No tinc clara quina seria la meva resposta a
la pregunta de si soc o no partidari de la independència de Catalunya. El que
sí sé amb tota seguretat que en absolut estic d’acord en el procés que han
endegat ERC, CDC (o com es digui) i les CUP, un model que penso porta a la
confrontació (també entre catalans) i que ara per ara no disposa del suport
majoritari del vot dels ciutadans.
ERC no enganya i sempre ha dit el mateix; CDC
(o com es digui) es un partit burgés reconvertit per necessitat degut a la
corrupció i que ha abraçat la fe independentista que sempre havia negat (com
Sant Pau camí de Damasc) amb el fanatisme dels conversos; les CUP són
antisistema però a la vegada són el mal necessari i fan ballar als altres dos
partits com volen, fins el punt d’haver demanat i obtingut el cap del hereu
Mas. Molts paral·lelismes hi trobo en les situacions ja viscudes a 1931, 1934 i
1936 però ho deixem per un altre dia.
Jo sóc militant d’un partit, el PSC; que es
declara federal. Penso que aquesta és la millor manera d’organitzar un estat
plurinacional i de fet tots els estats més forts al món (EUA, Canadà, Alemanya,
Rússia, Xina, Índia, Brasil, etc) són federals. El que no entenc és que el meu partit
voti una cosa al Parlament de Catalunya i el Grup Municipal socialista a l’Ajuntament
de Tiana voti sovint tot el contrari, picant l’esquer que altres grups pengen de l’ham amb tota
mena de paranys declaratius. Evidentment que el Grup Municipal Socialista pot
votar el que cregui convenient però seria recomanable per aconseguir ser
congruents que aquests posicionaments, que van molt més enllà del bon govern
dels nostre poble, es poguessin debatre prèviament entre militants i votants,
per respecte als que segurament pensen diferent. Si no hi ha el perill de crear
una bretxa entre uns i els altres, estigui on estigui el sentiment majoritari.
És moment pel debat i no per la improvisació i més quan aquesta té el tuf d’instint
de conservació més que de convenciment ideològic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada