Nou PSC. Però ara per ara amb esperança. Bona nit, que suposo que serà molt llarga per alguns...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada