Per si algú encara
ho desconeix, Divendres és un programa de les tardes de TV3 amb una secció que
consisteix en visitar, durant una setmana, els diferents pobles de la nostra estimada
Catalunya. Se suposa que cada municipi aprofita l’ocasió per mostrar el millor
que té i despertar l’admiració de tots els televidents. Vet aquí que aquesta
setmana li ha tocat a Tiana i al programa d’ahir vàrem quedar retratats com un
poble de calçots i calçotets!.
Un poble de calçots perquè a Can Roca en cultiven molts (n’arriben a collir 50.000 en plena temporada) i dels millors. Ens van explicar les propietats dels calçots i d’altres ceballots (porros, escalunyes, cebes, cibulet, etc). Malgrat les seves moltes virtuts medicinals, exposades per la Dra. Font, sempre he pensat que les afamades calçotades és una manera estúpida d’embrutar-se i de fer malbé l’excel·lent salsa acompanyant; que seria molt millor sucar en el romesco llagostins o escamarlans... però sobre gustos no hi ha res decidit. Després ens varen explicar com no plorar quan es talla la ceba, cosa que als “cuinetes” com jo sempre ens ha preocupat: molt didàctic tot plegat.
Un poble de calçotets perquè part de l’espectable musical va ser desenvolupat pels De Mortimers, presentats com “nova generació d’artistes de Tiana” (jo mateix em considero com nova generació de biòlegs de Tiana!) i va consistir en que quatre artistes (avui era format reduït), es van anar despullant, mentre es tocaven la panxeta com si fos un timbal, per quedar finalment només en calçotets, moment que aprofiten per donar-se mútuament copets a les natges del culet. Malgrat que l’espectable ja l’havia vist, em va impressionar com el primer cop que vaig tenir l’oportunitat. La meva afeblida capacitat intel·lectual no em permet captar el rerefons del espectacle en tota la seva plenitud, més enllà de la provocació. Ja em perdonareu la meva pobresa d’esperit i de manca de cultura però heu de compendre tots els meus condicionants de formació en ple franquisme.
El missatge que ahir es va donar de Tiana per TV3 és clar: Tiana és un poble de calçots i calçotets!. Tothom que va veure el programa d’arreu de les contrades de la nostra estimada Catalunya ho va captar perfectament. Avui he anat a fer un tràmit administratiu i he hagut de donar la meva adreça; la noia que m’atenia, al dir-li Tiana, s’ha posat a riure i he escoltat com li deia a la seva companya de l’altre taula: “vatua l’olla, un calçot!”. I l’altre, morta de riure fins que s’ha apropat un altre companya que deia, entre sanglots, “casum dena, a veure si ara es queda en calçotets”!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada