Tiana va viure un moment de fort compromís solidari. Ja el mes de juliol de 1996, només un any després de fer-me’n càrrec de l’alcaldia, vàrem rebre un grup nombrós de nens i nenes saharauis que venien a passar una temporada amb famílies acollidores del poble. L’estada va ser molt més que unes vacances ja que també van ser atesos mèdicament, se’ls va fer visitar el país, etc. L’ajuntament, mitjançant els fons recents creats, va atendre a la majoria de les despeses i va ser fonamental l’acció de Tiana Solidària. Després l’embranzida s’ha anat perdent i als darrers anys ja no es celebren aquestes colònies, un altre retrocés del darrer govern. Penso que un nou govern de progrés hauria de tornar a llançar la iniciativa i soc coneixedor de la proposta d’Ester Pujol en aquest àmbit, amb persones compromeses en aquesta causa que formen part, com independents, de la seva llista. Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada