EL VALOR DEL MESTRE

Qualsevol alumne, davant d’un triangle rectangle i plantejat el problema de descobrir les relacions entre els seus  costats, hi ha dues maneres bàsiques de procedir:

a)   Decidir descobrir-ho per un mateix, anar provant les diferents possibilitats, equivocar-se una i altre vegada, perdre temps i energies en intentar cercar el secret amagat i, el més probable de tot, no arribar a cap resultat al cap d’un cert temps, sovint després d’haver desencisat a aquells que confiaven en la resolució del problema.

b)   Confiar en un mestre, coneixedor del teorema de Pitàgores i del triangle sagrat dels egipcis. La solució  és tant senzilla com que sigui quin sigui la mida dels costats d’un triangle rectangle, el quadrat del costat més llarg és igual a la suma dels quadrats dels altres dos costats. I per demostrar-ho es pot acudir a alguna de les quasi mil demostracions que es diu que existeixen. És evident que el mestre ens ha acompanyat, ens ha ajudat a trobar la solució, no ens ha fet perdre el temps i el seu coneixement (experiència en el teorema) ens ha ajudat a quedar bé perquè, al cap i a la fi, qui ha d’aprovar l’examen és l’alumne.

Aquest és el valor del mestre i de la seva continuada funció social. I ara, en moments de retallades, és quan més us n’adonàreu de la seva utilitat, no només en el cas dels triangles rectangles.

Proper Post: Dilluns 9 de juliol de 2012

Tema: APUNTS D’UN TAFANER DEL PLE DE JULIOL