(Fotografia de Ràdio Tiana)
En unes recents declaracions a Ràdio Tiana,
l’alcaldessa Ester Pujol ha manifestat dues coses bàsiques en relació al
anomenat “procés”: 1) que el dia 1
d’octubre no pensa anar a votar si finalment el referèndum té lloc sota les
premisses en que l’està organitzant l’actual Govern de la Generalitat i 2) i
que no es pronunciarà sobre si aquell dia facilitarà o no, com a alcaldessa,
que es pugui votar a Tiana fins que no hi hagi més claredat sobre el procés.
Personalment trobo les dues postures
assenyades: a la majoria de països democràtics vota qui vol i no és cap
obligació anar a votar, per tant l’alcaldessa té tot el dret a fer el que
cregui oportú. Recordo que als referèndums de Franco si que era obligatori anar
a votar.... També sembla assenyat esperar veure com evoluciona tot abans
d’adoptar alguna decisió respecte a la implicació en l’organització quan tantes
coses que no depenen de l’Ajuntament de Tiana estan pendents de decidir (cens, locals,
autoritat electoral, fe pública, etc) i quatre consellers han saltat pels aires.
Molts dels que ara s’omplen la boca amb solemnes compromisos veurem què fan si
les coses es posen difícils; probablement seran els primers d’amagar-se
Doncs bé malgrat que no hi veig cap gravetat a
les declaracions de l’alcaldessa, fetes dins dels límits del seu dret d’expressió,
una munió de personatges locals previsibles han posat a l’Ester Pujol a caldo
al Facebook: destaquen les opinions i/o insults de coneguts pijo-anarquistes, alcaldes
breus (per voluntat de tots els tianencs, no ho oblideu), regidors pseudo-revolucionaris
descafeïnats, repartidors de carnets de bon català, peripatètics (per no dir
patètics) polítics locals que han estat en quasi tots els partits fets i que es
faran, antics proveïdors, etc.... I en el fons, la majoria intenten furgar en
les relacions a nivell local entre PSC i ERC, emprenyats com estan (des de fa
molts anys) perquè polítics amb seny puguin treballar aplegats per Tiana més
enllà de les seves discrepàncies en el tema nacional. Molts dels comentaris no
són tant un atac a l’Ester sinó al Ricard.
Algunes intervencions foten riure. Hi ha que
diu que “l'enorme majoria dels tianencs i tianenques
està pel dret de l’autodeterminació”. Potser sí però això com es mesura?. Si ho
fem per la participació al 9N, va votar com a molt el 50% del cens electoral, i
això que podien votar els menors d’edat fins els 16 anys. Alguns interpreten de
manera estrambòtica el concepte “enorme”...també l’apliquen quan diuen “he
pescat un llobarro enorme” o “la tinc enorme”?
Moltes coses veurem i patirem els propers
mesos. Però ara per ara cal reconèixer la valentia de l’Alcaldessa per dir el
que pensa, malgrat que aquestes reaccions eren d’esperar per part de la gent de
pensament únic, que només és democràtic el que ells fan. D’altra banda, el PSC
no s’amaga de quin és ara el seu full de ruta: no és el sidral preparat pel dia
1 d’octubre sinó una consulta pactada en el marc d’una reforma de la
constitució. Ser fidel a la ideologia que un té sembla condició necessària en
un polític. Ni PSC ni ERC han canviat de posicionament; sí ho han fet els
convergents (o com es diguin ara) i que ara treuen pit com els més compromesos.
Perquè ben mirat l’únic que ha canviat en aquests anys és que els convergents
(o com es diguin ara) han canviat la seva fe autonomista (la del peix al cova)
pel seu independentisme (de tapar vergonyes). Ja veurem ja.... Un procés en el
que la dreta s’acompanya dels antisistema; aquest cocktail ja es va assajar als
anys trenta del segle passat, sense massa èxit.
En fi, estarem amatents. D’entrada, en aquest
comentari he volgut deixar clar el dret de l’Alcaldessa a dir el que pensa i
fer-ho de forma valenta i que determinades reaccions virulentes són com a mínim
injustes i interessades en una crisi municipal que ara per ara no aconsegueixen
desfermar. I s’emboliquen amb el que calgui...
Per cert, jo tampoc votaré el dia 1 d’octubre;
jo només votaré en un referèndum legal i amb garanties. Ho dic per si algú dels
que heu matxucat a l’Ester ara voleu anar per a mi. Aquí estic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada