NO ETS DE TIANA SI A LA CAMPANYA PER LES MUNICIPALS NO APAREIX LA GEMMA

La Gemma  Liñán és un personatge (a escala tianenca, clar) polièdric del que ara vull destacar quatre  característiques: pensa que sempre té raó, tira sovint  a tort i a dret, coneix bé al poble i als seus ciutadans i  té per costum ser especialment activa en les campanyes electorals municipals.  Ho va fer en la seva època a Ràdio Tiana i també a l’any 2007 amb el bloc  “Placeta dels Peixos”.  No podia faltar a la cita de 2011 i aquest cop ho va fer amb el bloc anomenat “No crido, només parlo fort” que ben mirat, té una certa dosi d’autocrítica.  Una mesura de la seva activitat és que ocupa 60 planes al llibre d’en Toffoli i va començar a dir coses de Tiana el dia 12 de febrer.

No tinc ni espai ni temps per  resumir tot el que va dir en el seu bloc durant la campanya electoral, però vull assenyalar allò que a la meva modesta opinió és més significatiu.

• Qualifica, sense embuts, a tothom. Només a tall d’exemple: la seva generació, perduda.  L’alcalde Escudé, l’home de palla. Un servidor de tots vostès, el savi boig. El Sr. Muñoz (el breu), un encantador de serps. La tècnica de cultura, no ha entès res.  Les paredetes de CiU i ERC a l’Alegria: bolets.  Ferran Vallespinós, l’últim de la fila i amb caràcter difícil.  L’Àlvar, exprimit com una taronja. Josep Mª Vilaplana, espectant. Manuel Gonzalo, alliçonador. Jordi Gost, hàbil. Enric Nolis, gris. Emili Muñoz, segur (de què, dic jo?), un corcó  i a la vegada superb.  Ester Pujol, continguda. Els moderadors del debat, tous.  Si llegiu la Bíblia, us adonareu que posar nom a les coses és feina de Déu. La Gemma, en el seu bloc, ha pontificat de deessa i a vegades no s’ho ha pensat dos cops, per posar etiquetes a tothom.
• Té una explicació massa simplificada de tot: hi ha uns tianencs que als any 80 van fer grans coses pel poble  però que no van pensar en vetllar per la continuïtat de les coses i així es va perdre la bona feina d’una generació de joves que titlla de perduda. Ve a dir que hi ha una manera sempre encertada de fer poble (des de les entitats) i una altre quasi sempre equivocada (des de la política). Em sembla que ni una cosa ni l’altre és sempre certa, però sovint ha mancat continuïtat i compromís en alguns col·lectius.  Al cap i a la fi, els polítics ens presentem a les eleccions i estem en condicions de mesurar quantitativament quants estan amb nosaltres; com reconeix la Gemma, “El poble els posa, el poble els treu”.  En canvi, els autocomplaents amb la seva pròpia biografia no necessiten de cap revàlida, fins i tot quan es diu que els darrers 8 anys el polítics no han sabut arreglar ràdio Tiana. Què va passar  a Ràdio Tiana fa 8 anys?. Un dia ho podem explicar...
• Coincidències i confusions. Al llarg del seu bloc, la Gemma (segons el meu parer)  l’encerta amb l’ anàlisi dels pocs anys de govern del Sr. Muñoz:  incompliment del programa electoral, decepció provocada en el seus electors, el silenci imposat a la ràdio, la manca de paraula i d’imaginació, que la Tiana viva va més enllà que els pares de l’escola, etc. No obstant això, en el cas de l'urbanisme, durant tants anys cavall de batalla de la demagògia, erra en temes tan fonamentals com la rebaixa de sostre al Pla Parcial Creu de Terme o bé de qui és la iniciativa i el treball per la modificació del planejament a l’entorn de l’Alegria, tal  com finalment s’ha produït.  Tiana ha aconseguit conservar el seus valors malgrat la cridòria que alguns van fer i que quan els hi va tocar governar (poc temps, això sí) van aprovar nous desenvolupaments per més de 700  pisos.  Aquest debat s’hauria de fer algun dia amb tranquil·litat i amb perspectiva temporal; mentrestant, triomfen més els estereotips que les raons.

Malgrat aquests comentaris, sens dubte la Gemma ha fet una contribució significativa a les campanyes electorals de Tiana i per això alguns s’han emprenyat. Un servidor de vostès, que la he patit (o gaudit, segons com es miri) durant  12 anys,  el seu comportament m’ha deixat indiferent perquè crec que és part del joc democràtic.  Però el Sr. Muñoz (el breu), enfurismat per la seva desfeta electoral i treien foc pels queixals, li va dir de tot: de professional indigna, de pressionar i suplantar a la directora de la Ràdio, decantar la informació electoral cap a la seva candidata (que fort!), de partidista, que si serà anomenada comissària de la Ràdio, autora de boicots, ... Aquestes expressions, que trobem  retraten perfectament al Sr. Muñoz, que no va saber perdre , però sincerament crec que són injustes per la Gemma.

Proper Post: Dimarts 22 de maig de 2012

Tema: El bloc d’ester pujol i  la victòria socialista