DE AQUELLOS POLVOS, ESTOS LODOS

Aquesta frase, tan “castiza”, és del senyor Darbra, portaveu d’ERC, al Ple d’ahir, extraordinari i telemàtic (amb dificultats tècniques al inici) , de l’Ajuntament de Tiana. La va deixar anar en relació a la enèsima topada entre govern i oposició en relació a la residència de Gent Gran de Tiana.

Quan l’oposició li va qüestionar la manca de transparència en relació a la situació viscuda, quan era incapaç de donar una resposta congruent a perquè la Fundació Terra abandona les tasques que recentment li va encomanar l’Ajuntament, quan aquest finalment contracta una persona del perfil que JuntsxTiana va reclamar fa uns mesos (adduint llavors que no hi havia diners; el pressupost de 2018 no va tenir romanents?) i quan el Sr. Salvatierra posava en dubte la capacitat de la Sra. Guàrdia com interventora tècnica de la residència... vaig entendre que el senyor Darbra va fer un tir per elevació (i això que la Sra. Alcaldessa va manifestar que ells no condueixen mirant el retrovisor; menys mal...) i va donar a entendre que els problemes que ha tingut la residència (amb 31 morts durant la pandèmia) no tenen resa veure amb els gestors actuals de l’ajuntament (“los lodos”) sinó aquells que en el passat vàrem gestionar l’equipament (los polvos”). És a dir, la culpa no és meva sinó dels altres, vell paradigma  de polítics de poca volada quan no tenen arguments pel debat.

Ja que la residència és un projecte de quan servidor de tots vostès feia d’alcalde, vull informar al Sr. Darbra dels següents punts.

1. El model obeeix a uns plecs de bases tècniques i econòmiques que es van sotmetre a tots els procediments administratius preceptius
2. En aquell moment ERC formava part del govern de Tiana (en pacte amb el PSC) i els grans projectes no eren unipersonals sinó de tot l’equip de govern. No recordo cap queixa d’ERC en relació a aquest tema
3. Tampoc recordo cap posicionament contrari de ningú del poble, per un model que ha funcionat i que ha donat sortida als problemes de les famílies de Tiana en relació a les seves persones grans. Fins que la pandèmia va esclatar...
4. Finalment, sembla que tot està en mans de jutges. Esperaré amatent per saber si identifiquen alguna culpa en la tragèdia que ha passat i si la culpa és de los “lodos” d’ara o de los “polvos” d’abans.

Per si el Sr. Darbra no s’havia expressat prou bé o jo tinc reduïdes les meves capacitats de comprensió, la Sra. Guàrdia ho va deixar clar quan va dir: “Nosaltres hem heretat el problema. Vagi i pregunti als tres alcaldes anteriors”. . El “tres alcaldes anteriors”, per ordre cronològic són Ferran Vallespinós, Emili Muñoz i Esther Pujol. Jo ja he dit la meva; en tot cas, no puc parlar per boca dels altres dos però tinc la sensació que fins la pandèmia (en època de l’actual alcaldessa),  la residència no havia tingut grans problemes de gestió, cap “polvos” que justifiquin los “lodos” de hoy

Per cert, dos d’aquests alcaldes són socialistes. És per això que no puc amagar la meva satisfacció, immens agraïment i emoció amb sanglots per la defensa que va fer l’actual Grup Municipal del PSC. Els dos regidors socialistes pugnant per veure qui feia una defensa més abraonada. Company Sales: encara em tremola el cos i soc incapaç de decidir fins a quin punt mereixo tant suport per part teva. Quan vas dir “que eres home de pau i el que calia era buscar solucions”, sense cap defensa del companys citats en un injust atac dels teus socis de govern i d’un passat que en principi compartim, vaig saltar de la cadira i dempeus, plorant, amb el puny esquerra aixecat, vaig començar:

Arriba los pobres del mundo
en pie los esclavos sin pan
alcémonos todos al grito
¡Viva la Internacional!
Removamos todas las trabas
Que oprimen al proletario
Cambiemos al mundo de base
Hundiendo al imperio burgués...