divendres, 8 de novembre del 2019

LES ALCALDESSES DE TIANA SON POC DONADES A COMMEMORACIONS?


A Tiana som, pel que sembla, sensibles a les petites efemèrides del poble. I si hi ha algun oblit, l’amic Tofoli s’encarrega de recordar-ho: que si els 100 anys de la primera hissada de la senyera a l’Ajuntament, que si 117 anys que l’Albéniz va anar a Can Jordana i va fer un cafè, que si 75è Aniversari de l'Aplec de l'Alegria i del primer goig cantat a l'església, que si 118 anys que en Barbeta va canviar el cavall de la seva tartana, que si 57 anys que van treure el Crist a passejar pels carrers....
Per això em sorprèn que aquest any 2019, que ha fet 40 anys de la recuperació de la democràcia municipal, l’efemèride a Tiana hagi passat sense pena ni glòria. Ni l’alcaldessa que vàrem tenir fins al juny ni la nova que tenim a partir de juny han fet res per celebrar-ho. Potser encara estem a temps o potser caldrà esperar als 50 anys...No sé
Un, que ja és gran i avui una mica més, recorda històries del passat. Quan fa quinze anys un servidor de tots vostès feia d’alcalde, vàrem organitzar un acte prou lluït pels 25 anys, amb la sala Albéniz plena a vessar. Van estar presents tots els alcaldes i regidors que havien passat per l’Ajuntament de Tiana des de 1979, excepte un que estava molt lluny i un altre que en aquell moment era massa important com per assistir a festetes del poble. Va ser una trobada de germanor ja que tots passem (i passaran) per càrrec però el poble seguirà i també un petit reconeixement per tots els homes i les dones que han dedicat un part de la seva vida, amb més o menys encert, a treballar pel poble. L’homenatge va estar reservat per la democràcia...que d’això van aquesta mena d’actes.
Tinc la sensació que el tema de les commemoracions darrerament no ho encertem massa. Només és un suggeriment, actual i del passat: potser (només potser) estaria bé que quan es celebra la jubilació d’algun membre de la plantilla municipal, es convidés al acte a aquells regidors que han treballat molts anys amb el que rep l’homenatge...Potser, només potser, fins i tot li faria il·lusió al protagonista...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada