FINAL DE TEMPORADA I ANUNCI DE DOS NOUS BLOCS

Acabo la temporada; convé desconnectar una mica aquest agost, a la vegada que vull treballar en dos nous blocs. Per ara només tinc l’esquema i el títol: Los amortizados (en espanyol per públic que vol tenir) i la Crisi dels idiotes. Per ara, res més. Agrair, això si, els meus fidels seguidors que fan d’aquest bloc un dels més seguits de la política tianenca. Procuraré millorar-lo dia a dia, amb novetats. I desitjar-vos a tots un bon estiu i que la tornada a la tardor no sigui tant dolenta com sembla. Una abraçada!

 Proper Post: Dilluns 3 de setembre  de 2012

GRUP DE PINOTXOS TRONATS (G.P.T.)



En el conegut conte de Pinotxo, de Carlo Collodi, la fada bona va dir amb la seva dolça veu: “Quantes més mentides diguis, més et creixerà el nas Pinotxo!”.  A Tiana tenim també els nostres propis “pinotxos”, que en aquest cas no han estat creats pel vell fuster Geppeto sinó que són el resultat d’una determinada manera de fer política, impulsada pel Sr. Muñoz a l’any 1999, i que segurament li va servir per arribar a ser alcalde (això si, entabanant al Sr. Nolis) però que a la vegada l’han convertit en El Breu.

El principal problema que s’ha trobat sobre la taula el nou govern d’Ester Pujol ha estat  la ruïnosa situació econòmica que ha deixat el Sr. Muñoz. Els que van crear el problema ara no volen ser part de la solució i es dediquen a tirar pilotes fora.  En el seu poc visitat bloc, el dia 2 de juliol van escriure al referint-se al balanç del primer any del nou govern: “Les finances municipals han estat la cortina de fum que el govern ha utilitzat per emmascarar la manca de projecte, utilitzant l’endeutament contret en el període de creixement econòmic per PSC-ERC per construir grans equipaments, contra el govern anterior que l’havia heretat”.

El redactat sona a Sr, Muñoz, que aparentment retirat (això si, després d’acomiadar-se amb un “bon vent” per tots els tianencs) es dedica a justificar el que no té nom. A veure, una cosa són les inversions que van fer els governs que vaig presidir entre 1995 i 2007 (i que ara gaudeix tothom) i una altre cosa són les despeses ordinàries, incloses les de personal. I les que han creat un forat de més de 1,5 milions d’euros. Són aquestes darreres las que han creat el problema: totes aquelles despeses que el govern del Sr. Muñoz va fer a dojo sense disposar de partida o confinat amb uns ingressos inflats que mai es materialitzaven. I això no té absolutament res a veure amb el pagament de les inversions. Només dos exemples:

1)      Al passat Ple del mes de juliol es va haver d’aprovar un reconeixement extrajudicial de crèdit per valor de 475.990,65 euros, que corresponen a factures i despeses  presentades en el departament d’ Intervenció, corresponents a béns corrents i serveis, inversions etc. rebuts durant l’any 2011 i anteriors , que no s’han pogut aplicar al pressupost. És a dir, despeses fetes pel Sr. Muñoz (i beneïdes pel seu càrrec de confiança) per les que no es disposava de diners. Que hi figurava en el llistat acompanyant?. Temes com: cicle festiu, honoraris jurídics, convenis amb el Consell Comarcal, recollida de gossos, interessos de demora, atencions institucionals, etc. Això té alguna cosa a veure amb les inversions que es van fer durant els anys 1995-2007?. No; son simplement factures que es van posar sota la catifa perquè no hi havia diners per pagar-les.

2)      L’equip econòmic del Sr. Muñoz mai va voler reconèixer els ajustaments per IPC dels serveis de recollida d’escombraries i neteja pública, malgrat que estava obligat pel contracte. Bé, ara tot això puja uns 150.000 euros més que caldrà trobar. Això té alguna cosa a veure amb les inversions que es van fer durant els anys 1995-2007?. No; son simplement factures que es van posar sota la catifa perquè no hi havia diners per pagar-les.

Els que formen la direcció de GENT són senzillament uns mentiders; ho han estat (en el debat urbanístic, per exemple) i ho segueixen essent. Però mai es pot enganyar a molt durant molt temps; així els hi va. I crec que el símil d’uns pinotxos amb el nas molt llarg és molt escaient. Per això formen un GRUP DE PINOTXOS TRONATS (G.P.T.)!

Proper Post: Dilluns 30 de juliol de 2012

Tema: Final de temporada i anunci de dos nous blocs

LA BIGA I LA PALLA DEL SR. PASCUAL

El Sr. Pascual va ser el segon i darrer Regidor de Cultura del Govern del Sr. Muñoz (El Breu) quan va substituir al Sr. Abel Queralt, principal garant de la candidatura que IC-GENT va presentar a les eleccions de 2007. La dimissió del Sr. Queralt va ser explicada en el seu moment en termes personals i professionals; després s’ha anat sabent la veritat, fins i tot per manifestacions del propi Abel. En realitat la retirada va ser el primer capítol dels desencontres del Sr. Muñoz amb una part important dels seus votants i que el van portar a perdre les eleccions de 2011.

Però avui el meu delit és parlar del Sr. Pascual, al qui no li agrada aquest bloc. Ha manifestat que jo practico el “acoso y derribo” (sic), el mateix que segons ell vaig practicar durant l’oposició de 2007 a 2011. Des de que he sabut que no li agrada el meu bloc (i tampoc jo, dedueixo) no dormo ni menjo. Estic realment preocupat i enfonsat i no trobo la manera de recuperar-me. Recorro esmaperdut tots els recons de la memòria cercant les raons de la meva maldat i no trobo explicació a res. Penso que al Sr. Pascual no li agrada la llibertat d’expressió perquè mai ningú ha desmentit ni una sola de les xifres i situacions que surten a aquest bloc.

Succeeix que la veritat molesta i la memòria és feble. I d’aquí el títol: tant enfeinat està el Sr. Pascual en la palla que no ha vist la biga pròpia. Situacions que un servidor de tots vostès ha viscut durant la meva etapa d’alcalde per part dels companys i companyes del Sr. Pascual: pasquins als arbres del poble criticant el meu cotxe (confeccionats per gent de GENT) , comentaris de familiars de gent de GENT acusant-me de delictes (penjats a Facebook), he estat titllat de “maltractador polític” (per part del Sr. Muñoz, El Breu), tota mena de desqualificacions personals a la seva revista al llarg de vuit anys, etc.  Això només són uns exemples, tots demostrables.

Es comprova clarament que els directius de GENT són uns Angelets de Déu!. Si ells mai fan res! Si busquen bon rotllo i els valors de la política. Com puc gosar a fer determinats comentaris negatius sobre ells? Com és possible que un servidor practiqui de forma tant barroera l’anomenat pel Sr. Pascual “acoso y derribo”?

Vistes les actuacions dels companys del Sr. Pascual, fa falta  morro per dir que jo sóc el responsable del mal clima que ells diuen que existeix a la vida política de Tiana. Estic convençut que el que han fet és molt més desproporcionat; es fixen amb mi i no veuen la seva biga!. I si posen al meu “haver” la seva desfeta electoral per “acoso y derribo” durant els quatre anys d’oposició  (a diferència del Sr. Muñoz que va sortir cuita corre’ns quan va deixar de ser alcalde, abandonant els seus votants amb un pam de nassos) és una cosa de la que estic plenament cofoi.

Menys hipocresia!

Proper Post: Dilluns 23 de juliol de 2012

Tema: Grup de Pinotxos Tronats (G.P.T.)

APUNTS D'UN TAFANER DEL PLE DE JULIOL

20%(X) + 30%(Y) NO ÉS 50%(X+Y)

Del Ple del mes de juliol vull destacar-ne tres punts que al meu entendre són importants.

1.   L’augment de la capacitat d’aparcament al centre del poble mitjançant un conveni amb els propietaris de Can Matas. La disponibilitat de places a l’àmbit d’aquest Pla Parcial és resultat de les negociacions que en el seu moment Ferran Almeida, com a Regidor d’Urbanisme, va dur a terme durant la fase d’aprovació del planejament. Posteriorment, el govern del sr. Muñoz (el breu) no va fer res durant quatre anys malgrat el compromís electoral de CiU (el seu soci)  fet  l’any 2007 per construir un aparcament en vàries plantes a la zona de Sant Cebrià.  Aquesta és una bona notícia pel comerç local i obra ben segur una sèrie d’actuacions a l’àmbit de la mobilitat a Tiana.

2.   La modificació de l’ordenança fiscal que regula els preus de l’Escola Bressol i l’Escola de Música i Dansa. L’augment és conseqüència de la política del Govern de la Generalitat de no complir els convenis signats amb l’Ajuntament de Tiana degut a les retallades que fa a tort i a dret però també a determinades polítiques equivocades del govern de IC-GPT i CiU, especialment en el cas de l’Escola de Música i Dansa, que ja hem comentat. El posicionament de IC-GPT i CiU de no donar suport a la modificació de l’ordenança, amb arguments poc sòlids, demostra un cop més que aquells que han estat part important del problema ara no volen ser part de la solució. Per cert, tant al Sr. Hernández com al Sr. Nolis els hi convindria fer un repàs de matemàtiques perquè sumar percentatges és un error infantil. Però tant si val, la qüestió es no donar suport als esforços del govern, que per cert amb la tarificació social que proposa aplica una política d’esquerres que a Tiana es va encetar tímidament a finals dels anys noranta amb els ajuts a les colònies d’estiu.

3.   Finalment, el reconeixement extrajudicial de crèdits per import de més de 500.000 euros. Que vol dir això?. Ni més ni menys que factures del govern del Sr. Muñoz (sortosament el breu), per més de 500.000 euros, que no tenien partida a on imputar-les i que ha calgut reconèixer-les ara. Ni el Sr. Nolis ni la Sra. Rué, responsables de la desfeta, es van immutar el més mínim i van votar a favor. Finalment disposem d’una prova fefaent dels tripijocs econòmics de l’anterior govern, que gastava sense disposar dels diners per fer-ho. I no es tracta ni de finançament de pavellons ni altres històries. És simplement una llista molt llarga de petits proveïdors la majoria, de despesa corrent, que portaven temps esperant la solució.

Proper Post: Dilluns 16 de juliol de 2012

Tema: La biga i la palla del sr. Pascual

EL VALOR DEL MESTRE

Qualsevol alumne, davant d’un triangle rectangle i plantejat el problema de descobrir les relacions entre els seus  costats, hi ha dues maneres bàsiques de procedir:

a)   Decidir descobrir-ho per un mateix, anar provant les diferents possibilitats, equivocar-se una i altre vegada, perdre temps i energies en intentar cercar el secret amagat i, el més probable de tot, no arribar a cap resultat al cap d’un cert temps, sovint després d’haver desencisat a aquells que confiaven en la resolució del problema.

b)   Confiar en un mestre, coneixedor del teorema de Pitàgores i del triangle sagrat dels egipcis. La solució  és tant senzilla com que sigui quin sigui la mida dels costats d’un triangle rectangle, el quadrat del costat més llarg és igual a la suma dels quadrats dels altres dos costats. I per demostrar-ho es pot acudir a alguna de les quasi mil demostracions que es diu que existeixen. És evident que el mestre ens ha acompanyat, ens ha ajudat a trobar la solució, no ens ha fet perdre el temps i el seu coneixement (experiència en el teorema) ens ha ajudat a quedar bé perquè, al cap i a la fi, qui ha d’aprovar l’examen és l’alumne.

Aquest és el valor del mestre i de la seva continuada funció social. I ara, en moments de retallades, és quan més us n’adonàreu de la seva utilitat, no només en el cas dels triangles rectangles.

Proper Post: Dilluns 9 de juliol de 2012

Tema: APUNTS D’UN TAFANER DEL PLE DE JULIOL