Las banderes
que ondegen a un Ajuntament tenen un reglament molt concret i si
s’altera, entrem a un terreny llefiscós on els límits no son clars. Si posem
una bandera diferent a les autoritzades, com l’estelada, la republicana o la
del moviment LGTBI, sempre cap preguntar: i per què no posem la bandera del
club de futbol local, la pirata, la de Santa Eulàlia, la del Vaticà, la de
Barbados o las nàutiques?. Fins i tot
algú proposaria ben segur posar la franquista... Per tant, quan ens apartem del
que està legislat sempre s’incorre en un greuge comparatiu: per què unes sí i
altres no?
Ho dic perquè el passat dia 15, el Govern de
Tiana (del que forma part el Grup Municipal Socialista) va determinar que les
banderes de l’edifici de l’ajuntament estesin a mig pal com homenatge a
l’afusellament de Lluis Companys, després d’un judici sense cap mena de
garantia legal. Res a dir. Ara bé, estic convençut que el Grup Socialista
exigirà fer el mateix el proper dia 9 de novembre i que les banderes onejaran a
mig pal pels 80 anys de l’assassinat de Julián Zugazagoitia.
Perquè veureu, son vides paral·leles: els dos
van dirigir mitjans de comunicació (Companys La Humanitat i Zugazagoitia El
Socialista), els dos van ser diputats del Parlament espanyol, els dos van ser
ministres de la República (Companys de Marina y Zugazagoitia de Governació), el
dos van fugir a França amb la desfeta de la república, els dos van ser
capturats per la Gestapo i lliurats a Franco, els dos van ser torturats, els
dos fan ser sotmesos a un consell de guerra injust , els dos van ser afusellats
y d’això fa 80 anys, tant en el cas de Companys com de Zugazagoitia. Per tant,
per ser equànimes, tant Companys como Zugazagoitia mereixen un homenatge
semblant.
Donat que Zugazagoitia és un important personatge
del socialisme durant els anys trenta del segle passat, el Grup Municipal Socialista
no oblidarà una efemèrides com aquesta d’algú tan proper ideològicament i tant
injustament tractat. Estaré amatent a com estan les banderes al meu poble el
proper dia 9 de novembre però estic segur que els companys del Grup Municipal
Socialista faran el que han de fer davant un cas calcat al del dia 15
d’octubre. Perquè o tots o cap...
Perquè aquí rau precisament el problema. Si ens
apartem del reglament i fem servir les banderes per retre un homenatge a qui ha
estat mort sense un judici just, ho hauríem de fer també el dia 21 de novembre
(20 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch), o haver-ho fet al setembre (80 anys
de la mort de Juilián Besteiro a una presó franquista), o als aniversaris dels
afusellaments de Ignacio Seone, Vicente Mata, José González...i tants diputats
socialistes assassinats per Franco a l’any 1936. I fora de la família
socialista, ho hauríem de fer segurament el 9 d’abril (afusellament de Carrasco
Formiguera), 8 de febrer (afusellament del general Escobar), 28 de març (mort
de Miguel Hernández a una presó
franquista), 2 de març (garrot a Puig Antich), 27 de setembre (els darrers 5
afusellats per Franco), 6 d’agost (Josep Suñol, president del Barça afusellat
pels falangistes al 36), etc...
És a dir, que ens passaríem els dies pujant i baixant banderes ja que, malauradament, ben segur que cada dia és l’aniversari
d’alguna mort injusta. S’ha fet en el cas del morts tianencs per culpa de la
pandèmia, que també son morts injustos?. Per això més val pensar en altre mena
d’homenatges en lloc de les banderes. I en tot cas, si penseu que estic errat, si
demano una acció decidida per part del Grup Municipal Socialista per retre el mateix
homenatge a Julián Zugazagoitia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada