APUNTS D'UN TAFANER DEL PLE DE JULIOL

20%(X) + 30%(Y) NO ÉS 50%(X+Y)

Del Ple del mes de juliol vull destacar-ne tres punts que al meu entendre són importants.

1.   L’augment de la capacitat d’aparcament al centre del poble mitjançant un conveni amb els propietaris de Can Matas. La disponibilitat de places a l’àmbit d’aquest Pla Parcial és resultat de les negociacions que en el seu moment Ferran Almeida, com a Regidor d’Urbanisme, va dur a terme durant la fase d’aprovació del planejament. Posteriorment, el govern del sr. Muñoz (el breu) no va fer res durant quatre anys malgrat el compromís electoral de CiU (el seu soci)  fet  l’any 2007 per construir un aparcament en vàries plantes a la zona de Sant Cebrià.  Aquesta és una bona notícia pel comerç local i obra ben segur una sèrie d’actuacions a l’àmbit de la mobilitat a Tiana.

2.   La modificació de l’ordenança fiscal que regula els preus de l’Escola Bressol i l’Escola de Música i Dansa. L’augment és conseqüència de la política del Govern de la Generalitat de no complir els convenis signats amb l’Ajuntament de Tiana degut a les retallades que fa a tort i a dret però també a determinades polítiques equivocades del govern de IC-GPT i CiU, especialment en el cas de l’Escola de Música i Dansa, que ja hem comentat. El posicionament de IC-GPT i CiU de no donar suport a la modificació de l’ordenança, amb arguments poc sòlids, demostra un cop més que aquells que han estat part important del problema ara no volen ser part de la solució. Per cert, tant al Sr. Hernández com al Sr. Nolis els hi convindria fer un repàs de matemàtiques perquè sumar percentatges és un error infantil. Però tant si val, la qüestió es no donar suport als esforços del govern, que per cert amb la tarificació social que proposa aplica una política d’esquerres que a Tiana es va encetar tímidament a finals dels anys noranta amb els ajuts a les colònies d’estiu.

3.   Finalment, el reconeixement extrajudicial de crèdits per import de més de 500.000 euros. Que vol dir això?. Ni més ni menys que factures del govern del Sr. Muñoz (sortosament el breu), per més de 500.000 euros, que no tenien partida a on imputar-les i que ha calgut reconèixer-les ara. Ni el Sr. Nolis ni la Sra. Rué, responsables de la desfeta, es van immutar el més mínim i van votar a favor. Finalment disposem d’una prova fefaent dels tripijocs econòmics de l’anterior govern, que gastava sense disposar dels diners per fer-ho. I no es tracta ni de finançament de pavellons ni altres històries. És simplement una llista molt llarga de petits proveïdors la majoria, de despesa corrent, que portaven temps esperant la solució.

Proper Post: Dilluns 16 de juliol de 2012

Tema: La biga i la palla del sr. Pascual